Resultats de la cerca

Fou especialment forta a Biscaia, a Astúries i a Madrid Pel desembre del 1919 s’afilià a la Tercera Internacional, i per l’abril del 1920 el comitè nacional Merino Gracia, J Andrade, V Arroyo, etc decidí la seva transformació en Partido Comunista Español Reorganitzada sota la República, assolí una importància creixent com a suport dels caballeristes, a l’esquerra del PSOE Arribà a tenir uns 200 000 afiliats 1936 i el seu òrgan de premsa fou “Renovación” Dirigida per Hernández Zancajo, Santiago Carrillo, Cazorla, Serrano Poncela, etc, s’uní a les joventuts comunistes i formaren les Joventuts…

Inicialment dirigit per Pelegrí Garcia i Cadena i més tard per Vicent Dualde i Furió 1873 1875-78, fou republicà El 1882 esdevingué òrgan del partit demòcrata-progressista fins que el 1888 se'n separà Fèlix Pizcueta i un grup de redactors que fundaren El progreso i el diari esdevingué un seguidor de Salmerón Assolí una gran popularitat entre la classe mitjana Contrari a la Dictadura de Primo de Rivera, durant la Segona República publicà una pàgina setmanal en català, titulada País Valencià i escrita per Eduard Buil El 1936 defensà el Front Popular, però en iniciar-se la guerra civil se n'…

Fill de Salvador Montllor i Pujal i germà de Josep i Joan Montllor i Puigvert Residí de molt jove a Catalunya El 1937, amb la seva família, emigrà i als EUA, a Nova York Estudià la carrera militar, i amb el temps formà part de l’exèrcit dels EUA 1943-46 i fou assignat a les illes de Samar i Mindanao Filipines i a la ciutat de Kwangju Corea El 1942, juntament amb l’escriptor i polític Jaume Miravitlles i el violinista català Ribalta, elaboraren una programació informativa en català a la ràdio del govern americà en previsió d’una hipotètica invasió de Catalunya per part de l’Alemanya d’Hitler…

Mentre cursava estudis de lletres fou mobilitzat a la Segona Guerra Mundial passà després a la resistència i participà en l’alliberament de París En 1944-47 fou periodista a Combat , diari dirigit per  Albert Camus , el qual l’influí profundament i l’esperonà a escriure Posteriorment treballà a France-Soir i, des del 1963, fou membre del comitè literari de Gallimard La seva primera obra publicada fou l’assaig Le rôle d’accusé 1949, però la major part de la seva obra és formada per novelles  Les monstres 1953, Les embuscades 1958, La voie romaine 1960, Le palais d’hiver 1965, Ciné-roman 1972,…

La seva carrera començà l’any 1989, participant en proves de muntanya, especialitat en la qual guanyà el Campionat d’Espanya i fou subcampió d’Europa, en categoria turismes, el 1992 L’any 2000, al mateix temps que ja corria en proves de circuit, guanyà el Campionat absolut de Catalunya de muntanya En proves de resistència guanyà les 24 Hores de Barcelona 1998, 2008, la categoria dièsel de la mateixa prova 2000 i la classe A2 2011, i encara pujà dos cops més al podi en altres edicions Guanyà el campionat català de turismes en circuit 2001, 2003 També participà en curses internacionals com les…

Cursà estudis d’arquitectura tècnica a l' ETSAB Ha treballat en el sector editorial director de DOPESA en el període 1978-80 Membre fundador del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE l’any 1978 Dins del partit, ha estat membre de la comissió executiva 1978-2004, secretari d’estudis i documentació 1978-80, secretari nacional 1980-82, secretari de l’àrea de política parlamentària 1982-2000 i de l’àrea de l' Estatut i lleis bàsiques 2000-04 Des del 2004 és president del Consell Nacional del PSC Del 1982 al 1997 fou membre del Comitè Federal del PSOE Reelegit successivament diputat al…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 2000, cursà un postgrau de relacions internacionals a la Universitat de Barcelona Militant d’ Iniciativa per Catalunya-Verds  ICV des del 1997, l’any 2007 en fou nomenat responsable de relacions internacionals És vicepresident del Consell Català del Moviment Europeu, i fou el primer representant d’ICV al comitè executiu del Partit Verd Europeu, i el seu delegat al Fòrum de São Paulo Assessor de Raül Romeva  2004-08, el 2010 ingressà a la carrera diplomàtica del Ministeri d’Afers Estrangers L’any 2014 fou elegit…

Llicenciat a la Universitat Autònoma de Barcelona 1977, obtingué l’especialitat de bioquímica 1982 en el programa de formació de metges residents MIR a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona Ha exercit com a cap de la Unitat de Recerca Biomèdica i Oncologia Translacional del Vall d’Hebron Institut de Recerca VHIR 1990-2014 Des del 2013 és professor agregat de biologia molecular a la Facultat de Medicina de la Universitat Internacional de Catalunya i professor del màster Bioquímica, Biologia Molecular i Biomedicina de la UAB Al març del 2014 fou designat director de l’Institut d’Investigació…

Procedent d’una família pagesa, participà en l’Expedició al Nord 1926-27 contra els senyors de la guerra Estudià després a Moscou i ensenyà a la Universitat de Pequín S’incorporà a la base comunista de Yan’an, on esdevingué secretari polític de Mao Zedong Membre del buró polític del partit comunista xinès, escriví diverses obres polítiques que marcaren la línia ideològica del partit, com Deu anys de guerra civil 1944, Les quatre grans famílies de Xina 1946 i Un enemic del poble Chiang Kai-shek 1954 El 1949 fou nomenat vicepresident de l’Associació de Treballadors Científics i de l’Institut…

L’any 2010, el president del país, Tskhiagiin Elbegdorj, va aprovar una moratòria de la pena de mort, un pas previ a la seva suspensió definitiva Amb aquesta decisió, Mongòlia va esdevenir el 95è país del món a abolir de manera efectiva la pena capital, tot i que des de l’any 2008 el Govern ja havia posat fre a qualsevol execució El començament de l’any també va estar marcat per la duresa d’un hivern que va provocar la mort de prop de 3 milions i mig d’animals entre el gener i el març i que va deixar com a balanç enormes pèrdues econòmiques a més de 500000 famílies de grangers Per ajudar a…