Resultats de la cerca
Es mostren 2618 resultats
el Pont de Montanyana
El Pont de Montanyana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribagorça, al límit amb la Baixa Ribagorça i el Pallars Jussà.
Situat al Prepirineu meridional, el terme té un sector planer, part de la Terreta o clotada d’Areny, regat per la Noguera Ribagorçana amb els seus afluents el barranc dels Colls de Tresserra i el riu de Sant Joan amb el barranc de Montanyana, per la dreta, i un sector muntanyenc serres Exteriors, integrat per les serres de Llera 1037 m alt, de Giró 887 m i de l’Almúnia 1022 m La vegetació natural, carrascar i rouredes, ha estat substituïda en gran part per pastures i garrigar Els conreus 18% del terme són localitzats vora el torrent de Montanyana i de la Noguera el regadiu n'aprofita l’aigua…
Pena-roja
El nucli antic de Pena-roja
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, al límit amb el Baix Maestrat, accidentat al SE pels ports de Beseit.
Baixa gradualment del tossal d’Encanader 1396 m alt, termenal amb el Boixar i Coratxà, de S a N es destaca la Pena Roja 1203 m i el Masmut 1058 m Les argiles i margues que van de l’Oligocè al Pliocè cobreixen el sector de la depressió de l’Ebre, que ocupa la resta del terme 620 a 850 m El riu Tastavins s’hi origina per la unió del barranc de Pena-roja i el d’Escalona i separa el terme del de Mont-roig de Tastavins La vegetació clímax pi roig i carrascar ha estat desplaçada en bona part per pinedes i garrigues, i solament 1 312 ha, el 15,6% del total municipal, són aprofitades per al conreu…
Paraná
Riu
Riu de l’Amèrica meridional, que en part assenyala el límit entre el Brasil i el Paraguai i entre el Paraguai i l’Argentina (3.700 km de longitud i 1.594.000 km2 de conca).
Es forma per la unió dels rius Grande i Paranaíba, tots dos originats a l’altiplà del Brasil En el tram brasiler presenta les característiques d’un riu d’altiplà, amb un llit rocallós que presenta dues sèries de cascades el salt d’Urubupungá, aigua amunt de la confluència del Tieté, i el salt de Sete Quedas, prop de l’aiguabarreig amb el Pequiry Els afluents per l’esquerra Tietê, Paranapanema, Ivaí, Iguaçú presenten també nombroses cascades i ràpids, les més importants de les quals són les de l’Iguaçú A Corrientes, el Paraná rep les aigües del seu gran afluent Paraguai Després travessa un…
Oleta
Oleta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent al sector alt de la comarca, estès al fons de la vall de la Tet i, des de la integració el 1827 del municipi d’Évol, a la confluent vall d’Évol, compresa a les Garrotxes de Conflent.
A la capçalera d’aquesta vall, als vessants meridionals del massís de Madres hi ha el Gorg Negre 2 082 m alt, que forma part dels gorgs de Noedes En aquesta part alta destaquen, a la serralada que separa les valls d’Évol i de Cabrils, el pic de la Pelada 2 370 m alt i el puig d’Escotor 2 292 m alt, i al límit amb la vall de Noedes, el Montcoronat 2 172 m alt Dins el municipi hi ha la més important fàbrica d’electricitat del Conflent, la central d’Oleta , que aprofita l’aigua conduïda de la Tet a 228 m d’altura, amb una potència installada de 12 kW i una producció mitjana de 43 milions de kW/h…
Osseja
Osseja
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya.
Comprèn un sector de la vall de la Llavanera, entre la masia de la Quera i Palau de Cerdanya pel vessant de l’esquerra s’estén per la vall del riu, fins al pla de Salines 2 205 m alt, vora el límit amb la vall de Ribes Ripollès al N comprèn encara un petit sector de la plana cerdana drenat pel Rigat que aflueix al Segre vers la Guingueta d’Ix L’agricultura és afavorida per dos canals d’irrigació que arriben fins al terme de Naüja Hi ha 308 ha conreades, de les quals 265 són per a prats i pastures La resta són dedicades als cereals 3 ha, a fruiters 3 ha de pereres i a hortalisses…
Nyer
Municipi
Municipi del Conflent, a la dreta de la Tet (entre els banys de Toès i la confluència amb la riera de Mentet), límit NW del terme, que en aquest indret passa encaixada en el congost de les Graus.
El municipi s’estén per la vall de Nyer , sector més baix de la vall de la riera de Mentet que fins prop del poble de Nyer s’obre pas a través de les gorges de Nyer , i, al sud-oest, pel vessant de la dreta del sector mitjà de la vall de Carançà, fins al cim de la serra Gallinera 2 628 m alt Bona part del terme, especialment al sud i a l’oest bosc d’Entrevalls, és boscada Les terres conreades s’estenen a la part septentrional del municipi i aprofiten, en part, l’aigua de la riera de Mentet a través del canal de Nyer , que pren l’aigua al sector meridional del terme, prop de l’antiga masia i…
el Villar
El poble del Villar , als Serrans
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi dels Serrans, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
Ocupa un terreny de suaus ondulacions que descendeix de N a S des de les serres de Cabras i d’El Castellar 698 m alt fins a les terres més baixes properes al Túria accidentades, tanmateix, pel Cerrogordo, 476 m alt, a la part oriental de la comarca, al límit amb el Camp de Túria El terme és drenat per la rambla Castellarda La quasi totalitat es conrea com a secà El conreu bàsic és la vinya, amb 1 700 ha, seguida dels cereals, els garrofers i els ametllers La ramaderia ovina comprèn 2 000 caps Hi ha mines de caolí en explotació i una important cooperativa vinícola Celebra mercat setmanal el…
la Vall d’Alcalà
Municipi
Municipi de la Marina Alta, al límit amb el Comtat.
Forma una vall, anomenada vall d’Alcalà , situada entre la penya Foradada al N que la separa de la vall de Gallinera, la serra de Capaimona al S que la separa de la vall de Seta i la serra de Llombos a l’W que la separa de la vall de Planes És drenat pel barranc de la Fontblanca, capçalera del Girona i, al sector més occidental, on es troba el llogaret de Beniaia, pel barranc de l’Encantada, afluent, per la dreta, del riu d’Alcoi Els conreus són tots de secà cereals, llegums, oliverar La terra és molt repartida i és conreada pels propietaris La població, que aconseguí 642 h el 1910, ha anat…
Utah
Estat dels EUA, limita al N amb els estats d’Idaho i Wyoming, a l’E amb Colorado, al S amb Arizona i a l’W amb Nevada.
La capital és Salt Lake City Es divideix en tres grans regions el sector oriental, que forma part de l’altiplà del Colorado, regat pel Colorado i el Green el sector occidental, que correspon al Grand Canyon i on es troba el Gran Llac Salat i, al centre, les muntanyes Wasatch, que s’orienten de N a S, amb altituds que superen els 4 000 m, i el monts Uinta al NW, amb el Kings Peak 4 114 m El clima, fred a les muntanyes, és subdesèrtic a la resta del territori És poc poblat 9 h/km 2 est 1995 i hi és molt elevat el percentatge de la població rural 40% De les ciutats destaquen Salt Lake City,…
Tasmània
L’illa de Tasmània, al sud-est d’Austràlia
© Corel Professional Photos
Illa
Divisió administrativa
Illa i estat del SE d’Austràlia.
La capital és Hobart Les seves costes són mot retallades Formada per un altiplà central 1 545 m al Cradle, abundant en llacs, les planes es limiten a les valls dels rius Derwent, Tamar i certes àrees costaneres El clima és oceànic temperat, amb pluges abundants, sobretot a l’W El bosc cobreix gairebé tota l’illa, i és explotat per a fusta i per a l’obtenció de pasta de paper i paper Burnie, Devonport, Wesley Vale Poc poblada 7 h/km 2 est 1993, el 55% de la població s’agrupa a la capital i a Launceston Els conreus ocupen dues cinquenes parts de la superfície cereals, horticultura…