Resultats de la cerca

Després de la Primera Guerra Mundial, en la qual participà, inicià estudis musicals a Calais, que prosseguí i finalitzà a París El 1926 obtingué diversos guardons i debutà a l’Òpera de la capital francesa com a Max El caçador furtiu Contractat el 1930 per l’Òpera Còmica, obtingué un gran èxit de públic i crítica per la seva interpretació de papers d’obres de G Bizet, J Massenet, P Mascagni, R Leoncavallo i G Charpentier, entre d’altres El 1940 interrompé la seva carrera ar tística per prendre part en la Segona Guerra Mundial i el 1945 reprengué la seva activitat com a cantant,…

Estudià cant a París, on fou deixebla de M Marchesi Començà la seva carrera com a mezzosoprano, però decidí ampliar la seva formació i estudià el repertori de soprano Després d’haver interpretat papers com els d’Ortrud Lohengrin , aviat es destacà en els de soprano dramàtica, com el de Brunilde La valquíria , que representà amb gran èxit a Bayreuth el 1896 Fins el 1914 aparegué ininterrompudament al teatre d’aquesta ciutat alemanya amb els grans papers wagnerians, especialment el de Kundry Parsifal i Brunilde, personatge que també interpretà al Covent Garden de Londres 1900,…

De molt jove ja mostrà bones aptituds per a la música Tingué com a mestre de piano i solfeig Ramon Vilanova El 1852 estudià cant a París i el 1854, malgrat l’oposició familiar, es traslladà a Milà, on inicià la seva carrera Allí amplià estudis de cant amb F Lamperti, entre altres El 1857 debutà al Teatro Carcano de Milà interpretant el paper d’Eleonora en Torcuato Tasso , i el 1858 cantà per primera vegada amb molt d’èxit al Teatro alla Scala Actuà durant tres temporades a Mòdena, i cantà als teatres de Perusa i Casalmaggiore i també a Madrid, Barcelona, Nova York i París Fou…

Filla dels actors Debbie Reynolds  i Eddie Fisher, obtingué de molt jove una gran popularitat en el paper de la princesa Leia en tres episodis de la sèrie Star Wars A New Hope , 1977, The Empire Strikes Back , 1980 i The Return of the Jedi , 1983, que reprengué el 2015 en The Force Awakens Tot i que actuà en alguns films de projecció notable com ara Hannah and Her Sisters 1986 i When Harry Met Sally 1989, la seva carrera es veié perjudicada per les addiccions, problemes que foren la base dels seus llibres autobiogràfics, entre els quals cal esmentar  Postcards from the Edge…

S’inicià en l’atletisme, però centrà la carrera esportiva en el triatló, entrenada per Cèsar Varela i Ciro Tobar El 2003 guanyà el Campionat d’Espanya de triatló per edats, de 20 a 24 anys En categoria absoluta, es proclamà campiona de Catalunya de duatló 2004 i de triatló 2005 i d’Espanya de triatló 2009 També fou subcampiona estatal de duatló 2007 i tercera classificada 2006 Acumula victòries en triatlons importants com Banyoles 2006, 2012, Terol 2008, 2009, Vitòria 2008, Cullera 2008, Lanzarote 2010 i Elx 2010 Ha format part de les seleccions catalana i espanyola, amb la qual assolí la…

Especialitzada en proves de papallona, pertanyé al CN Sabadell al llarg de tota la seva carrera esportiva, finalitzada el 2007 Entrenà primer a les ordres de Paulus Wildeboer i posteriorment d’Albert Tubella Destacà en categoria júnior, on fou campiona de Catalunya de 50 m papallona i subcampiona de 100 m i 200 m del mateix estil, campiona catalana de relleus 4 × 100 m estils i 4 × 100 m lliure i subcampiona estatal de 50 i 200 m papallona i bronze en 100 m En categoria absoluta guanyà el títol estatal de relleus de 4 × 100 m estils, amb rècord del campionat inclòs, i aconseguí…

Participà en la Carrera de Neòfits organitzada per la Unió Velocipèdica Espanyola 1912 El 1913 entrà com a instructor de la secció ciclista de la Creu Roja i dels Boys Scouts El 1917 participà en el Gran Premi Klein de ciclisme i fundà l’Agrupació Ciclista Montjuïc, després d’acordar l’agrupament dels grups ciclistes Hispania, Minerva, Victoria, Comercio i Iberia Fou el president de l’Agrupació durant dos períodes El 1920 organitzà les diferents curses classificatòries per als Jocs Olímpics d’Anvers Iniciada la Guerra Civil, collaborà al Trofeu Pedal Antifeixista L’any 1956 obrí…

Estudià medicina, però es dedicà al cant en la corda de baríton i feu gires operístiques per Itàlia i França entre el 1846 i el 1855 Retirat d’aquesta activitat, es consagrà a l’edició i la crítica musicals i a escriure textos d’òpera De la vuitantena de llibrets que escriví destaquen I promessi sposi 1869, d’Errico Petrella, I lituani 1874, d’Amilcare Ponchielli, Francesca da Rimini 1878, d’Antonio Cagnoni, i Edmea 1886, d’Alfredo Catalani Revisà, a més, el text de Francesco Maria Piave de La forza del destino en la versió que Giuseppe Verdi estrenà el 1862 El 1858 publicà unes memòries…

Nascut al si d’una família de lutiers de Mirecourt activa des del segle XVII, era fill de Claude-François Feu l’aprenentatge al taller familiar i el 1818 anà a París per treballar amb François Chanot A la capital francesa inicià la seva esplèndida carrera Després de passar pel taller de Chanot i d’altres, s’establí pel seu compte, primer al carrer Croix des Petits Champs i més tard al carrer Demours Ternes, ajudat per un bon nombre d’operaris i per altres lutiers que treballaven per a ell Signà uns 3 000 instruments i 500 arquets Vuillaume es feu cèlebre per les magnífiques…

Estudià percussió i direcció d’orquestra a la Universitat de les Arts de Tòquio, i el 1954 fou nomenat director assistent de l’Orquestra de la Ràdio Japonesa NHK A partir del 1956 començà una brillant carrera que el dugué arreu del Japó, i entre el 1965 i el 1967 fou el director musical de la Companyia d’Òpera Fujiwara Després de viure tres anys a Hamburg 1967-69, fou nomenat director vitalici de la NHK, amb la qual estrenà nombroses obres de compositors japonesos del segle XX El 1974 fou nomenat director de l’Orquestra Simfònica de Melbourne, i el 1988 ho fou de l’Orquestra-…