Resultats de la cerca
Es mostren 5831 resultats
Agrupació Científico-Excursionista de Mataró
Espeleòlegs de l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró
© ENCICLOPÈDIA CATALANA / RAMON MANENT
Excursionisme
Entitat excursionista de Mataró.
Creada el 1898 amb el nom d’Associació Excursionista de Mataró, el 1907 s’integrà com a secció del Círcol Catòlic d’Obrers de Mataró i el 1916 adoptà la denominació actual Durant els anys vint i trenta destacaren algunes ascensions a cims dels Pirineus i s’inicià en la pràctica de l’esquí El 1928 es crearen les seccions de folklore, arqueologia i història, fotografia i topografia Després de la Guerra Civil de 1936-39, les activitats foren represes el 1940, mantenint la vinculació amb el Círcol Catòlic, la qual perdurà fins el 1978 Durant les dècades de postguerra es constituïren les seccions…
,
Sant Joan de Colinos (Rialb)
Art romànic
Situació Restes de l’església d’aquest poble abandonat, un dels tres que es trobaven al Sobac o vessant esquerre de la Noguera Pallaresa J Tous Les ruïnes de l’església de Sant Joan de Colinos es troben en un vessant de la muntanya sobre el curs de la Noguera Pallaresa, abans que el riu arribi a Rialb Mapa 23-10215 Situació 31TCH485007 Cal anar-hi des de Beranui, poble situat a uns 6 km de Rialb per la carretera que va a l’estació d’esquí i muntanya de Portainé Passat el poble, a 1 km, cal deixar la pista en un revolt molt pronunciat i prendre una pista abandonada,…
Unió Excursionista de Catalunya
Nil Bohigas i Enric Lucas, membres de la Unió Excursionista de Catalunya, obriren una via a la cara sud de l’Annapurna Central el 1984
© NIL BOHIGAS
Excursionisme
Entitat constituïda a Barcelona el 1931 amb el nom d’Unió Excursionista de Barcelona.
Sorgí de la fusió de l’Associació Joventut Excursionista Avant 1904, el Centre Excursionista Pàtria 1915, la Secció Excursionista de la Penya Irònica 1925, el Grup Excursionista de la Unió Professional 1928 i el Grup Excursionista Isards 1929 Des d’aquell moment es crearen diferents delegacions Barcelona, Horta i Sants que a partir del 1933 adoptaren el nom d’Unió Excursionista de Catalunya La UEC s’expandí arreu del país i es crearen noves delegacions a Olesa de Montserrat 1935, Mataró 1935, Ripoll 1936, Gràcia 1940, Cornellà de Llobregat 1947, Figueres 1948, l’Hospitalet de Llobregat,…
,
carlina cínara
Botànica
Carlina biennal, de la família de les compostes, acaule, de fulles coriàcies, allargades i espinoses, disposades en roseta entorn d’un capítol molt gros, de 10 a 15 cm de diàmetre, voltat de bràctees grogues i lluents, i format per flors, totes iguals, d’un groc daurat.
Viu en pastures seques de muntanya de 500 a 2 000 m d’altitud El receptacle és comestible
Sant Miquel de Solterra
Capella
Antiga capella del castell de Solterra, del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva), documentada des del 1236.
Reedificada al segle XVII, actualment en queden només algunes restes Coronava la muntanya de Solterra 1202 m d'alt
vall de Bixquert
Vall que s’estén entre les serres de Vernissa, del Castell, separades pel coll de Bixquert (obert damunt mateix de la ciutat de Xàtiva) i alineades en direcció sud-oest nord-est, i de la serra Grossa.
Actualment hi ha una nova caseria a la vall i nombrosos xalets d’estiueig als vessants de la muntanya
Abila
Ciutat
Ciutat de la costa de Mauritània (o Mauretània), identificada sovint amb l’actual Ceuta.
La muntanya de Musa, a l’oest d’aquesta ciutat, era considerada com una de les Columnes d’Hèrcules
la Llacunalba
Llogaret
Llogaret del municipi de Canyelles de Garraf, centrat per la masia de Can Ferrer, prop de la carretera de Vilanova.
Fou el primer lloc poblat del terme Prop seu hi ha la urbanització dita de la Muntanya de Mar
moixernó
Moixernó
Andreas Kunze (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret ferm, de 5 a 15 cm d’ample, blanquinós o de color pàl·lid, de làmines juntes, estretes i una mica escotades, de cama gruixuda i blanquinosa, i de carn blanca, friable i amb una forta olor de farina.
Creix en prats de muntanya, on forma erols, i en boscs caducifolis És un dels bolets gastronòmicament més apreciats
pírola
Botànica
Farmàcia
Gènere d’herbes glabres, de la família de les pirolàcies, rizomatoses, de fulles simples alternes, agrupades en rosetes basals laxes, de flors blanques, rosades o verdoses, agrupades en raïms terminals, i de fruits capsulars.
Són plantes dels boscs de coníferes de les terres boreals i de muntanya tenen propietats diürètiques, astringents i vulneràries