Resultats de la cerca
Es mostren 1921 resultats
Jean-Luc Dehaene

Jean-Luc Dehaene
© Parlament Europeu
Política
Polític belga.
Graduat en dret i economia, en 1965-72 milità en el Moviment Obrer Cristià Flamenc ACW, fins que passà als socialcristians flamencs Fou responsable 1979-81 del primer gabinet del democratacristià Wilfried Martens El 1981 fou nomenat ministre d’afers socials i reformes institucionals, càrrec que ocupà fins el 1988, any que obtingué la cartera de comunicacions Al març del 1992 fou designat primer ministre de la coalició socialista-conservadora, en substitució de Martens, càrrec en el qual fou confirmat després de les eleccions anticipades del maig del 1995 Fou el principal…
Indalecio Prieto Tuero
Indalecio Prieto Tuero
© Fototeca.cat
Història
Periodisme
Política
Polític i periodista asturià.
Milità sempre al Partido Socialista Obrero Español i en fou un dels líders de l’ala moderada Redactor, director i finalment propietari del diari El Liberal , de Bilbao, ciutat per la qual fou diputat Tingué intervencions notables a les corts com la denúncia del pistolerisme dels sindicats grocs a Barcelona, s’oposà a la Dictadura i signà, a títol personal, el pacte de Sant Sebastià Ministre d’hisenda i d’obres públiques amb Azaña 1931-33, un cop proclamada la Segona República, estabilitzà la pesseta i impulsà les obres hidràuliques i la modernització dels transports Exiliat arran…
Istiqlāl
Història
Partit nacionalista marroquí, sorgit d’una escissió (1937) de l’Acció Marroquina, fundada el 1934 per ‘Allāl al-Fāsī.
Actiu impulsor de la independència del país, en assolir-se aquesta 1956 participà en el govern 1956-63, però arran de diverses escissions que patí declinà la seva influència en la vida política del país Tot i això, participà en un govern d’unitat nacional en 1977-84 El 1984 fou l’únic partit juntament amb la Unió Socialista de Forces Populars que no s’integrà al govern de coalició L’Istiqlāl organitzà aldarulls contra l’ajornament de les eleccions del 1989 En les legislatives del 1993 s’integrà en l’anomenat Bloc Democràtic, format per les forces contràries a la Corona El 1994…
Confédération Générale du Travail
Organisme sindical francès fundat el 1895 a Llemotges.
La seva finalitat era la defensa dels interessos dels assalariats, independentment de llur ideologia, enfront dels patrons, i tenia representacions professionals i geogràfiques Des del 1906 hi predominaren les tesis revolucionàries i anarcosindicalistes de lluita contra l’estat burgès, particularment a través de la vaga Però a partir del 1914, a causa de la guerra, la confederació acceptà de cooperar amb l’administració i cercà la participació obrera en les decisions empresarials, sense renunciar a la lluita El 1921 els anarcosindicalistes i els comunistes abandonaren la CGT i crearen la…
Pedro Passos Coelho

Pedro Passos Coelho
© Moncloa
Política
Polític portuguès.
Visqué a Angola entre els cinc i els deu anys Treballà en l’ensenyament secundari i posteriorment passà a l’empresa privada Llicenciat en economia per la Universidade Lusíada de Lisboa 2001, l’any 2004 s’incorporà al grup Fominvest com a director financer i posteriorment com a administrador executiu L’any 1978 s’afilià al Partido Social Democrata PSD, de les Joventuts del qual fou elegit secretari general l’any 1984, vicepresident el 1986 i president el 1990 fins el 1995 Vicepresident del PSD entre el 2005 i el 2006, el març del 2010 en fou elegit president Diputat a l’Assemblea de la…
Alberto Núñez Feijóo

Alberto Núñez Feijóo
© Partido Popular
Política
Polític gallec.
Llicenciat en dret, el 1985 s’incorporà a l’administració gallega, i el 1991 fou designat secretari general tècnic de la Conselleria de Sanitat En guanyar José María Aznar López les eleccions generals 1993, treballà al Ministeri de Sanitat sota les ordres de José Romay Beccaría Posteriorment passà a dirigir l’empresa pública de correus El 2003 substituí el conseller d’Obres Públiques Xosé Cuiña a l’administració gallega, i el 2004 fou nomenat vicepresident de la Xunta de Galicia Després del pacte electoral del PSOE-PSE i el BNG, el qual motivà que el Partido Popular passés a l’oposició i…
Cristina Narbona Ruiz
Política
Política castellana.
Doctora en ciències econòmiques per la Universitat de Roma, el 1982 entrà al govern andalús, on ocupà la viceconselleria d’Economia Posteriorment s’incorporà al govern espanyol presidit per Felipe González, el 1991 fou designada directora general per a l’Habitatge i Arquitectura, i dos anys després ascendí a secretària d’estat de Medi Ambient i Habitatge El 1993 s'afilià al PSOE Després de la derrota del PSOE en les generals del 1996, fou elegida diputada al Congrés, i el 1999 s’incorporà com a regidora socialista a l’Ajuntament de Madrid Membre de l’executiva federal del PSOE,…
Mercè Sala i Schnorkowski

Mercè Sala i Schnorkowski
© Miquel González/Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya
Economia
Política
Economista i política.
Llicenciada i doctorada en ciències econòmiques i empresarials, fou expulsada de la Universitat de Barcelona per la seva militància antifranquista el 1969 i acabà els seus estudis a la de Bilbao Del 1971 al 1979 fou cap del servei d’anàlisis financeres i tresoreria del Banc Industrial de Catalunya del grup Banca Catalana, i des dels inicis de la dècada dels setanta milità en partits d’esquerra, des dels quals passà a Convergència Socialista el 1975 i posteriorment al Partit dels Socialistes de Catalunya, del Consell Nacional del qual formà part Regidora de l’ajuntament de…
Miquel Ferrer i Sanchis
Política
Polític, sindicalista i escriptor.
Estudià comerç a Barcelona i s’afilià al CADCI El 1922 fou fundador de les Joventuts d’Acció Catalana En 1926-30 fou empresonat per la seva pertinença a la Societat d’Estudis Militars SEM i al grup directori del partit polític Estat Català Ingressà al BOC 1930, on destacà pel seu nacionalisme Collaborà a les revistes L’Hora , La Batalla , Front i Treball sota el pseudònim de Ramon Fuster Cofundador del PSUC, al diari del qual, Catalunya , es lligà després del 19 de juliol de 1936, en 1937-39 fou secretari general de la UGT de Catalunya Exiliat a França el 1939, en fou expulsat, i hagué d’…
descartelització
Història
Política de descentralització i desintegració de les grans concentracions industrials (càrtel, konzern), imposada a Alemanya en acabar la Segona Guerra Mundial.
Els principis en què havia de basar-se foren establerts pels acords de la conferència de ©Potsdam 1945 Després, les normes pràctiques depengueren de la potència que dominava cada sector i, malgrat els acords de Potsdam, molt aviat hom notà discrepàncies en llur aplicació En el sector encomanat a l’URSS hom procedí a desmuntar totalment les fàbriques, que foren traslladades i muntades novament a l’URSS, en concepte de compensacions de guerra Aquests trasllats en massa acabaren el 1947, i l’actitud soviètica anà canviant a mesura que la República Democràtica Alemanya anava essent integrada al…