Situació
Construcció de planta gairebé quadrada aixecada enmig del llogaret de Campdàsens.
ECSA - J. Bolòs
Torre de planta lleugerament rectangular situada al costat de diverses cases i una capella, al veïnat de Campdàsens, que fou construït al centre del petit altiplà del mateix nom.
Mapa: 36-17(448). Situació: 31TDF062684.
Si seguim la carretera de les costes de Garraf, a Vallcarca, cal passar per sota la carretera i entrar a la fàbrica de ciment. Cal seguir endavant fins al lloc on la cinta transportadora travessa, per sota, la pista. En aquest punt, agafarem un camí, en part encimentat, que fa ziga-zagues, que porta fins al pla de Campdàsens a Ca l’Amell. (JBM)
Història
Aquest lloc és esmentat el 1097, any en què Gombau Ramon, fill de Ramon Isimbert, donà el feu del castell d’Eramprunyà i del castell de Campdàsens (Campo de Asinos) amb els seus termes, al seu germà Guillem Ramon; el qual, el 1143 el llegà al seu fill Pere. Part del seu territori fou incorporat al priorat de Garraf al segle XII. El 1299 el rei Jaume II demanà a Bernat de Centelles el reconeixement de domini que per ell tenia del castell de Campdàsens, i el 1306 Bernat de Centelles el tenia infeudat a Bernat de Fonollar. Bernat de Fortià el tenia el 1382 per concessió del rei Pere III. Després passà a ser propietat de la Pia Almoina de Barcelona.
Tot i el nom de castell que li donen alguns documents, sembla més aviat una casa forta que formava part d’una quadra, l’emplaçament i límits exactes de la qual avui es fa difícil de determinar. (SLIS)
Torre
Aquesta torre té una planta gairebé quadrada. No resta adossada a cap construcció. El costat més septentrional fa 5,4 m i el costat oest 6 m. Té una alçada, aproximadament, de més de 10 m, i un lleuger talús d’una alçada d’uns 2 m. La porta principal és situada al primer pis, uns 3,6 m del terra exterior actual. Aquesta porta fa uns 75 cm d’ample i té una alçada de 180 cm. Devia acabar en un arc de mig punt; hi manquen, però, a l’exterior, les dovelles. Per sota seu, hi ha una altra porta que permet d’accedir al nivell inferior, coronada per un arc rebaixat. La torre té diverses finestres i espitlleres i és formada per pedres poc treballades i mal arrenglerades.
És una construcció de datació difícil. Tot i que sigui de tradició romànica, l’hem de datar a partir del segle XIII. Potser fou construïda pel senyor d’aquest lloc o bé fou feta pels habitants del conjunt de cases d’aquest llogaret per a defensar-se. (JBM)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1971, vol. III, pàgs. 953-955