Resultats de la cerca
Es mostren 2539 resultats
Elisabeth Cebrián Scheurer

Elisabeth Cebrián Scheurer
Arxiu E. Cebrián
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
Jugà a les categories inferiors del Club Bàsquet l’Hospitalet i després passà al Segle XXI, el Club Bàsquet Cantaires de Tortosa 1987-92, el Banco Exterior de Madrid 1992-94, el Club Bàsquet Dorna Godella de València 1994-95, el Club Bàsquet Universitari de Barcelona 1995-98, el Celta de Vigo 1998-2000, el Club Bàsquet Universitat de Barcelona 2000-02, l’Estudiantes de Madrid 2003-04 i l’UB Barça 2004-05 Guanyà cinc títols de Lliga i tres de Copa Fou escollida millor jugadora de bàsquet espanyola 1997, 1998 i seleccionada 1998, 1999 per l’equip del New York Liberty per jugar la…
Josep Lluís Serrano i Pentinat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al Seminari de Tortosa i fou ordenat sacerdot el 2002 El 2003 marxà a Roma a ampliar estudis, i es llicencià en teologia dogmàtica a la Pontifícia Universitat Gregoriana 2007 A la tornada de Roma fou, durant dos anys, professor del seminari i sacerdot de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant 2007-09 i retornà a Roma el 2009, on es llicencià en dret canònic per la Pontifícia Universitat Lateranense i es diplomà en estudis diplomàtics per la Pontifícia Acadèmia Eclesiàstica Es doctorà en teologia el 2012 El mateix 2012 fou enviat a Moçambic fins el 2016 i després a Nicaragua…
Partit Republicà Radical Socialista
Política
Grup polític creat a Madrid el 1929 amb la participació de Marcel·lí Domingo.
Conegué un ràpid i espectacular creixement basat en un verbal radicalisme econòmic i social el 1933 afirmava tenir 126 585 afiliats En les corts constituents republicanes disposà de 59 diputats Tanmateix, patí un gran nombre d’escissions en especial el Partit Socialrevolucionari de Balbontín el mateix 1931, l’Esquerra Radical Socialista de Botella i Asensi el 1932 fins a la ruptura de les dues tendències principals pel setembre del 1933 Mentre Domingo i Albornoz procuraren mantenir-se prop de la conjunció republicanosocialista, Gordón Ordás procurà l’entesa amb els republicans per trencar amb…
Eduard Torroja i Miret
Eduard Torroja i Miret Pont del ferrocarril sobre l’Ebre
© Fototeca.cat
Arquitectura
Enginyer i arquitecte.
Fill d’Eduard Torroja i Caballé Professor a l’Escuela de Ingenieros de Madrid des del 1939, s’especialitzà en estructures de formigó De les seves construccions, les més famoses han estat les que oferien nous tipus de cobertes el mercat d’Algesires 1933, amb Manuel Sánchez Arcas, amb coberta laminar esfèrica de 47,6 m de llum i 9 cm de gruix, i la coberta de l’hipòdrom de La Zarzuela, a Madrid 1935, amb CArniches i MDomínguez, ancorada amb tirants verticals més enrere dels muntants També realitzà la coberta del camp de les Corts, a Barcelona 1943, que oferia —per primera vegada en la seva obra…
Elisenda de Montcada

Sepulcre d'Elisenda de Montcada vist des del claustre del monestir de Pedralbes
JoMV
Història
Reina de Catalunya-Aragó (1322-27).
Era filla del senescal Pere II de Montcada Tercera muller de Jaume II de Catalunya-Aragó , les esposalles se celebraren a Tarragona 1322, poc temps abans de fer-se a la mar l’expedició a Sardenya Intervingué, a suplicació de la seva nora Teresa d’Entença , a favor dels drets del fill d’aquesta el futur Pere el Cerimoniós , disputats per l’infant Pere , comte de Prades i de Ribagorça Dugué a terme la fundació del monestir de monges clarisses de Pedralbes 1326, que dotà amb el domini parroquial del terme de Sarrià 1335, la jurisdicció civil i criminal de Piera 1431 i altres rendes Vídua 1327,…
Emili Sabaté Serra

Emili Sabaté Serra
CLUB ESQUÍ PUIGMAL
Espeleologia
Economia
Espeleòleg i empresari.
Soci de la Secció d’Exploracions Subterrànies del Club Excursionista Puigmal i de l’Equip de Recerques Espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya, els anys cinquanta i seixanta feu activitats al massís del Garraf, al Perelló i als ports de Tortosa, o de Beseit Participà en la primera exploració a l’avenc Montserrat Ubach i descobrí, amb M Ubach, el pou de les Perles 1963, de 210 m, que durant més de quinze anys fou el rècord català de profunditat Al Garraf, descobrí l’avenc que porta el seu nom S’especialitzà en topografia i fotografia subterrànies Participà en…
Maria Planas Monge

Maria Planas Monge
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ - ARXIU CONDE RAMOS
Basquetbol
Jugadora i entrenadora de basquetbol.
Jugà a la Penya Esportiva Montserrat PEM, tant en competicions d’Educación y Descanso com de la federació catalana, i a l’INSO Com a entrenadora, dirigí l’equip femení del PEM a l’inici de la dècada de 1970, amb el qual aconseguí l’ascens a primera divisió estatal Les dificultats econòmiques del PEM no li permeteren debutar en la màxima categoria i amb diverses jugadores s’incorporà al Picadero, que dirigí fins el 1981, i assolí una Lliga i una Copa de la Reina Fou durant diversos anys entrenadora de la selecció espanyola i també de la catalana La temporada 1986 retornà a la competició de…
Masdenverge
Vista general de Masdenverge
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Montsià.
Situació i presentació El terme de Masdenverge, d’una extensió de 14,61 km 2 , és situat a la plana de la dreta de l’Ebre, aigua amunt d’Amposta El municipi, però, no arriba a tocar el riu La seva forma allargassada, en direcció de tramuntana a migdia, limita al N amb el terme de Tortosa Baix Ebre, a l’E amb Amposta, al S amb Freginals, i al sector de ponent amb Godall, la Galera i Santa Bàrbara Les terres són força planeres i solament són lleugerament accidentades al SE pels darrers contraforts de la serra de Montsià, on s’assoleixen alçàries superiors a 100 m al sector conegut com les…
Tivenys

Casa forta de Tivenys
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre.
Situació i presentació El municipi de Tivenys, de 53,54 km 2 , s’estén per la riba esquerra de l’Ebre, al N de la comarca entre les Muntanyes de Cardó i el riu Limita al N amb Benifallet, amb el qual li fan de partió les crestes que emmarquen la vall de Cardó, i al S amb Bítem Tortosa, del qual el separa el barranc de la Buinaca a l’E s’estén per l’espai que va del riu fins a la carena de serra del Boix, darrere la qual hi ha el gran terme del Perelló, mentre que a l’W l’Ebre el separa de Xerta El paisatge de Tivenys presenta tres nivells ben definits El de la part alta, de roques calcàries,…
moneda jaquesa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda aragonesa d’or o de billó encunyada inicialment a Jaca i després a d’altres tallers com Montsó, Sarinyena o Saragossa.
La de billó s’originà al segle XI sota Garcia V de Pamplona 1035-54 i fou encunyada fins el 1719 La moneda d’or fou batuda per Sanç Ramires 1063-94, mancús de Jaca, amb la finalitat de pagar el tribut acordat al papa Or i billó porten la menció ARA-GON, però amb Sanç Ramires apareix també la forma IAC-CA, probablement fruit d’un amonedament parallel de caràcter episcopal i MON-SON referent a la nova seca Pere I d’Aragó 1094-1104 baté, també, a Montsó Des d’Alfons el Bataller 1104-34 sabem que el diner jaquès fou quaternal llei de 4 diners, 33% d’argent Sota Ramon Berenguer IV la moneda…