Resultats de la cerca

La depressió de l’Empordà és determinada per falles d’edat neògena que la superposaren a l’edifici orogènic pirinenc, però la seva evolució és clarament relacionada amb la del marge oriental peninsular L’inici de l’activitat d’aquestes falles és difícil de precisar només és segura a partir del Miocè superior, quan s’enregistra, a l’entorn de la conca, la presència de successions sedimentàries importants i de formacions volcàniques El gruix de les successions neògenes encara no és conegut amb tota seguretat les dades de sondatges i de sísmica de reflexió indiquen que pot arribar als 1000 m Les…

Els estanhs dera Pincèla i el Coret —Collet— de Vilac En la llunyania el massís de la Maladeta, teló de fons de moltes perspectives araneses Jaume Orta La Vall d’Aran 12, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus La Vall d’Aran és situada al vessant nord dels Pirineus, pràcticament al centre geogràfic de la serralada Estrictament no és més que la part més alta de la vall de la Garona i, malgrat el seu nom diferenciat, no hi ha cap discontinuïtat o canvi físic important a la línia fronterera franco-espanyola Per aquests factors geogràfics, l’Aran rep, sobretot en la…

Situació i presentació Limita amb els termes de Fogars de Montclús W-N, Santa Maria de Palautordera S i Sant Pere de Vilamajor E-NLa part més accidentada del terme és al sector NW, per on s’escolen la riera de Vallmanya i el torrent del Reguissol, afluents de la Tordera Aquest sector és ocupat per densos boscos d’alzines, pins i arbres de ribera Sant Esteve es reparteix amb el terme veí i complementari de Santa Maria de Palautordera la gran terrassa fluvial de la Tordera quan aquesta ha deixat les valls encaixades del Montseny La vall de la Tordera baixa encaixada, s’obre a l’alçada del…

És limitada per la línia de crestes formada pel pic d’Anglos 1 815 m alt, el cap de Llauset 2 852 m, el pic de Russell 3 205 m, la cresta de les Tempestats 3 258 m, la cresta de les Salenques sota les quals hi ha la gelera de les Salenques , el coll de les Salenques 2 801 m, el pic de les Salenques 2 986 m, el tuc de Mulleres 3 010 m, el pic de la Tallada 2 955 m i els pics de la Fontana de Senet 2 630 m i de Viella 2 572 m És drenada pel riu de les Salenques , afluent de la Noguera Ribagorçana, per la dreta, i pels seus afluents, per la dreta, els rius del Cap de la Vall emissari dels…

S'estén des del coll de la Bona 1 890 m alt, a l’WNW, fins a la Berruga 1 785 m, passant pel pla de Pujalts, on hi ha els pics més alts roc dels Llamps, 2 046 m puig de Mogrony , de coma Ermada o de Pedra Picada, 2 045 m, per la Cubil 2 004 m i el coll Pan 1 747 m El solell forma un replà, on s’estableix el contacte entre el paleozoic de la zona axial pirinenca i el Permotriàsic que serveix de trànsit a les Serres Interiors S'estén del serrat Llis al pla de Sant Pere, on hi ha el santuari de Mogrony i el puig de Sant Pere 1 665 m alt Les torrenteres afluents del Merdàs solquen profundament…

La pica del Canigó 2 785 m alt, punt culminant del terme, és termenal amb els de Castell amb el qual es comunica a través de la portella de Vallmanya , 2 591 m alt, oberta al S de la pica, Vernet i Taurinyà Al S, la serra del Rocnegre 2 714 m alt, amb els puigs de la Gallinassa 2 451 m i del Pèl de Ca 2 105 m, fins al coll de la Cirera 1 731 m i el puig de l’Estella 1 778 m alt, separa el municipi d’Arles Vallespir al NW, la cresta de Barbet, fins al ras del prat de Cabrera i el puig dels Bessós, el separa de les valls de Taurinyà i de Llec Una bona part del terme, per sota dels 2 000 m alt,…

És drenada pel arriu de Valarties Poc abans d’Arties, l’aigua és regulada per la resclosa de Valarties

Al vessant meridional hi ha l’estació d’esports d’hivern de Font-romeu