Resultats de la cerca

De vocació precoç, a quinze anys ja li fou publicat un treball a la revista francesa L’Astronomie Es llicencià en ciències fisicomatemàtiques a Barcelona 1889 fou astrònom de l’observatori privat de Rafael Patxot a Sant Feliu de Guíxols des del 1896, i el 1901 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, la qual li encarregà que dirigís la installació de l’ Observatori Fabra , la Secció Astronòmica del qual dirigí del 1904 al 1937 Ací i en el seu observatori privat, situat a la Villa Urània de la Via Augusta de Barcelona, dugué a terme importants treballs descobrí dos cometes un…

Estudià la carrera militar, ascendí a capità d’artilleria 1879 i es retirà amb el grau de comandant, el 1882, per a dedicar-se a la pintura Fou deixeble de Simó Gómez a Barcelona 1876-80 i d’Édouard Détaille a París El seus temes predilectes foren els cavalls i les escenes hípiques i militars, que sabé interpretar amb anecdotisme i pulcritud A l’exposició de belles arts de Madrid 1887 presentà Un Vivac, La primera cura, En el camp de maniobres, i a l’exposició de belles arts de Berlín 1891 aconseguí la medalla d’or amb Maniobres de divisió Illustrà l’obra de Francesc Barado La vida militar…

Vinculat a l’atletisme, fou un dels fundadors del Catalunya Atlètic Club 1917 i de la secció d’atletisme del Futbol Club Barcelona 1915 Impulsà la creació de la cursa Jean Bouin 1920 Presidí les federacions catalana 1922 i espanyola d’atletisme 1927-33 Fou redactor en cap de La Jornada Deportiva 1921-25, i director de La Raza 1922 i Sports 1923 També treballà a L’Esport Català 1925-27 Participà en l’organització de l’Olimpíada Popular 1936

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del CADE des del 1975 Durant els anys setanta realitzà escalades de dificultat, com la primera ascensió hivernal per la via Toni-Gallifa de la cara sud de la Maladeta 1977, juntament amb Enric Ribot i Ricard Vila, amb qui el mateix any repetí la via CADE a la Paret d’Aragó a Mont-rebei Participà en expedicions a l’Hindu Kush 1977, als Andes del Perú, on amb Jordi Pons escalà la paret oest del Yerupaja sud 1978 L’any 1982 fou integrant de la primera expedició catalana a l’Everest

Des del 1989 participà en expedicions a serralades d’arreu del món Pamir, Karakoram, Atles, Andes, Himàlaia o Alaska, amb ascensions als principals cims Lenin, Huascarán, Alpamayo, Huayna Potosí, Aconcagua o Denali, entre d’altres Cal destacar les seves ascensions a vuit cims de més de 8000 m el Cho Oyu 1994, que representà la primera ascensió hivernal catalana a un vuit mil i rebé una menció de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada FEDME al Piolet d’Or l’Everest 2000 el Gasherbrum II 2006, en commemoració del centenari del Centre Excursionista de Lleida CEL el Broad Peak…

Membre del Club d’Escacs Casino Prado Suburense de Sitges, aconseguí el títol de Mestre Internacional 2002 La seva màxima pun-tuació Elo foren 2431 punts 2003 Fou campió de Catalunya d’escacs per equips diverses vegades amb la Unió Gracienca d’Escacs En categoria individual, l’èxit més important fou el Campionat de Catalunya 2006 Aquest mateix any participà en el Torneig Internacional Casino de Barcelona

Bon dibuixant del natural, durant la seva etapa italiana es destacà pels apunts a l’oli i els paisatges i escenes d’Assís Via del cardenal Merry del Val Museu de Belles Arts de València Influït després per Sorolla, conreà el costumisme colorista Carme, la Clavariesa Museu de Belles Arts de València, Sortida de missa 1915

Estudià a Tarragona, on ensenyà Sagrada Escriptura i obtingué una canongia 1831 Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de Cervera Durant la primera guerra carlina s’exilià a Montalban Guiena Assistí al concili I del Vaticà 1869-70, on intervingué en l’elaboració de l’esquema sobre la fe i participà activament en les discussions referents a la infallibilitat del papa, a la constitució sobre l’Església i a d’altres qüestions disciplinàries D’ideologia carlina, topà durament amb les autoritats liberals Durant el regnat d’Amadeu I representà la província eclesiàstica de Tarragona 1870-72 al…

Membre del Club Patí Gramenet, el 1995 fou campió d’Espanya júnior i participà en el Campionat d’Europa d’aquesta categoria Entre els anys 1997 i 2002 pujà al podi en tots els Campionats d’Espanya absoluts i guanyà el títol en el programa lliure 2000 Fou campió de Catalunya en dues ocasions 2001, 2002 Participà també en tres Campionats del Món i en tres d’europeus, i aconseguí la medalla de bronze del Campionat d’Europa en el programa lliure 2001 Es retirà el 2002 per dedicar-se a l’entrenament

S’inicià com a davanter al Club Hoquei Ripollet, i després jugà al Cerdanyola Club Hoquei i a l’equip júnior del Futbol Club Barcelona En aquesta categoria fou campió d’Europa amb la selecció espanyola 2004 Jugà en el Llista Blava de Lleida 2004-05, el Club Esportiu Noia 2005-09, el Club Hoquei Patins Blanes 2009-11, el Club d’Esports Vendrell 2012-13, el Reus Deportiu 2013-15 i el CGC Viareggio 2015-16 Guanyà la Copa del Rei 2008, 2013 i la Copa de la CERS 2013 També fou internacional amb la selecció espanyola absoluta, amb què conquerí el Campionat del Món 2007, 2013, la Copa Llatina 2006 i…