Estudià a l’Escola Superior de Belles Arts de San Fernando de Madrid. Als anys cinquanta conegué l’escultor Pablo Serrano, amb qui es casà. Inicialment molt influïda per l’expressionisme alemany, el 1956 començà d’utilitzar nous materials plàstics, cosa que donà a la seva obra un creixent grau d’abstracció i l’aproximà a l'informalisme i la pintura matèrica. Entre el 1957 i el 1959 formà part del grup avantguardista El Paso. Des dels anys seixanta retornà a la figuració. Característica d’aquesta etapa és la sèrie titulada El hombre y la ciudad (1963), amb la qual participà a la XXXIII Biennal de Venècia. Als anys vuitanta retornà a l’abstracció. Exposà en diverses ciutats de dins i de fora de l’Estat espanyol. Poc abans de morir llegà la major part de la seva obra a l’Ajuntament de la seva ciutat natal, que constitueix un dels fons bàsics del Museu d'Art Contemporani d'Alacant.