Situació
Restes de l’església d’aquest poble abandonat, un dels tres que es trobaven al Sobac o vessant esquerre de la Noguera Pallaresa.
J. Tous
Les ruïnes de l’església de Sant Joan de Colinos es troben en un vessant de la muntanya sobre el curs de la Noguera Pallaresa, abans que el riu arribi a Rialb.
Mapa: 23-10(215). Situació: 31TCH485007.
Cal anar-hi des de Beranui, poble situat a uns 6 km de Rialb per la carretera que va a l’estació d’esquí i muntanya de Portainé. Passat el poble, a 1 km, cal deixar la pista en un revolt molt pronunciat i prendre una pista abandonada, en direcció a ponent, que a uns 200 m passa pel costat de l’església. (JAA)
Història
El poble de Colinos és un dels tres poblets de la muntanya de Sobac que foren abandonats (amb Sant Poni i Vilamflor) a la fi del segle XIV, coincidint amb els dotze anys de guerres i bandositats entre el comte de Pallars i els Foix i els Bellera pel domini dels castells i la muntanya de Sobac. L’any 1904 Sant Joan de Colinos fou segregada de la parròquia de Rodés i integrada a la de Rialb. (JAA-MLIC)
Església
Planta d’aquest edifici de tipologia rural, en l’exterior del qual no s’observa la unió de l’absis amb la nau.
J.A. Adell
És un edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular obert directament a la nau, que ha perdut del tot les cobertes, que probablement serien de fusta a la nau i volta de quart d’esfera a l’absis. El mur sud és especialment aterrat, i la porta situada en el mur de ponent ha perdut tot el parament extern, talment com si l’haguessin arrencat per aprofitar-ne les pedres. No hi ha traces visibles de finestres o altres obertures, a més de la porta.
Cal assenyalar el fet que el mur de façana absidal s’uneix de manera tangencial i contínua amb els murs de la nau, sense la característica cantonada que resol, generalment, la unió dels murs de la nau amb el semicilindre absidal.
L’aparell és de reble irregular, agafat amb fang i morter de calç, en el qual destaca la rústica solució de l’arc interior de l’obertura de la porta, format per lloses sense treballar, i amb la clau formada per diverses lloses col·locades en falca.
Les condicions constructives i tipològiques assenyalen clarament un edifici rural construït probablement entre els segles XI i XII, sense excloure cap altra hipòtesi que la neteja i l’exploració de les ruïnes puguin aportar. (JAA)
Bibliografia
- ACU, Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàg. 288
- Bringué, 1990, núm. 4, pàg. 160
- Vidal-Vilaseca, 1987-90, vol. II, pàg. 291.