Resultats de la cerca
Es mostren 3768 resultats
Finestret
Finestret
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, al sector més baix de la comarca, al NE del massís de Canigó.
És a la vall mitjana del riu de Lentillà que travessa el terme de sud a nord, prop de la seva confluència amb el riu de Llec A l’est, la riera de Sant Martí separa aquest terme del de Jóc El bosc cobreix la part més alta del terme i els conreus la part més baixa La superfície agrícola és de 158 ha destinades majoritàriament a arbres fruiters presseguers, albercoquers, cirerers, pomeres també hi ha vinya 39 ha i hortalisses 19 ha Les pastures i el farratge ocupen 3 ha i el cens ramader és nul La població assolí un màxim de 654 h el 1841, però des d’aleshores anà minvant…
Sant Quintí de Mediona
Sant Quintí de Mediona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès.
Situació i presentació El municipi de Sant Quintí de Mediona, d’una extensió territorial de 13,84 km 2 , és situat al N de la comarca de l’Alt Penedès, a la vall mitjana de la riera de Mediona o riu de Bitlles, aigua avall del congost de Mediona, després del qual la vall s’obre a la depressió penedesenca Limita al N i a l’W amb Mediona, a l’E amb Sant Pere de Riudebitlles i Terrassola i Lavit i al S amb Font-rubí Per la vila de Sant Quintí passa la carretera comarcal de Vilafranca a Igualada, poblacions que disten 15 i 21 km, respectivament, de Sant Quintí L’estació de…
Sallent de Castellbò

Vista del poble i ruïnes del castell de Castellbó
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), des del 1970 del de Castellbò.
És situat a 1529 m alt, a la capçalera de la riera del mas d’en Roqueta afluent, per la dreta, del riu Aravell
puig Neulós
Muntanya
Muntanya del massís de l’Albera, del qual és el punt culminant (1 257 m), al límit entre l’Alt Empordà i el Vallespir (la Jonquera i l’Albera).
Al vessant meridional les aigües van a la riera d’Anyet conca de la Muga, i al septentrional al riu Rom conca del Tec
Serrat

Casa de Serrat
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Queralbs (Ripollès), a l’esquerra del Freser, damunt el poble de Fustanyà, a la parròquia del qual pertany.
La riera de Serrat , afluent del Freser per l’esquerra, neix als vessants sud-occidentals del puig de Balandrau i desemboca aigua avall de Fustanyà
Construcció de la casa Collaso al pla de Palau de Barcelona
Construcció de la casa Collaso al pla de Palau de Barcelona, exemple de l’arquitectura residencial de l’època, atribuïda a Antoni Rovira i Riera
El Gironès
Periodisme
Periòdic en català aparegut a la ciutat de Girona del 13 de febrer de 1916 al 6 de desembre de 1924 amb una periodicitat primer setmanal (fins el 1922) i després bisetmanal i trisetmanal.
Òrgan de la Lliga Regionalista, inclogué articles d’art, de ciència i de literatura Hi collaboraren A Riera i Pou i J Camps i Arboix
Romà Escalas i Llimona
Música
Flautista i musicòleg.
Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal Estudià musicologia i organologia amb Higini Anglès, Josep Maria Lamaña i Josep Maria Llorens Es perfeccionà com a intèrpret amb Kees Otten, Frans Brüggen i Gustav Leonhardt al Conservatori d’Amsterdam Amplià coneixements al Conservatori de Colònia, a la Universitat de Columbia i als seminaris impartits per Moeck Velag, a Celle Alemanya Aquest procés formatiu el dugué a especialitzar-se en l’estudi, la recerca i la interpretació de la música antiga amb criteris històrics La seva activitat com a solista l’ha portat a participar en concerts…
,
platja de Fenals

Platja de Fenals, a Lloret de Mar
© Fototeca.cat
Platja
Platja de la Costa Brava, al terme de Lloret de Mar (Selva), a l’W de la vila, entre la punta de Fenals
(on s’alça el castell de Fenals
, o castell de Sant Joan) i la punta d’en Sureda.
Hi desemboca la riera de Passapere, que davalla de Sant Pere del Bosc Al seu voltant hom ha construït importants hotels i urbanitzacions turístiques 305 h 1981
Morenç
Coma de la vall de Camprodon, als Pirineus axials, a l’extrem septentrional del Ripollès (Setcases).
El circ o la coma estricta de Morenç correspon a la vall de la riera de Morenç , prolongat al SW pel circ d'Ulldeter, capçalera extrema del Ter