Resultats de la cerca
Es mostren 5868 resultats
parapsoriasi
Patologia humana
Nom general amb què és designat un complex heterogeni de dermatosis cròniques d’aspecte psoriasiforme, liquenoide i maculopapulós, molt resistents al tractament.
lacciferins
Entomologia
Subfamília d’insectes homòpters d’aspecte semblant a les cotxinilles, propis de l’Àsia, que hom cria industrialment per obtenir-ne laca.
augmentatiu | augmentativa
Lingüística i sociolingüística
Dit dels mots que tenen una significació amb algun matís que augmenta en determinat aspecte la dels mots positius dels quals procedeixen.
aranya banyuda
Aranya banyuda (Gasteracantha hasselti)
budak (cc-by-nc-4.0)
Aracnologia
Gènere d’aranyes que posseeixen un tegument resistent sobre l’abdomen, proveït d’espines i fiblons que els confereixen un aspecte estrany.
Hi ha moltes espècies d’aquest gènere, totes tropicals
carnificació
Medicina
Aspecte que prenen els teixits, i particularment el parènquima pulmonar, en casos d’inflamació i que els fa assemblar al teixit muscular.
anaplasmatàcies
Biologia
Família de rickèttsies paràsites d’eritròcits, d’aspecte semblant a alguns virus i fins a certs protozous (piroplasmes) també paràsits d’eritròcits.
Ataquen sobretot remugants camells, vaques, etc
estabilitzador
Alimentació
Additiu alimentari que manté la textura i l’aspecte del producte; pot tenir una acció espesseïdora, antienduridora, escumant, antiscumant, emulgent, humectant, etc.
En un sentit més restringit, hom designa com a estabilitzador la substància capaç d’estabilitzar suspensions i emulsions Amb aquesta finalitat, hom empra gomes, alginats, carragenats, pectines, fosfats i polifosfats, celluloses, mono i diglicèrids d’àcids grassos, manitol, sorbitol i d’altres
monestir d’Espirà de l’Aglí
Aspecte de la capçalera de l’antiga església del monestir d’Espirà de l’Aglí de mur en marbre blanc i gris fosc; al fons, el campanar (segle XI)
© Fototeca.cat
Priorat
Antic priorat canonical augustinià (Santa Maria d’Espirà), actual parròquia d’Espirà de l’Aglí, fundat el 1136 pel bisbe d’Elna Udalgar.
L’església d’Espirà, existent ja abans del 1098, pertanyia a Cuixà, i fou redimida pel bisbe el 1134 En fou el primer prior el canonge d’Elna Pere Arnau 1136-54, que, afavorit pels nobles i senyors del veïnatge, arribà a senyorejar l’Espirà, el castell de Pena i les Cases de Pena, Vilanova de la Ribera i Parestortes Alfons I el Cast el prengué el 1178 sota la seva protecció El 1381 la comunitat s’uní a la de Santa Maria de la Real El 1592 l’abadia de la Real fou secularitzada i les antigues esglésies priorals esdevingueren collegiates, regides per un abat fins que foren unides a la mitra d’…
dermàpters
Aspecte d’un dermàpter mascle en visió dorsal: 1 palp maxil·lar, 2 antena, 3 ull, 4 vèrtex, 5 pronot, 6 tegmina, 7 part coriàcia del segon parell d’ales, 8 camp marginal del segon parell d’ales, 9 camp apical del segon parell d’ales, 10 part membranosa del segon parell d’ales, 11 epiprocte, 12 cerc
© Fototeca.cat
Entomologia
Ordre d’insectes marrons o negrosos de grandària petita o mitjana (5 cm de longitud màxima), amb el cos llarg i aplanat, ulls composts i antenes bastant llargues.
El primer parell d’ales, quitinoses i molt curtes, tapa només els primers anells de l’abdomen i les ales del segon parell, les quals són de dimensions normals, quan estan plegades sobre el tòrax Al capdavall de l’abdomen tenen dos cèrcols en forma de pinça Viuen amagats sota pedres, escorces i entre les escletxes dels murs Són actius sobretot de nit, i cerquen sempre la humitat Algunes espècies s’alimenten de vegetals En l’època de reproducció la femella excava una galeria individual, on diposita els ous en nombre de 15 o 20 i en té cura contínuament durant tota la metamorfosi L’espècie més…