Resultats de la cerca
Es mostren 13402 resultats
Josep Juncosa Bellmunt
Futbol
Futbolista i entrenador.
Extrem anomenat Papa Dribling per la seva facilitat en el driblatge, començà en el juvenil de la seva població, després jugà en el Reus i a continuació jugà dues temporades al RCD Espanyol 1942-44 En la seva primera campanya anotà 22 gols a la Lliga, xifra només igualada per Rafa Marañón en l’equip blanc-i-blau Disputà 44 partits de Lliga amb l’Espanyol, en els quals marcà 34 gols Seguidament fitxà per l’Atlético de Madrid, amb el qual jugà onze temporades, fins a la temporada 1954-55, que es retirà Amb els matalassers guanyà dues Lligues 1950, 1951 i una Copa Eva Duarte 1951 En les tretze…
Telmo Bofarull Garriga
Tennis de taula
Jugador de tennis de taula.
S’inicià al Bravium de Reus l’any 1951 Guanyà la primera Copa Nadal 1955 i aconseguí la medalla d’or en el Campionat de Catalunya individual i la de plata en dobles 1956 Els anys seixanta fitxà pel Reus Deportiu Fou campió d’Espanya de segona categoria 1964 i campió provincial de primera 1965 Des de l’any 2002 es disputa el Memorial Telmo Bofarull en homenatge a la seva figura
Miguel Ángel Bustillo Lafoz
Futbol
Futbolista.
Format al planter del Real Zaragoza, jugà cedit al Barbastro, la UE Maó 1965-66 i al filial CD Aragón 1966-67 Fou traspassat al Futbol Club Barcelona 1969-72, on jugà 56 partits Posteriorment ingressà en el CD Málaga 1972-77 També fou sis vegades internacional
Museu de Gavà

Exposició permanent del Museu de Gavà
© Museu de Gavà
Museu
Jaciment arqueològic
Institució museística municipal fundada l’any 1978 a Gavà (Baix Llobregat) arran de la descoberta d’un complex miner neolític a can Tintorer i la realització d’altres treballs arqueològics a la zona.
Després d’uns anys de funcionament precari, l’any 1991 tingué lloc la inauguració d’unes noves installacions a la Torre Lluch i hom concretà una nova concepció museogràfica L’objectiu bàsic del Museu de Gavà és la formació i transformació del paisatge des de l’òptica de la interrelació entre els fenòmens culturals i els naturals L’àmbit territorial d’actuació se situa entre el delta del Llobregat i el massís de Garraf El museu també gestiona les visites a les mines prehistòriques de can Tintorer , on els visitants poden recórrer l’explotació minera en galeries més antiga d’Europa, de 5000…
Campredó
Poble
Entitat municipal descentralitzada del municipi de Tortosa (Baix Ebre), situada a la plana regada de l’esquerra de l’Ebre, entre Tortosa i l’Aldea, vora el canal i el ferrocarril de Barcelona a València.
Al nucli de la població hi ha l’església de Sant Joan Baptista, un edifici de planta de creu grega inaugurat el 1984, amb una façana obra de l’escultor Domènech Fita i Molat en què s’explica la història del poble i uns vitralls de Domènec Fita L’antiga torre de Campredó segle XIV, tenia, juntament amb la de la Carrova a l’altra banda del riu, una funció defensiva damunt el curs de l’Ebre Hi ha establerts els polígons industrials Baix Ebre, en funcionament des del 1976, i Catalunya Sud, des de l’inici de la dècada de 2000 L’existència del lloc és mencionada ja vers el 1312 en un document…
Vall-llobrega

Església de Sant Mateu de Vall-llobrega
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, situat als contraforts més orientals del massís de les Gavarres i drenat per la riera de Vall-llobrega, afluent a la d’Aubi, a la qual desemboca prop del Figuerar (Palamós).
Situació i presentació El terme limita al N amb Vulpellac, a l’E amb Mont-ras i al S i l’W amb Palamós El sector muntanyós, al N, al NW i, en part, al SW, ocupa poc més de la meitat del territori i és cobert de bosc pins i alzines sureres Montagut, de 269 m d’altitud i límit amb el municipi veí de Palamós antic terme de Vila-romà, és el punt més alt de la contrada La vall, ben conreada, s’eixampla i s’obre vers el SE, cap a les terres planes del corredor de Palafrugell És drenada per la riera de Vall-llobrega, tributària per la dreta de la riera d’Aubi, a la qual desemboca ja dins el municipi…
Torroella de Montgrí
Torroella de Montgrí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, al límit amb l’Alt Empordà, a la costa.
Situació i presentació Limita amb l’Escala al N, amb Bellcaire d’Empordà i Ullà a l’W, amb Gualta i Fontanilles al SW i amb Pals al S Tota la franja llevantina limita amb la mar Ofereix un paisatge notablement variat per tal com es divideix en dues grans unitats geològiques el massís cretaci del Montgrí i la plana alluvial solcada pel tram final del Ter Comprèn la vila de Torroella, al peu de la muntanya de Santa Caterina i apartada de la mar, el barri mariner i turístic de l’Estartit, davant les illes Medes, el veïnat de Sobrestany i diverses masies escampades i urbanitzacions…
la Tinença de Benifassà
Subcomarca del Baix Maestrat, situada a l’extrem septentrional del País Valencià, limitada pels ports de Morella i de Beseit i el Montsià.
Comprèn les valls altes dels rius de la Sénia i del Tastavins, i és formada per les darreres serralades ibèriques serra de les Albardes, el Montnegrell, serra de Sant Cristòfol, tossal d’en Canader 1 393 m alt, que superen els 1 300 m Són muntanyes generalment cretàcies i liàsiques, orientades en direcció SW-NE Les aigües del vessant nord-occidental pertanyen a la conca de l’Ebre a través del Tastavins les del vessant sud-oriental arriben directament a la Mediterrània pel riu de la Sénia Les precipitacions anuals sobrepasen els 600 mm, i són superiors a les zones altes Aquest fet determina la…
burí

Gratador trobat a Sant Gregori, Falset (Priorat) i burí trobat a la Mallada, al Perelló (Baix Ebre), ambdós del Paleolític
© Fototeca.cat
Prehistòria
Estri prehistòric de sílex del Paleolític superior.
És una fulla a la qual ha estat feta una aresta en un dels caps fent-ne saltar les esberles sobreres amb cops donats obliquament
interruptor

Dos tipus d’interruptor: basculant d’ús domèstic (a dalt), i d’alta tensió en bany d’oli (a baix)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell per a interrompre un circuit elèctric.
Essencialment consta de dos contactes o més que poden connectar-se i desconnectar-se mitjançant un dispositiu mecànic adequat En obrir un interruptor en funcionament es forma una guspira que podria transformar-se en un arc que destruiria els contactes per a evitar-ho cal recórrer a diversos procediments augmentar la distància entre els contactes, fer la interrupció a una gran velocitat o en diversos punts alhora, o bé disposar d’elements auxiliars que facilitin l’extinció de l’arc, en el bufament mitjançant banyes , fent que la guspira tingui lloc dins una xemeneia de tir, o mitjançant un…