Resultats de la cerca
Es mostren 2006 resultats
Ferenc Sánta
Literatura
Escriptor hongarès.
S'inicià amb contes d’un lirisme emocionat que evoquen el paisatge de la Transsilvània natal i les experiències que l’autor hi visqué a la seva infantesa En les obres posteriors, especialment en les novelles, enfoca qüestions del comportament humà, condicionat per la moral i el poder Malgrat l’habilitat tècnica i la varietat estructural, les seves creacions resten fidels al realisme Cal destacar-ne Farkasok a Küszöbön ‘Llops al llindar’, 1961, contes, Az ötödik pecsét ‘El cinquè segell’, 1963, novella, Húsz óra ‘Vint hores’, 1964, novella reportatge, Az áruló ‘El traïdor’, 1966, novella curta…
Romuald
Cristianisme
Monjo.
Vers el 970 es féu monjo benedictí el 978 residia a Venècia i convencé el duc Pere Orsèol de deixar el món, cosa que féu tot seguit i es dirigí a Cuixà seguint l’abat Garí Romuald, amb un company dit Marí i altres nobles venecians, seguí el duc i s’establí prop de Cuixà, on féu vida eremítica Aquí, segons el seu biògraf Pere Damià, convencé el comte Oliba Cabreta de deixar el món i de retirar-se a fer penitència a Montecassino Abans del 988 deixà Cuixà per anar en ajuda del seu pare Més tard entrà al monestir de San Apollinare in Classe Ravenna, d’on fou elegit abat el 998, però l’any següent…
George d’Amboise
Història
Cristianisme
Cardenal i home d’Estat francès.
Sota Carles VIII fou successivament bisbe de Montalban 1484, arquebisbe de Narbona 1492 i de Rouen 1493 Figurà al partit contrari a la regent Anna i al seu marit Pere de Beaujeu, d’acord amb l’adhesió manifestada envers el duc d’Orleans Quan aquest esdevingué Lluís XII, li confià el govern, que conservà fins a la seva mort El mateix any 1498 era nomenat cardenal tres anys després, legat papal a latere a França fracassaren les temptatives per fer-lo elegir papa en els dos conclaves del 1503 Collaborà eficaçment en la política italiana de Lluís XII dirigí les negociacions amb…
Joana Concepció Francés
Pintura
Pintora.
Estudià a l’Escola Superior de Belles Arts de San Fernando de Madrid Als anys cinquanta conegué l’escultor Pablo Serrano , amb qui es casà Inicialment molt influïda per l’expressionisme alemany, el 1956 començà d’utilitzar nous materials plàstics, cosa que donà a la seva obra un creixent grau d’abstracció i l’aproximà a l' informalisme i la pintura matèrica Entre el 1957 i el 1959 formà part del grup avantguardista El Paso Des dels anys seixanta retornà a la figuració Característica d’aquesta etapa és la sèrie titulada El hombre y la ciudad 1963, amb la qual participà a la XXXIII Biennal de…
Joan Colom i Augustí

Joan Colom i Augustí
Col·lecció Gellonch Viladegut
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, gravador i dibuixant.
Fill d’un carrabiner, residí al Rosselló, i el 1899 anà a Sierra Leone i Fernando Poo amb una expedició comercial catalana De tornada, es formà a Barcelona amb Ramon Alsina i Amills Des del 1906 Mallorca esdevingué un dels seus temes predilectes, i a París 1909 consolidà el seu estil plein air Collaborà assíduament 1909-12 al setmanari Papitu com a dibuixant humorístic amb el pseudònim Adam , i posteriorment a Picarol , Revista Nova , Iberia , La Mainada i Jordi Formà part del grup Les Arts i els Artistes des de la seva fundació 1910 Fou un dels paisatgistes catalans més cotitzats del segon…
Joan Claret i Corominas
Pintura
Pintor.
Llicenciat en lletres el 1957, un any després estudia filosofia a la Universitat de Sorbona de Paris La seva formació fou bàsicament autodidàctica i el 1959 es vinculà amb la sala Gaspar, on formà part de l'activitat "Homenatge a Velázquez", organitzada pel crític d'art Santos Torroella i portada a la Biennal de Venècia Conreà una pintura sota una concepció d’espais i formes oberts, resolta amb la composició, el ritme i l’organització controlada Creà, així, un expressionisme molt personal de tipus geomètric i, en general, abstracte, en què dominen el blanc, el negre i el gris Exposà…
Liliana Cavani
Cinematografia
Realitzadora cinematogràfica italiana.
Arran de l’èxit que assoliren els seus programes històrics a la televisió italiana, el 1968 accedí a la realització cinematogràfica amb el film Galileo , que obtingué un considerable ressò A l’èxit posterior d’ Il portiere di notte 1974 succeïren Al di là del bene e del male 1977 —entorn de Nietzsche—, La pelle 1981 —basat en la novella homònima de Curzio Malaparte—, Interno berlinese 1985 i Francesco 1988, biografia de sant Francesc d’Assís que el 2014 tornà a rodar en un telefilm de més de 3 hores de durada Posteriorment dirigí el drama psicològic Dove siete Io sono qui 1993 i Ripley’s…
Jeroni de Catalunya
Cristianisme
Religiós franciscà.
Fou un especialista en qüestions de les Esglésies orientals i es preocupà per la defensa de l’imperi Bizantí contra els turcs i contra les pretensions de la casa de Valois Fou provincial del seu orde a Romania 1301-10 Nomenat bisbe, amb uns altres dos frares, d’una diòcesi tàrtara sufragània del bisbe de Cambalu Pequín 1312, sembla que el mateix any assistí al concili de Viena del Delfinat, on es trobà amb Ramon Llull Li ha estat atribuïda la idea, que no tingué efecte, del matrimoni d’una filla de Jaume II de Catalunya-Aragó amb l’hereu de l’imperi grec A Constantinoble féu gestions 1317 per…
Giovanni Della Casa
Literatura italiana
Escriptor italià.
Fou comissari polític a Florència 1540, degà de la Cambra Apostòlica 1542 i nomenat —tot i que havia escrit els llicenciosos Capitoli del Forno — arquebisbe de Benevent 1544 Nunci apostòlic a Venècia i secretari d’estat de Pau IV, desplegà els seus grans dots diplomàtics, però no arribà mai a cardenal Escriví versos llatins, oracions i unes Vides , però la seva fama és deguda al Galateo i a les Rime El Galateo 1550-55 parteix del Cortegiano de Castiglione, però no en té ni l’amplitud ni la profunditat ètica És un llibre de costums i normes de comportament social, escrit en prosa precisa i de…
Hans Arp
Escultura
Pintura
Literatura
Escultor, pintor i poeta alsacià.
Passà l’aprenentatge a Weimar i a París Definí el seu art com a art concret Exposà tant amb els abstractes com amb els superrealistes Participà en el moviment dadà a Zuric, 1915, però sempre mantingué la seva independència El seu art, depurat, d’una simplicitat plàstica orgànica, amb títols d’equivalència poètica, creà una abstracció biomorfa i donà origen, posteriorment, a una sèrie de variants plàstiques La seva escultura, relacionada íntimament amb la pintura, transformà els mitjans tradicionals d’expressió Són obra seva diversos relleus per a la Universitat de Harvard 1950, una estàtua…