Resultats de la cerca
Es mostren 10368 resultats
Torre de Campdàsens (Sitges)
Art romànic
Situació Construcció de planta gairebé quadrada aixecada enmig del llogaret de Campdàsens ECSA - J Bolòs Torre de planta lleugerament rectangular situada al costat de diverses cases i una capella, al veïnat de Campdàsens, que fou construït al centre del petit altiplà del mateix nom Mapa 36-17448 Situació 31TDF062684 Si seguim la carretera de les costes de Garraf, a Vallcarca, cal passar per sota la carretera i entrar a la fàbrica de ciment Cal seguir endavant fins al lloc on la cinta transportadora travessa, per sota, la pista En aquest punt, agafarem un camí, en part encimentat, que fa ziga-…
Castell de Palou de Sanaüja (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
El poble de Palou de Sanaüja, a 547 m d’altitud, és situat al sector septentrional del terme El lloc fou conquerit pels comtes d’Urgell i s’originà al voltant d’un castell del qual és successora una casa senyorial que es troba al centre del nucli antic i que no ha conservat restes de l’antiga fortalesa El terme de Palou és documentat per primer cop en un inventari dels drets que tenia el bisbe d’Urgell a Sanaüja, que hom pot datar entre el 1042 i el 1075, i, posteriorment, l’any 1082, quan entre les afrontacions del castell de Valltallada s’esmenta, al sector de tramuntana, el terme de…
Vilaplana
Vilaplana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació El municipi de Vilaplana té actualment 23,2 km 2 l’antic terme era de només 6,8 km 2 , després d’haver-hi incorporat el de la Mussara El terme limita amb els de l’Aleixar S, l’Albiol E, Mont-ral NE, de l’Alt Camp, Capafonts N, la Febró N i NW, Arbolí W i Alforja SW El terreny és molt trencat, sobretot la part de la Mussara, i va des dels 400 m d’altitud als 1075 m del Puig Pelat, els cingles d’Arbolí, els aiguavessants del Priorat, amb el Puig Sec 982 m, i als 1055 de la mola de la Mussara, tots a l’antic terme d’aquest nom Abunden els boscos de pins i alzines L’antic…
Declaració de Barcelona
Text final de la conferència ministerial euromediterrània de Barcelona, celebrada al novembre del 1995, que tenia per objectiu convertir la Mediterrània en un espai comú de pau, estabilitat i prosperitat.
Signada per quinze països, estableix les bases per a la construcció d’un marc multilateral de diàleg i cooperació, una xarxa de relacions pacífiques a través de la intensificació del diàleg polític i la seguretat, i la instauració d’una associació econòmica i financera que inclou una dimensió social, cultural i humana En ocasió del desè aniversari de la signatura se celebrà a Barcelona una nova conferència novembre del 2005 durant la qual es va aprovar el programa de treball per als propers cinc anys
súcub
Esoterisme
Dimoni que, segons una superstició vulgar que arrenca de l’època medieval, prenia la forma d’una dona i tenia comerç carnal amb un home per induir-lo a pecar.
És un element comú en els antics processos de bruixeria
apuntador de draps
Història
Obrer encarregat de prendre anotacions de les peces de draps que sortien del país, i que, a més, tenia cura de plegar-les i àdhuc de cosir-ne els farcells.
En alguns casos feia simultàniament aquestes feines i les de paraire o d’abaixador
bioclínica
Medicina
Especialitat mèdica, ja en desús, que, sobretot mitjançant l’anàlisi clínica, tenia com a finalitat d’establir l’estat general del pacient i diagnosticar les malalties que podien afectar-lo.
marquesat de Montsarra
Història
Títol concedit pel pretendent tradicionalista Carles VII, duc de Madrid, a Josep d’España i d’Orteu sobre una propietat que tenia al terme de Sant Martí de Tous (Anoia).
Continua en la mateixa família
Terrassola
Història
Antiga quadra del municipi de Seva (Osona), al qual fou unida el 1840.
Forma l’extrem oriental del terme i comprèn la demarcació dels actuals masos de Sobrevia, Virgili, Terrés de Terrassola, Vilardell, Rovira i el Bosc del Masó Era centrada en l’antic casal dels Vilanova, existent ja el 1082 El 1096 el domini civil passà a la canònica catedralícia de Vic, i l’administrava el paborde de Gener En tenia la jurisdicció criminal el veguer d’Osona, i més tard els Cabrera
Sant Salvador de Perpinyà
Convent
Antic convent de canongesses de Sant Agustí, erigit a la ciutat de Perpinyà (Rosselló), a la costa de Sant Salvador, a l’indret de la font Nova.
Fou fundat el 1229 i el protegí el papa Innocenci IV i els reis del Casal de Barcelona i de la línia de Mallorca La seva primera priora fou Bonasies, que morí el 1246 El 1339 tenia catorze religioses i la priora refusà d’admetre'n de noves per manca de rendes El 1545 fou beneïda una església nova, que subsistí, com la comunitat, fins a la Revolució Francesa 1790