Resultats de la cerca

Es formà al Centro de Estudios Históricos de Madrid, i des del 1931 es dedicà a l’ensenyament de la llengua i la literatura castellanes a Alemanya, Anglaterra i els EUA Fou professor a la University of California És autor de Sentido y forma de las Novelas Ejemplares 1943, Sentido y forma del Quijote 1949, Vida y obra de Galdós 1962, Estudios sobre literatura española 1962, Forma y visión de “El diablo mundo” de Espronceda 1975 i Creación literaria de la Edad Media y el Renacimiento 1977

Jugador del Club Tennis Barcino, amb el qual es proclamà campió d’Europa de clubs 2000 Assolí diversos títols en les categories challenger i future, i guanyà un torneig de l’ATP en individual Hamburg, 2001 i un altre en dobles Umag, 2000 juntament amb Àlex López Morón L’any 2007 fou subcampió d’Espanya individual Abandonà la pràctica professional del tennis el 2009 i es dedicà a entrenar Fundà, junt amb Germán Puentes, l’Ad In Portas-Puentes Tennis Academy de l’Hospitalet de Llobregat

Membre del Club Natació Sant Andreu, fou campió d’Espanya júnior de crol en proves de fons i encapçalà els rànquings estatals de quinze i setze anys en els 400 i 1500 m lliure Posteriorment, es dedicà preferentment a les proves combinades d’estils, i fou campió de Catalunya absolut de 200 m papallona 1983 i de 400 m estils individual 1981, 1984 Fou subcampió d’Espanya de 400 m estils individual 1986, 1987 Participà en els Campionats del Món 1986 i en els Jocs Mediterranis 1987

Es dedicà al patinatge artístic 1956-61, i fou campiona d’Espanya individual i per parelles S’inicià en la pràctica del tennis en la dècada de 1960, essent membre del Club Tennis Barcino A l’inici de la dècada de 1970 guanyà diversos Campionats de Catalunya en individuals, dobles i mixtos, i arribà a ser número 6 d’Espanya Impartí classes de tennis 1967-80 al Club Tennis Masnou En veterans, competint amb el Club Esportiu Laietà, obtingué diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya

Recopilà nombroses dades folklòriques i geogràfiques que divulgà en escrits i articles al butlletí de l’Associació d’Excursions Catalana, entitat de la qual havia estat delegat a diverses poblacions, a més d’haver-ne fundat i presidit una delegació a Figueres Inicià la collecció de llibres “Biblioteca Folklòrica” de l’entitat Un cop constituït el Centre Excursionista de Catalunya, continuà la seva tasca divulgativa i les collaboracions en el butlletí de l’entitat Des del 1876 es dedicà fonamentalment a estudis folklòrics catalans

S’inicià a la Unió Excursionista de Catalunya UEC Instructora de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM i de l’Escola Espanyola ENAM, des del 1992 es dedica a activitats de docència de l’esport Ascendí el Nun 1997, formà part d’una expedició femenina al Shisha Pangma 2001 i feu el cim de l’Everest 2004 D’altra banda, fou vocal de la junta de Mountain Wilderness de Catalunya i participà en l’expedició de neteja Mountain Wilderness a l’Annapurna 1999

Pertany a l’empresa Aeroempordà, que també disposa d’una escola de vol inaugurada el 1983 Duen a terme cursos teoricopràctics d’aviació, bateigs d’aire en ultralleuger i tenen servei de taller i de fotografia aèria Situat a la carretera que va de Pals a Torroella de Montgrí i destinat a avions lleugers i ultralleugers, disposa de dues pistes d’herba, una de 220 m i una altra de 330 m, local social i hangar per a avions També es dedica a la construcció d’ultralleugers

Com a professional jugà al Picadero Club de Bàsquet de Barcelona 1961-73 i al Club de Bàsquet Mataró, on jugà fins a la seva retirada Guanyà en dues ocasions la Copa d’Espanya 1964, 1968 Fou internacional amb la selecció espanyola júnior i amb la selecció catalana 1965-70 També es dedicà a la medicina esportiva, principalment vinculat al Futbol Club Barcelona El 1989 fou membre fundador de l’Associació Espanyola de Metges de Basquetbol i president d’aquesta entitat fins el 1996

Frare trinitari des del 1687, passà a Nàpols, on estudià pintura, i es posà en contacte amb el grup de Gravina i amb el també valencià Manuel Martí , a qui considerà el seu mestre i a qui illustrà la seva descripció del teatre romà de Sagunt També estigué influenciat per Gregori Maians Retornà el 1694 i es dedicà a l’ensenyament del llatí a Llíria i a Sagunt, fins que el 1704 ocupà la càtedra de retòrica de la Universitat de València, càrrec que abandonà en iniciar-se la guerra de Successió el 1705 Durant el conflicte bèllic es dedicà a l’estudi arqueològic del teatre romà de Sagunt, i els…

Els estudis de demografia històrica es basen en fonts de caràcter peculiar, i d’aquí prové la necessitat de posar en pràctica mitjans específics per a explotar-les i analitzar-les Els registres parroquials apareixen com la principal font per a la reconstrucció de les famílies, i són documents de primera mà en els països catòlics i protestants La reconstrucció de famílies també es pot fer efectiva mitjançant les genealogies El valor d’aquestes fonts es deixa entreveure en els resultats de continuïtat en l’observació Pel fet que les poblacions del passat no limitessin voluntàriament el nombre…