Resultats de la cerca

S’inicià al CN Granollers, es formà al CN Catalunya i triomfà al CN Sabadell, amb el qual assolí tres títols de Lliga 2002, 2004, 2005, tres Copes de la Reina 2002, 2004, 2005 i participà en tres Copes d’Europa de clubs 2002, 2003, 2005 i la Copa Len 2004 Amb la selecció estatal absoluta participà en dos Campionats d’Europa 2001, 2003, dos Campionats del Món 2003, 2005 i una Lliga Mundial 2005, en total setanta-cinc actuacions internacionals La federació espanyola li concedí la medalla de serveis distingits d’argent 2003 i d’or 2004

Fou set vegades campiona d’Espanya de trampolí 1988, 1990-94, 1996 i doble minitrampolí 1988-89, 1992-94, 1996-97 i tres de sincronisme 1987, 1989, 1993 També guanyà diversos Campionats de Catalunya Formà part de la selecció espanyola absoluta de trampolí entre el 1990 i el 1998 Participà en tres Campionats del Món i en tres d’Europa absoluts Guanyà la medalla de bronze per equips en doble minitrampolí al Campionat d’Europa 1993 Un cop retirada, fou entrenadora en diversos clubs i al CAR de Sant Cugat, jutgessa i professora de trampolí i de minitrampolí

Tota la seva carrera estigué vinculada amb el Centre Gimnàstic Barcelonès, primer amb Miquel Consegal d’entrenador i les tres últimes temporades amb Miquel Àngel Torralba Encara en edat júnior, guanyà el primer títol estatal absolut en llançament de disc 1977, guardó que tornà a aconseguir tres anys després 1980 En Campionats de Catalunya assolí tres títols un de pes 1979 i dos de disc 1979, 1984 Fou internacional deu vegades Participà en la Copa d’Europa amb la selecció estatal i també en els Campionats Iberoamericans de Barcelona 1983, tot i que fora…

Ha estat membre de l’Escola Gimnàstica Sant Miquel, del Centro Cultural de los Ejércitos, de la Sala d’Armes Montjuïc i del Club d’Esgrima Fides, destacant en la modalitat de floret Es proclamà campió d’Espanya per equips amb la Sala d’Armes Montjuïc en sis ocasions, tres vegades en categoria júnior 1977, 1978, 1979 i tres en categoria sènior 1977, 1978, 1979 Amb la selecció espanyola participà en quatre Campionats del Món, un en categoria sènior 1978, i tres en categoria júnior També fou internacional en una Universíada 1979 És àrbitre estatal d’espasa…

S’inicià com a davanter al CP Vic, club en què debutà a la màxima categoria i arribà a ser el capità durant diverses temporades Pel que fa a títols, quant als clubs conquerí una Copa de la CERS 2001, tres Copes del Rei 1999, 2009, 2010 i una Supercopa d’Espanya 2009 Fou internacional absolut tant amb Catalunya com amb Espanya Amb la selecció catalana guanyà una Copa Amèrica 2010 i una Golden Cup 2010, i amb la selecció espanyola conquerí tres Campionats del Món 2007, 2009, 2011 i tres d’Europa 2006, 2008, 2010

Els Castellers de Vilafranca protagonitzen una diada històrica a la festa major de Vilanova i la Geltrú quan descarreguen un castell de tres de deu amb folre i manilles i l’acompanyen del dos de nou amb folre i manilles, el pilar de vuit i el tres de nou amb agulla Després de dos intents, la colla local, els Bordegassos de Vilanova, no aconsegueix descarregar el quatre de vuit La tercera colla, la Jove Xiquets de Tarragona descarrega un tres de nou amb folre, un nou de vuit, un quatre de nou amb folre i el pilar de vuit amb folre i manilles

En la Diada castellera de Vilafranca del Penedès, la colla local, els Castellers de Vilafranca, intenten aixecar dos castells de deu, però només descarreguen el tres de deu amb folre i manilles També descarreguen el quatre de nou sense folre Els Castellers de Sants descarreguen per primera vegada el cinc de nou, a més del dos de nou amb folre i manilles Els Capgrossos de Mataró carreguen el dos de nou amb folre i manilles i el tres de nou amb folre, i els Xiquets de Tarragona completen el tres de nou amb folre i el quatre de vuit amb agulla

Situada a la costa adriàtica, és un centre important d’exportació de vins i d’elaboració del marbre És seu arquebisbal Conserva l’antic nucli medieval, amb les muralles i diversos monuments Cal destacar-ne la catedral, romànica s XII, que és una basílica de tres naus i tres absis, amb transsepte i trifori La porta principal té relleus en bronze, d’estil bizantí, de Barisanus de Trani 1175-79 Prop de la catedral hi ha la petita basílica d’Ognissanti s XII, també de tres naus Hi ha també, vora la mar, un castell del s XIII, refet posteriorment

Té 20 km de longitud i travessa els termes de Berga, de Cercs i de Guardiola de Berguedà Fou inaugurat el 1899 té tres salts hom n'havia prevists disset i un desnivell total de 190 m Amb una potència de 3 807 CV, mou tres fàbriques del terme de Berga, que aprofiten els tres salts la Gironella i Asensio, de filats de cotó, anomenada la fàbrica del Canal la Companyia Manresana d’Electricitat, que serveix la ciutat i la de Carburs Metàllics que aprofita més de 3 000 CV, al salt de retorn al Llobregat

El conclave immediat a la mort de Gregori XI elegí, sembla que pressionat per la multitud romana, l’arquebisbe de Bari, el qual prengué el nom d’Urbà VI 8 d’abril de 1378 Mancat de flexibilitat i de tacte polític, volgué reformar de cop l’Església en crisi Probablement el ràpid anunci que féu de reduir els ingressos dels cardenals i d’ampliar el collegi cardenalici a base d’italians inicià el conflicte Aviat un grup de cardenals francesos, reunits a Anagni, declararen haver votat Urbà VI coaccionats Aquests cardenals, juntament amb tres italians i Pero de Luna, poc temps després…