Resultats de la cerca
Es mostren 3768 resultats
Castelltallat

Castelltallat, Sant Mateu de Bages
© C.I.C - Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Mateu de Bages (Bages).
Hi ha l’església parroquial de Sant Miquel de la qual depèn la de Claret dels Cavallers, situada vora l’antic castell dels segles X o XI a l’antic camí de Solsona a Manresa, que corre tot al llarg de la carena residual de la serra de Castelltallat 936 m alt, altiplà estructural constituït per margues i calcàries oligocèniques, allargat en direcció W SW a E NE, entre la Molsosa i el Llobregat, davant Súria, tot separant les valls de la riera de Coaner, al N, de la de la riera de Rajadell, al S, que l’han erosionat Els seus vessants són, en gran part, coberts de pinassa Dedicat al turisme rural…
Serrabona
Antic poble
Antic poble del municipi de Bula d’Amunt (Rosselló), als Aspres, al sector septentrional del terme.
Centrat a l’antiga església parroquial Serrabona, a 619 m, al vessant oriental del coll de les Arques, damunt la vall de la riera del Bolès El poblament hi era disseminat
coma Pedrosa
Coma
Coma d’Andorra, al vessant meridional del port de Baiau (límit amb el Pallars Sobirà).
A la capçalera hi ha els petits estanys de coma Pedrosa , l’emissari dels quals, la riera de coma Pedrosa , aflueix a la ribera d’Arinsal per la dreta a Aigüesjuntes
Arçamala
Antiga possessió del monestir de Ripoll, a l’actual terme municipal de Sant Joan de les Abadesses.
Hi passa la riera d’Arçamala , que neix al vessant septentrional de la serra de puig Estela, i desemboca al Ter, per l’esquerra, tocant a Sant Joan de les Abadesses
serra de Sant Llorenç del Munt
La Mola, el cim de la serra de Sant Llorenç del Munt, coronada per l’antic monestir
© Arxiu Fototeca.cat
Massís
Massís de la Serralada Prelitoral Catalana, al Vallès Occidental, al límit amb el Bages.
Consta de dos relleus separats per la riera de les Arenes l’estricte de Sant Llorenç i la serra de l’Obac Sant Llorenç, de morfologia montserratina, culmina en una carena llarga d’uns 5-5,5 km, i orientada NNW-SSE, al Montcau 1 057 m alt i a la Mola 1 104 m alt Aquesta carena, que es manté de 900 a 1 000 m alt, separa el terme de Mura Bages del vallesà de Sant Llorenç Savall El sector de migjorn la Mola pertany a Matadepera fins al límit amb Castellar del Vallès i separa la conca del Besòs Ripoll i la del Llobregat riera de les Arenes La serra de l’Obac és vertebrada…
Collbàs
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Collbàs
, del municipi de Carme (Anoia), prop del coll Bas, al camí de Carme a Igualada.
L’església, esmentada ja al s XIV, fou refeta a la fi del s XVIII Dóna nom a la serra de Collbàs , que limita pel nord la vall de la riera de Carme
riu d’Estaüja

El riu d’Estaüja, a Llívia
Anselm Pallàs (CC BY-NC-ND 2.0)
Riu
Riu de la Cerdanya, afluent per la dreta del Segre, poc més avall de la confluència amb el riu d’Angost.
És format per la unió del rec de Rivals i de la riera d’Èguet, que davallen del roc de la Calm Separa els termes d’Estavar Alta Cerdanya i de Llívia Baixa Cerdanya
el Raval d’Olost
Raval
Raval del municipi d’Olost (Lluçanès), al S del terme.
S'estén des del pont de la riera d’Olost, a la carretera d’Olost a Vic, fins al N del santuari de Sant Adjutori Fins al 1992 formà part del terme d’Oristà
Molinet de Navel (Montmajor)
Art romànic
Situació Molí medieval situat al costat de la riera de Navel, al nord-est del mas d’aquest mateix nom Aquest molí figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 95,3 — y 44,2 31 TCG 953442 Per arribar-hi, venint de Cardona, cal anar fins al mas Navel i, des d’aquest indret, seguir endavant, al llarg de poc més d’un quilòmetre, per una pista de terra També s’hi pot arribar des de Serrateix, seguint una pista forestal que baixa, fent ziga-zaga, per la Baga, des del mas Capdecosta Història El Molinet de Navel és un…
Sauva Negra
Massís
Massís muntanyós format pels contraforts septentrionals del puig Oriol (980 m), que enllaça, per l’E, amb les altes cingleres del castell de Centelles, al límit dels municipis de Castellcir (Moianès), Centelles i Sant Martí de Centelles (Osona).
Limita pel N i per l’E amb el curs de la riera de Castellcir dit, a la capçalera, torrent de Sauva Negra És característica, pel seu caràcter residual, la important fageda de Sauva Negra