Molinet de Navel (Montmajor)

Situació

Molí medieval situat al costat de la riera de Navel, al nord-est del mas d’aquest mateix nom. Aquest molí figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781: x 95,3 — y 44,2 (31 TCG 953442).

Per arribar-hi, venint de Cardona, cal anar fins al mas Navel i, des d’aquest indret, seguir endavant, al llarg de poc més d’un quilòmetre, per una pista de terra. També s’hi pot arribar des de Serrateix, seguint una pista forestal que baixa, fent ziga-zaga, per la Baga, des del mas Capdecosta.

Història

El Molinet de Navel és un bon exemple dels molins senyorials de la baixa edat mitjana. Això no obstant, potser, en aquest indret, abans de l’actual construcció, hi havia hagut un petit molí pagès; amb tot, allò que es conserva actualment, la sala de les moles, els carcavans o cacaus, la bassa, el rec,... sembla que fou fet, probablement, el segle XIII, per la comunitat del monestir de Santa Maria de Serrateix. A l’època moderna, al casal de les moles, l’edifici nuclear, s’afegiren altres construccions, que servien com a habitatge del moliner. El molí fou abandonat vers l’any 1960; després, li arrencaren el portal d’entrada; en l’actualitat, s’està fent malbé ràpidament.

El camí de dreça al molinet de Navel, tal com era l’any 1955. Possiblement es tracta del mateix camí que els documents de l’alta edat mitjana anomenen strata Cardonense.

M. Riu

Molí

La nau de les moles gairebé té una planta quadrada: té una amplada d’uns 5 m i una llargada de quasi 5,5 m. Aquesta sala és coberta amb una volta ogival, que assoleix una alçada d’uns 4 m, en relació amb el terra actual. Els carreus dels murs perimetrals i de la volta són ben escairats; en llur major part encara hi veiem les marques de picapedrer.

Interior del Molinet. Quan hom feu aquesta fotografia l’any 1955 aquest molí encara funcionava.

M. Riu

Al fons de la sala hi havia els dos parells de moles. Per sota, hi ha d’haver els dos respectius cacaus; actualment és molt difícil de poder entrar en el túnel que hi porta, l’entrada del qual és al costat de la riera, a l’altra banda del camí. En canvi, hom pot baixar amb molta més facilitat en un tercer cacau situat a tramuntana d’aquests dos. Aquest tercer “molí” —d’acord amb la terminologia medieval— és possible que sigui gairebé contemporani de la resta de l’obra. El túnel que neix al seu cacau té una amplada d’1,5 m, en bona part fou cavat a la roca i és cobert, almenys al llarg del tros actualment visible, per unes grosses lloses col·locades transversalment.

Darrere l’edifici hi ha una gran bassa, actualment plena d’esbarzers, que s’omplia amb l’aigua que li arribava, a través de dos recs o canalitzacions cavats a terra o fins i tot a la roca, de sengles rescloses situades a la riera de Navel i a la petita riera de l’Hospital. Al costat de la resclosa de la riera de Navel encara podem veure alguns forats d’una construcció de fusta molt probablement anterior a l’actual; els petits forats quadrats, que trobem a la roca del llit del riu, podrien correspondre, perfectament d’acord amb allò que sabem fins ara, a una construcció de la baixa edat mitjana.

Bibliografia

  • Jordi Bolòs i Iñaki Padilla: Un molí d’origen medieval: el Molinet de Navel, “Quaderns d’estudis medievals”, núm. 1, maig 1980, pàgs. 49-55
  • Jordi Bolós: Els molins medievals, a L’Arqueologia a Catalunya, avui, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1982, pàg. 175
  • Jordi Bolòs i Josep Nuet: Els molins fariners, Ketres Editora, Barcelona 1983
  • Manuel Riu: Un molino y un camino medievales en Serrateix, “Diario de Barcelona”, 31-1-1957, pàg. 11