Resultats de la cerca
Es mostren 11463 resultats
les Escaldes
Balneari
Balneari (1 390 m) del municipi d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes (Alta Cerdanya), a l’esquerra del torrent de Coma Ermada, al vessant S del Carlit.
Les aigües, sulfuroses i arsenicals, sorgeixen de diverses fonts, de 18° a 42°C Fins el 1821 —que fou construït l’actual establiment— hi hagué vestigis d’unes termes romanes Abans del tractat dels Pirineus 1659 en tenia cura el consell de Puigcerdà Adquirí importància al llarg del s XIX i primera meitat del XX actualment només subsisteix com a sanatori La capella, moderna, conserva un retaule gòtic Mare de Déu del Remei, 1480 del Mestre d’Olot
Aletsch
Glacera
Glacera d’Europa central als Alps Bernesos, Suïssa, considerada la més gran d’Europa (22 km long, 171 km 2
).
És alimentada pels circs dels Finsteraarhorn 4 274 m, de la Jungfrau 4 158 m i de l’Aletschhorn 4 195 m, les llengües dels quals s’uneixen a Concordia Platz La llengua resultant 2 km d’ample i 16 km de llarg davalla fins a l’Aletschwald, que és parc nacional L’Aletsch alimenta el Roine a través del seu afluent Massa Al seu peu hi ha els centres d’esports de Belalp i de Riederalp
unitat d’escolarització externa
Educació
Unitat externa als centres docents creada per tal de garantir l’atenció educativa a l’alumnat d’educació secundària obligatòria que té necessitats educatives especials, derivades de la inadaptació al medi escolar.
Són de caràcter temporal i revisable al llarg del curs Foren creades mitjançant acords entre el departament d’ensenyament i determinades institucions, per a integrar-hi alumnes que, a més de retard en els aprenentatges, presenten de forma reiterada i contínua trastorns de conducta greus, absentisme injustificat o rebuig escolar L’alumnat comparteix l’escolarització entre aquestes unitats —on se li ofereixen activitats específiques adaptades a les seves característiques i coneixements— i el centre docent al qual està matriculat
Maximià Alloza
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Fou un dels dinamitzadors de la Renaixença a Castelló i un dels introductors a la zona de les tendències modernistes Escriví Joesa 1914, un llarg poema d’influx parnassià que és un intent de superar l’herència llorentiana Deixà inèdits Composicions, Versos valencians i Rimes i sonets , tres reculls de poesies, i traduccions esparses aparegudes entre el 1909 i el 1914 a revistes com “Arte y Letras”, “Revista de Castellón”, “El Cuento del Dumenche” i “Almanaque de Las Provincias”
Francisco Alonso
Música
Compositor andalús.
Format musicalment a la seva ciutat nadiua, impulsà en gran manera la vida musical granadina i fundà la Societat Filharmònica de Granada S’interessà pel gènere de la sarsuela, i fou en aquest camp on destacà més, amb la composició d’un centenar llarg de títols, alguns dels quals tan reeixits com La Parranda o Las Leandras D’aquestes obres, foren poques les que arribaren a estrenar-se i la majoria romangueren fora dels circuits teatrals
pretori
Història
Espai central del campament romà reservat al pretor o comandant de la milícia.
Situat a l’encreuament de les vies principals i de la via praetoria , era també una mena de fòrum amb tribunal i lloc augural El nom de pretori designà així mateix, al llarg de la història romana, el lloc en què el pretor administrava justícia, les fortaleses situades en els confins de l’Imperi, la residència no urbana de l’emperador i el palau dels governadors de les diverses províncies, en tant que eren caps militars
reineta
reineta
© Fototeca.cat
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels procels, de la família dels hílids, caracteritzat pel fet de tenir el cos esvelt, d’uns 3-4 cm, potes llargues i primes i els dits acabats en discs adhesius, la qual cosa li permet d’enfilar-se pels arbres amb molta facilitat.
Té la pell llisa i lluent, de color verd viu amb variants possibles, i una línia fosca al llarg de tot el flanc De costums nocturns i grimpadors, habita en llocs humits, a la vora de rierols i estanys, sovint en grups més o menys nombrosos, en indrets de vegetació densa arbustiva a la meitat nord de Catalunya Quan arriba l’època de la reproducció, els mascles fan xiscles eixordadors, que serveixen de reclam per a les femelles
banc d’estiratge
Tecnologia
Màquina de bastiment pesant i robust emprada en l’estiratge de barres i perfils.
Consta bàsicament d’un capçal , fix al banc, que conté una filera o unes quantes i en el cas dels tubs també els respectius mandrins , les quals, en passar-hi la barra o el perfil, determinen les dimensions de la peça estirada El carro de tracció subjecta la peça amb unes mordasses i, per la força que li comunica un motor, l’estira i l’obliga a passar per la filera en desplaçar-se al llarg del banc
estel
Jocs
Aparell format per un tros de paper o de tela mantingut estès i subjecte per una carcassa de canyes o de llistons que pren en conjunt una forma poligonal.
Va lligat a un cordill llarg i hom el deixa anar perquè s’elevi per mitjà de l’impuls de l’aire i s’aguanti enlaire gràcies a la pressió d’aquest Hom hi colloca, també, en un extrem una cua feta de draps perquè tingui més estabilitat Bé que construït com a joguina, ha estat utilitzat com a instrument d’investigació científica i els xinesos el fan servir com a element estètic en manifestacios folklòriques i festes populars
moa
Ornitologia
Nom donat pels maoris als dinornis
.
Tenien el cap petit, el coll llarg, les potes grosses i llargues, amb tres dits desenvolupats normalment i el polze rudimentari, i les ales eren atrofiades Llur aspecte era semblant al dels estruços, però de dimensions molt més grans, car algunes espècies arribaven a atènyer 3 m d’alçària Malgrat que es considerava que hi havia tres espècies dins aquest grup, les darreres recerques indiquen que els fòssils trobats corresponen a una sola espècie amb una gran variabilitat morfològica