Resultats de la cerca

Els nutrients o substàncies nutritives que requereix l’ésser humà per a mantenir les seves funcions poden diferenciar-se en diversos grups hidrats de carboni, greixos o lípids, proteïnes, vitamines, minerals, aigua i electròlits Cada un d’aquests grups de nutrients presenta unes característiques particulars en relació a la seva estructura química, els aliments en els quals es troba en major concentració, la seva digestió i absorció per part de l’organisme, les seves principals funcions i, finalment, el seu metabolisme, és a dir, les transformacions que experimenta a partir del moment en què…

Situada a la vora esquerra del Volga, a la desembocadura del Kazanka, és un port fluvial important i té indústria de construcció de màquines, metallúrgica i química La universitat fou fundada el 1804 Traslladada, al segle XIV, de més al NE, on havia estat fundada un segle abans pels mongols, al segle XV esdevingué la capital d’un kanat independent Del segle XVI, que fou sotmesa per Ivan el Terrible 1552, és la ciutat murallada, amb la torre piramidal de Sumbeki Són destacables també les esglésies de la Santa Icona, de Sant Cebrià i de Santa Justina, el monestir de la Transfiguració i la…

És situada a la confluència de l’Inn del qual rep el nom amb el Sill, i entre el Karwendel al N i els Alps Stubaier i Tuxen al S Important nucli industrial indústria tèxtil, química, farmacèutica, alimentària, del paper i comercial, és un centre turístic i d’esports d’hivern i un nus ferroviari És seu de la Leopold-Franzens Universität Innsbruck, fundada el 1669 Al centre de la ciutat hi ha cases dels ss XIII i XIV A l’església dels franciscans s XVI hi ha la tomba de Maximilià I Antiga colònia romana Veldidena , prengué el nom actual al s XI

El primer procediment emprat per a enxarolar cuirs i pells fou l' enxarolatge en calent , que és un procés de lacat amb oli de llinosa que per oxidació i polimerització dóna pellícules de bona elasticitat i resistència Aquest procediment fou abandonat en aparèixer la tècnica de l' enxarolatge en fred , amb laques de nitrocellulosa, en el qual la formació de la pellícula és obtinguda per evaporació del dissolvent i no per via química, com és el cas de l’enxarolatge en calent El procediment més modern d’enxarolatge en fred és l’aplicat a base de laques de poliuretà formades sobre…

Hom n'ha assajat diverses modalitats segons que es tracti de combatre plagues d’insectes, de vectors de malalties, etc Així, cal esmentar els insectes entomòfags depredadors d’insectes, organismes paràsits virus, fongs, bacteris, i l’atracció mitjançant feromones sexuals vers un parany, especialment pel que fa a la lluita contra insectes devoradors de boscs o conreus de gran importància econòmica La lluita contra els vectors de malalties és més recent, tot i que gràcies a l’OMS s’han emprès programes especials de formació i recerca per a les…

Entre aquests derivats hi ha pigments i colorants excellents, d’extraordinària estabilitat tèrmica i química, de colors de gran vivor, intensitat i estabilitat La ftalocianina cúprica , la més important, és un pigment blau que es presenta en dues formes polimòrfiques, la forma alfa , de matís més rogent i de més vàlua, i la beta , més verdosa i més estable Els seus derivats halogenats són pigments verds, també molt importants Diversos àcids sulfònics, derivats d’aquestes ftalocianines, són colorants solubles, directes, de tina o reactius Unes altres ftalocianines tenen aplicacions menors, com…

Químicament és una mescla d’alcans, cicloalcans i composts aromàtics de 4 a 10 àtoms de carboni i, a vegades, d’alquens Hom l’empra principalment com a carburant en els motors de combustió interna, per a la qual cosa ha de tenir un elevat poder antidetonant, que hom mesura per l’ índex d’octà Hom pot millorar aquest poder antidetonant per variació de la composició química, per procediments de refinació craqueig,  reforming, isomerització, etc i per l’addició d’antidetonants tetraetilplom Hom l’empra també com a dissolvent en moltes aplicacions, i la volatilitat desitjada és obtinguda per…

El 1851 emigrà a l’Argentina Estudià farmàcia i, posteriorment, fou professor al departament d’estudis preparatoris de la Universidad de Buenos Aires 1854-89 Més tard, també exercí com a professor a la facultat de ciències fisiconaturals i matemàtiques i a la facultat de medicina Fou professor al Colegio Nacional de Buenos Aires, degà de les facultats de ciències físiques i naturals i ciències físiques i matemàtiques Membre titular de l’Academia de Medicina i de diverses institucions de governs municipals i nacionals, així com privades Publicà Lecciones de química aplicada a la higiene y a la…

Estudià farmàcia a Barcelona i fou catedràtic del Colegio de Farmacia de Pamplona 1829-38, ciutat on es llicencià en medicina 1837 Revisà una nova edició de la Filosofía de la elocuencia , d’Antoni de Capmany 1836, i de la traducció de l' Histoire naturelle , de Buffon, que prologà Interessat per les primitives tècniques fotogràfiques, publicà una Exposición y descripción del daguerrotipo y del diorama 1839 Passà a Madrid, on fou catedràtic de química general de la facultat de medicina i membre 1862 de l’Academia de Ciencias Médicas Es distingí pel seu humanitarisme durant l’epidèmia de…

Professor de química i investigador d’història de les ciències Conrea un sentit còsmic de l’art poètic, al qual no són aliens ni la ironia ni el rigor científic Tanmateix mostra una certa preferència per formes populars La seva poesia tradueix un desesper trist davant del món actual, que condiciona una situació d’incomunicabilitat i consegüent solitud de l’home Assolint sovint un lirisme ingenu i emotiu, la seva poesia tendeix al compromís social Cal destacar-ne les obres Movimento perpétuo 1956, Teatro do mundo 1958, Máquina de Fogo 1961, Poema para Galileu 1964, Linhas de Força…