Resultats de la cerca
Es mostren 6724 resultats
tractat de Madrid
Història
Pacte imposat al rei Francesc I de França per l’emperador Carles V, que el mantenia presoner a Madrid.
El rei francès s’hi obligava a renunciar al ducat de Borgonya, a les seves pretensions damunt Itàlia i a la senyoria de Flandes, Artois i Tournai i es comprometia a casar-se amb Elionor d’Àustria Hi intervingueren, per part de Carles V, Charles de Lannoy i Hug de Montcada i de Cardona El rei francès el signà el 14 de gener de 1526, però un cop alliberat tornà a França, on denuncià el tractat i reprengué la guerra contra Carles V, amb la formació de la Lliga de Cognac
Sebastià Plaja i Vidal
Economia
Comerciant i terratinent.
Arribà el 1839 a Ponce Puerto Rico, amb el seu germà Ventura, per tal d’incorporar-se a la casa de comerç del seu pare, Bonaventura Plaja i Mas, Plaja Hermanos El 1848 comprà una plantació de sucre i deixà la intervenció directa en el comerç al seu germà, fins que aquest morí el 1855 El 1859 era propietari de la hisenda Guano i de l' estancia Dificultad El 1862, en la seva condició de terratinent adinerat, fou nomenat Consejero de Administración, i el 1869, diputat a les Corts Més tard tornà a Catalunya
Santa Margarida de l’Alou, abans Sant Joan (Balsareny)
Art romànic
Aquesta església era dins de l’antic terme del castell de Balsareny, al lloc anomenat l’Alou No degué passar de capella rural El lloc i l’església apareixen citats el 1041 com a Sant Joan que diuen Alou de manera semblant es torna a citar el 1291, com a Sant Joan de l’Alou No sabem exactament quan es produí el canvi de titular, però el 1685 ja era Santa Margarida Actualment es troba sense culte i en estat d’abandó, puix que és utilitzada com a paller
Luis González de Aguilar y Torres de Navarra
Història
Militar
Militar castellà, marquès de Campo Verde.
Lluità a Catalunya durant la guerra del Francès La seva actuació demagògica li valgué d’ésser nomenat capità general de Catalunya 1811 pels resistents tarragonins Fracassà en els intents de recuperar Barcelona i de socórrer Figueres, i perdé Tarragona quan hi tornà atacà els francesos però no pogué salvar la ciutat En la junta de generals, a Cervera juliol del 1811 decidí d’abandonar el Principat i contribuí a dissoldre l’exèrcit Empresonat per Ferran VII 1814, fou alliberat pels constitucionalistes i nomenat capità general de Granada 1820
Feofan Prokopovič
Literatura
Cristianisme
Teòleg i escriptor ucraïnès.
Ortodox, es féu catòlic, però tornà a l’ortodòxia 1701 i esdevingué superior de la Pečerska Lavra , a Kíev Bisbe 1708 i metropolita de Novgorod 1720, fou el braç dret de la reforma de Pere el Gran elaborà el Reglament eclesiàstic 1721 pel qual el patriarcat era substituït pel sínode, com a òrgan d’administració subjecte al tsar Com a teòleg, revalorà el ric patrimoni dels pares grecs i l’enriquí amb l’aportació occidental, sobretot protestant És considerat el pare de la teologia sistemàtica russa Escriví un curs de Poètica
Santa Maria de Bellvís
Art romànic
Aquesta església és la parròquia del poble de Bellvís, a ponent de la comarca L’edifici actual fou construït entre el 1802 i el 1842 El primer esment de l’església és de l’any 1203, en què Pere de Bellvís, nét de Guillem Ramon de Montcada i senyor de Bellvís i de Bellestar, en el seu testament dotà l’església de la vila amb la desena part dels seus dominis Torna a ser esmentada en les dècimes papals dels anys 1279, 1280 i 1391, sempre dins el bisbat d’Urgell
Marià Ferrandis i Agulló
Història
Periodisme
Periodista i polític.
Fou un dels fundadors de la Joventut Valencianista 1908, en la qual ocupà diversos càrrecs El 1915 figurà entre els iniciadors de la Joventut Nacionalista Republicana fallida aquesta organització, tornà a la primera, de la qual era president en morir Collaborà, en català, als diaris Las Provincias i La Correspondencia de Valencia , en aquest darrer especialment durant l’època que fou òrgan d’Unió Valencianista Dirigí el setmanari Pàtria Nova 1915 Escriví alguns sainets, poemes i contes, i utilitzà sovint, en collaboracions de premsa, el pseudònim de Marian
Nectaneb II
Història
Faraó d’Egipte (360-343 aC).
Tercer i darrer faraó de la dinastia XXX, el nom egipci del qual era Nekhtḥareḥbe Durant una expedició contra els perses a Fenícia, destronà el seu oncle Teos 362-361 aC amb l’ajut d’Agesilau, rei d’Esparta, el qual l’ajudà també a sufocar la insurrecció de la vila de Mendes a la seva tornada a Egipte El 350 aC afrontà, amb èxit, Artaxerxes III, però el 343 aC fou derrotat completament pel sobirà persa, el qual tornà a ocupar Egipte i fundà la dinastia XXXI Fou un gran constructor
Marià Perelló i Fiol

Marià Perello
© Fototeca.cat
Música
Violinista.
Estudià amb Bonaventura Pla i amb M Crickboom Quan aquest tornà a Brusselles 1905 hi anà amb ell i fou membre del seu quintet Més tard fou primer violí de l’orquestra Ysaye El 1908 fundà a Barcelona un quartet de corda i el 1912 el Trio de Barcelona amb el pianista Ricard Vives i el violoncellista J Pere Marés Fou un dels promotors de la Lliga d’Associacions de Música de Catalunya i de l’Associació de Música “Da Camera” Fou professor de les acadèmies Granados i F Marshall
Consol Pastor i Martínez
Arxivística i biblioteconomia
Bibliotecària.
Fou estudiant de la primera promoció de l’Escola Superior de Bibliotecàries fundada per la Mancomunitat el 1915 Acabà els estudis el 1918 amb el número 1 de la promoció i aquell mateix any passà a dirigir la biblioteca pública de Valls, la primera de la futura xarxa de Biblioteques Populars de Catalunya Al cap d’un any tornà a Barcelona en haver guanyat una plaça de professora auxiliar a l’Escola, lloc que exercí fins el 1928 Tot seguit passà a ser la bibliotecària de l’Escola fins a la seva jubilació, el 1957