Resultats de la cerca
Es mostren 4644 resultats
Sesshu
Pintura
Pintor japonès.
Monjo zen, vers el 1440 ingressà al temple de Shokokuji, prop de Kyoto, on fou deixeble de Shubun , i posteriorment al d’Unkokuji, on restà la major part de la seva vida i del qual esdevingué principal En 1468-69 féu un viatge a la Xina que influí força en la seva obra posterior És el paisatgista japonès més important Caracteritzat pels dibuixos en línia negra, l’escola Suiboku, sota la seva direcció, té un període important de pintura en tinta negra sobre fons blanc La seva obra féu escola El paisatge de les quatre estacions pintat devers el 1486 és considerat la seva obra mestra
Emili Papinià
Jurisconsult romà.
Exercí l’advocació i la magistratura fou conseller de l’emperador Septimi Sever Caracalla, que havia fet matar el seu germà Geta, el féu assassinar amb els seguidors d’aquest Ha estat considerat el príncep dels jurisconsults romans l’anomenada llei de cites de Teodosi i Valentinià III 426 confirma l’autoritat de font de dret de la seva doctrina És l’autor de qui aplega més fragments el Digest de Justinià D’entre les seves obres cal esmentar les Responsa i les Quaestiones Després de la introducció del dret justinianeu a Catalunya, la influència de la seva doctrina fou molt…
Ayman al-Ẓawāhirī
Política
Activista islamista egipci.
A Egipte, amb catorze anys ja formava part dels Germans Musulmans i, des del 1979, del grup fonamentalista Gihad Islàmic, del qual fou el darrer dirigent i responsable dels atemptats comesos al país els anys noranta La dècada de 1980 participà en atacs terroristes contra el govern afganès i els seus aliats soviètics, i és en aquest context que conegué Ossama bin Laden Considerat el veritable ideòleg d’ Al-Qā‘ida , fou la mà dreta de Bin Laden fins a la seva mort, moment en què assumí el lideratge de l’organització Fou mort en un atac amb drons nord-americans el 31 de juliol de…
Martin Opitz
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Secretari de destacades personalitats, estigué al servei de Ladislau IV de Polònia En la seva època fou considerat un gran poeta, però, en realitat, la seva importància rau en la seva doctrina poètica En l’obra Buch von der Deutschen Poeterey ‘Llibre de la poesia alemanya’, 1624 formulà amb precisió lleis mètriques, introduí l’alexandrí en la poesia alemanya i fixà una sèrie d’enunciats teòrics, completats amb els exemples de Deutsche Poemata ‘Poesies alemanyes’, 1624 També escriví Aristarchus 1617, en defensa de la puresa del llenguatge, Zlatna 1623 i Trostgedicht in…
Hospital dels Folls
Medicina
Nom que, amb els d’Hospital d’Innocents, Folls e Orats, Hospital d’Innocents i Hospital de la Santa Dona dels Innocents, rebé la institució benèfica d’assistència als dements creada (1409) a la ciutat de València, a partir d’un sermó del frare dominicà Joan Gilabert Jofré.
Autoritzada la institució per un privilegi de Martí l’Humà 1410 i començat a edificar l’edifici el 1494, l’hospital fou absorbit 1512 per l' Hospital General de València , al qual l’any següent Ferran II de Catalunya-Aragó feu extensius els privilegis concedits pels monarques anteriors a l’hospital de folls El 1866 la secció passà a residir a l’antic convent de Santa Maria de Jesús, adquirit per la diputació provincial de València, i rebé el nom de Sanatori Psiquiàtric Provincial del Pare Jofré L’hospital de folls de València ha estat considerat sovint com a primer precedent europeu dels…
Parsifal
Música
Drama musical de Richard Wagner (que l’anomenà festival sagrat) estrenat a Bayreuth el 1882.
Considerat la culminació de l’obra musical wagneriana, es basa en un text de Wagner mateix sobre la llegenda del Greal L’acció se situa als Pirineus, en un lloc imaginari anomenat Montsalvat hom no ha pogut establir si el nom deriva, com sembla, de Montserrat i narra el procés pel qual el cavaller Parcival o Parsifal arriba a trobar el Greal i a ésser coronat rei dels seus cavallers L’obra fou reservada trenta anys per a ús exclusiu de Bayreuth si bé en algunes ciutats fou violat aquest privilegi Barcelona fou la primera ciutat on s’estrenà legalment Parsifal , al Liceu, el 31…
Joan Prats i Vidal
Agronomia
Terratinent.
Emigrà a Puerto Rico i s’establí a Ponce 1833 El 1850 ja era considerat un ric comerciant d’aquesta ciutat Ocupà càrrecs municipals i el 1857 formà part, amb els catalans Lluís Becerra i Ramon Tarrats, de la comissió que establí el reglament de la Sociedad del Ferrocarril, per explotar una línia en el trajecte de Ponce a Santa Isabel de Coamo, amb extensió fins a Guayama El 1872 fou nomenat vicepresident del Centro Hispano-americano a Ponce Fou condecorat amb la Cruz de Carlos III 1854 i amb la d’Isabel la Católica 1870 Era cosí de Joan Prim i Prats , governador i capità general
Isidre Puig i Boada
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1915 És considerat un dels més directes collaboradors i deixebles de Gaudí Autor de diversos edificis civils a Barcelona i a Blanes i d’esglésies a Mollerussa, Pujalt, Balaguer, Artesa de Segre, Térmens, Palau de Plegamans i la Guàrdia Restaurà la catedral de Solsona, ciutat on construí el seminari major Fou codirector de les obres del temple de la Sagrada Família de Barcelona des del 1950 Publicà El Temple de la Sagrada Família 1929, L’església de la Colònia Güell en doble versió catalana i anglesa i El pensament de Gaudí 1981, així com nombrosos articles de tema…
Cándido Bolívar y Pieltain
Política
Zoologia
Zoòleg i polític.
Fill d’ Ignacio Bolívar Urrutia , el 1922 fou nomenat director del Museo de Ciencias Naturales Durant la Segona República Espanyola ocupà càrrecs públics i fou membre del patronat de la Universitat Autònoma de Barcelona 1933, en representació del govern de la República Secretari del president Manuel Azaña 1936-39 i catedràtic de la Universitat de Madrid fins el 1939, s’exilià a Mèxic, on des del 1941 fou professor de l’Instituto Politécnico Nacional Cofundà 1940 i dirigí fins el 1944 la revista Ciencia És considerat el fundador de l’espeleologia a Mèxic Fou també molt actiu en…
Naguib Mahfuz
Literatura
Escriptor egipci.
Estudià filosofia i posteriorment exercí diversos càrrecs a l’administració Considerat un dels principals conreadors i renovadors de l’àrab modern, el 1975 guanyà el premi nacional de literatura La seva obra reflecteix la vida quotidiana a la ciutat de el Caire De la seva producció cal esmentar les novelles Khan al-Khalili 1946 i la trilogia Bain al-Kasrain 1956-58 És autor, també, de nombroses narracions El 1988 rebé el premi Nobel de literatura i el 1995 rebé l’Orde de les Arts i les Lletres del govern francès El 1994 fou greument ferit en un atemptat comès per un islamista…