Resultats de la cerca
Es mostren 4721 resultats
Hermann Osthoff
Lingüística i sociolingüística
Lingüista alemany.
Juntament amb K Brugmann, formulà el programa d’innovació —coneguda amb el nom d’"innovació dels neogramàtics"— dels estudis lingüístics 1878 i publicà la sèrie de Morphologische Untersuchungen 1878-1910 Anuncià la llei coneguda pel seu nom llei d’Osthoff , segons la qual tota vocal llarga s’abreuja davant una sonant r, l, m, n i també davant i, u com a segon element de diftong seguida de consonant
Franz von Papen
Història
Política
Polític alemany.
De família benestant, féu la carrera militar Finida la Primera Guerra Mundial, durant la qual, a Washington, es veié implicat en casos d’espionatge i sabotatge, es dedicà a la política Milità al partit catòlic del centre, en l’ala més dretana, i fou diputat al Reichstag 1921-32 Elevat a la cancelleria 1932, hi féu una política autoritària, expulsà el partit socialdemòcrata i afavorí els nazis Havent dimitit el mateix any, fou vicecanceller de Hitler 1933-34 i ambaixador a Àustria 1934-38 —on treballà per a l’annexió a Alemanya— i a Turquia 1939-44 Absolt al procés de Nuremberg 1946, però…
Siegfried Passarge
Geografia
Geògraf alemany.
Abandonà els estudis de medicina i es dedicà als estudis geogràfics, en particular a la geomorfologia Féu viatges d’estudi als continents africà —desert de Kalahari— i americà, i s’interessà per la influència de les variacions climàtiques en l’evolució del relleu Fou professor de geografia a la Universitat d’Hamburg Entre la seva obra escrita hom pot citar Adamaoua 1895, Kalahari 1904, Die Grundlagen der Landschaftskunde ‘Els fonaments dels paisatges geogràfics’, 1919-1920
Friedrich Paschen
Física
Físic alemany.
Fou professor a Tübingen, Bonn i Berlín Estudià les ratlles espectrals, els raigs X i les descàrregues elèctriques en els gasos, i verificà experimentalment la teoria atòmica relativista de Sommerfeld
Moritz Pasch
Matemàtiques
Matemàtic alemany.
Féu recerques en geometria, càlcul integral i diferencial, i establí l’axioma que duu el seu nom Publicà Vorlesungen über neue Geometrie ‘Cursos sobre la nova geometria’, 1882, on exposa els axiomes de la geometria descriptiva
Friedrich Paulus
Militar
Militar alemany.
Lluità a la Primera Guerra Mundial General 1939, participà en les campanyes de Polònia 1939 i França 1940, com a cap d’estat major de Reichenau Destinat a la de Rússia 1941, el 1942 atacà Stalingrad encerclat pels russos, hi resistí fins el 31 de gener de 1943 —el mateix dia Hitler el nomenà mariscal— Testimoni al procés de Nuremberg, el 1953 fou alliberat pels russos i s’establí a l’Alemanya oriental
Reinhard Genzel
Física
Astronomia
Astrofísic alemany.
Graduat 1975 i doctorat 1978 per la Universitat de Bonn amb una tesi sobre radioastronomia, en 1978-80 dugué a terme estudis postdoctorals al Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics de Cambridge, Massachusetts Estats Units Els anys 1980-82 feu recerca sobre espectroscòpia remota d’infrarojos a la Universitat de Califòrnia Berkeley, on exercí la docència fins el 1986, quan fou nomenat director de l’Institut Max Planck de Física Extraterrestre MPE de Garching Baviera, Alemanya El 1998 fou nomenat professor honorari de la Universitat Ludwig-Maximilian de Munic, i des d’aquest any fins al…
Ernst Steinitz
Matemàtiques
Matemàtic alemany.
Fou professor a Kiel Elaborà una moderna teoria de l’àlgebra abstracta teoria dels cossos, que exposà en l’obra Algebraische Theorie der Körper També s’ocupà de diversos problemes de la geometria
Hermann Stehr
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Autor de novelles, assaigs, poesia lírica i d’una autobiografia, la seva narrativa descriu el món de la pagesia de la seva terra i es caracteritza per la presència de personatges místics Cal esmentar, entre altres obres, Drei Nächte ‘Tres nits’, 1909 i Der Heiligenhof ‘La cort dels sants’, 1918
Hermann Staudinger
Química
Químic alemany.
Estudià els conjunts macromoleculars, la polimerització dels plàstics i altres sintètics, etc, i descobrí que moltes substàncies dels teixits vius, com el midó, les proteïnes o la cellulosa, són macromolècules El 1953 rebé el premi Nobel de química