Resultats de la cerca
Es mostren 4192 resultats
John-James Audubon
Pintura
Pintor nord-americà.
Deixeble, a França, de Jacques Louis David s’installà als EUA el 1803 Tornà a Europa 1826, i s’installà definitivament als EUA el 1831 Afeccionat a l’ornitologia, representà molt sovint ocells amb una tècnica minuciosa The Birds of America , Londres 1827-38 Al marge del primitivisme i del colonialisme preponderats a l’Amèrica del seu temps, posà les bases d’un naturalisme específicament americà
Louis Stanton Auchincloss
Literatura
Escriptor nord-americà.
De família benestant, després de graduar-se en dret 1941, fou advocat en un bufet de Wall Street, on treballà, amb alguna interrupció, fins el 1986, que es jubilà Combinà aquesta professió amb l’activitat literària, centrada en el món dels negocis, la banca i l’alta societat novaiorquesa informalment qualificada de ‘blanca, protestant i anglosaxona’ ‘WASP’, de la qual feu un retrat entre elegíac i crític De vasta producció, destacà en el conte especialment els reculls The Romantic Egoists , 1954 Powers of Attorney , 1963 i Tales of Manhattan , 1967 i en la novella, amb títols com ara The…
Asa Gray
Botànica
Botànic nord-americà.
Autor de nombrosos treballs de botànica sistemàtica i de florística i geografia botànica nord-americanes, fou el propagador més important del darwinisme als EUA i un dels primers botànics que aplicà les idees evolucionistes a la classificació dels vegetals
Adolf Gottlieb
Pintura
Pintor nord-americà.
Es formà a París, a Berlín i a Munic, i fou, amb el seu amic Mark Rothko, un dels principals pintors abstractes nord-americans Per reacció contra el realisme social dels anys quaranta creà els pictographs , basats en signes màgics dels pellsroges Creà també els bursts explosions, grans teles amb taques rodones llampants
Charles Goodyear
Inventor nord-americà.
Investigà distintes mescles de cautxú i derivats metàllics per tal de millorar-ne la consistència El 1839, juntament amb el seu collaborador N Hayward, descobrí el procés de vulcanització , que exposà en el seu llibre Gum-Elastic and its Varieties 1853-55
Edward Mills Purcell
Física
Físic nord-americà.
Estudià a la Universitat de Harvard i en fou professor a partir del 1946 Estudià les microones i el magnetisme nuclear i demostrà l’existència d’hidrogen al medi interestellar Pels seus estudis sobre els moments magnètics dels nuclis atòmics rebé el premi Nobel de física el 1952, compartit amb FBloch
George Mortimer Pullman
Industrial nord-americà.
Juntament amb Ben Field, realitzà el 1863 a Chicago un tipus de vagó de ferrocarril amb llits El primer vagó-llit construït fou batejat amb el nom de The Pioneer 1865 i de seguida es difongué mundialment També ideà altres perfeccionaments i millores per a la comoditat seients extensibles, vagó restaurant, etc Fundà una fàbrica a Palmyra i una ciutat que porta el seu nom Pullman City
William Ferrel
Meteorologia
Meteoròleg nord-americà.
Investigà els fenòmens marins i formulà una llei, anomenada de Ferrel , segons la qual un corrent d’aire es desvia cap a la dreta a l’hemisferi boreal i cap a l’esquerra a l’austral acceleració de Coriolis Estudià, a més, les marees, els vents i les tempestats marines, i inventà un aparell per a predir el màxim i el mínim de les marees
Edward Osborne Wilson

Edward O. Wilson
© University of North Carolina Wilmington
Biologia
Biòleg nord-americà.
Graduat a la Universitat d’Alabama 1950, el 1955 es doctorà a la Harvard University, on des del 1956 exercí la docència i fou catedràtic de zoologia del 1964 al 1976 Autoritat mundial en formigues, descobrí el sistema de comunicació d’aquests insectes, basat en la transmissió de feromones A partir de l’estudi de les formigues i altres insectes deduí diverses teories sobre especiació, equilibri i evolució de poblacions, i explicà molts tipus de comportament social mitjançant mecanismes de transmissió genètica, que exposà el 1971 en The Insect Societies A Sociobiology The New Synthesis 1975…
Owen Chamberlain
Física
Físic nord-americà.
En 1942-46 participà en el projecte Manhattan, que projectà la bomba atòmica Es doctorà a Chicago 1948 i passà a la Universitat de Califòrnia Treballà amb Emilio Segrè en el bevatró de Berkeley i aconseguiren d’obtenir l’antiprotó Ambdós reberen el premi Nobel de física el 1959