Resultats de la cerca

Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1904 Format en l’ambient teatral i bohemi barceloní, fou redactor de La Publicidad des del 1902 i collaborà a Pèl i Ploma amb crítiques musicals Més tard fou director artístic del Liceu, de Barcelona 1912-39, redactor de Papitu i collaborador de Mirador Cofundador de l’Associació Wagneriana de Barcelona, feu nombrosos decorats per a representacions, com ara Parsifal o L’or del Rin , de R Wagner El 1939 s’exilià i fou bibliotecari de la Universitat de Montpeller Amb el seu amic Màrius Aguilar i Diana escriví, amb el pseudònim de…

Llicenciat en ciències físiques, el 2000 encunyà el concepte de Poesia pospoètica, gènere que cerca el lirisme propi dels elements científics per a introduir-los a la literatura i que ell mateix explicà a Postpoesía, hacia un nuevo paradigma 2009, obra finalista del premi Anagrama d’assaig També en són exemple els seus poemaris Yo siempre regreso a los pezones y al punto 7 del Tractatus 2001, Creta lateral travelling 2004, Joan Fontaine odisea 2005 i Carne de píxel 2008, que guanyà el premi Ciudad de Burgos A més, és autor de les novelles Nocilla Dream 2006, Nocilla Experience 2008 i Nocilla…

Fou iniciada per ‘Abd Allāh ibn Muḥammad ibn Maslama, anomenat ibn al-Aftas ‘fill de la mona’ 1022-45 Durant el govern del seu fill Muḥammad al-Muẓaffar, moment esplendorós de les lletres a la cort, part de la taifa passà a mans castellanes La situació s’agreujà a la seva mort el 1063, que esclatà una guerra civil entre llurs fills ‘Umar al-Mutawakkil, el guanyador, fou un dels qui contribuïren a l’entrada a Al-Andalus dels almoràvits, amb els quals s’alià a Zalaca contra Alfons VI de Castella Preveient l’ocupació d’Al-Andalus per part dels almoràvits, al-Mutawakkil pactà amb Alfons VI, però…

De molt jove mostrà una gran precocitat artística, sobretot com a escultor Cresqué al desert de Mojave, a Califòrnia, on conegué Frank Zappa , amb el qual tenia molts punts de contacte D’adolescent fou cantant i instrumentista de diverses bandes de rock que sempre acabaven dissolent-se al cap de poc El 1964 adoptà el seu nom artístic i formà la Magic Band, de composició inestable, amb la qual enregistrà Trout Mask Replica 1969, un disc d’influència decisiva en el rock and roll posterior per la música atípica i les lletres surrealistes Publicà altres discs Safe as Milk , 1967…

El 1943 començà a estudiar Lletres i Educació Uns anys més tard es traslladà a París per ampliar a estudis i freqüentà els ambients existencialistes, especialment Jean Paul Sartre i Simone de Beauvoir, que conegué a través d’Octavio Paz Posteriorment visqué a Florència i a Washington, on treballà com a traductora i periodista El 1959 publicà el seu primer recull, Ese Puerto existe , al qual seguiren, ja establerta definitivament al seu país 1962, Luz de día poemario 1963, Valses y otras falsas confesiones 1971, Ejercicios materiales 1993, El libro de barro 1993, Concierto animal…

Filla d’un executiu francès, el seu cognom de soltera era Klein El 1927 es traslladà a Madrid, on estudià Després d’enviudar 1944 el 1949 es casà amb l’editor José Ortega Spottorno, fill del filòsof José Ortega y Gasset, del qual adoptà el cognom Aprengué a cuinar de manera autodidacta, influïda per la seva àvia Escriví el seu primer llibre de receptes 1080 recetas de cocina 1972 a instàncies del seu marit, que es convertí en un dels llibres més venuts de l’Estat espanyol de tota la història Posteriorment publicà altres llibres com ara Nuevas recetas de cocina 1984, La cocina de Madrid 1987,…

Estudià filosofia i lletres, es donà a conèixer com a periodista en la revista “Cuadernos para el Diálogo”, collaborà en diferents diaris i revistes literàries, i exerceix, encara, com a crític literari fi i elegant Fou director editorial de Tauros i Alfaguara, feina que deixà el 1988 per dedicar-se en exclusiva a la creació literària La seva primera novella, El Mercurio 1967, anunciava una vocació experimental i avantguardista que continuà a Antifaz 1970, El pasajero de Ultramar 1976 i La noche en casa 1977 Influenciat pel cinema i lector atent de Camus, la seva narrativa…

Es llicencià en filosofia i lletres, estudià disseny gràfic i ha viscut catorze anys a Londres com a realitzador d’espais dramàtics per a la BBC Com a narrador ha escrit contes El món de fora , 1996, i Parada ocasional , 2000 i novelles com Carta a la lluna 1987, La metamorfosi d’en Ricard 1990, premi Ramon Muntaner de literatura juvenil 1989, La metamorfosi d'en Vicenç  1990, L'amic de Carla  1993, Operació Delta 3  1993, Tres d’amor 1995, premi Andròmina de novella 1994, Joc de becs  1996 i La porta de la lluna 1997, premi Ciutat de Badalona Com a poeta, és autor de Tercer…

Ha estat professor a les Universitat de Torí i Viterbo, i actualment és catedràtic d’història econòmica a la Universitat de Venècia, d’on és degà de la facultat de lletres i filosofia A la dècada dels anys seixanta, i arran de la crítica a la història social que s’havia escrit fins aleshores, fou un dels impulsors, al costat de Carlo Ginzburg, Edoardo Grendi i Franco Ramella, de l’anomenada microhistòria italiana Ha estat codirector de la revista Quaderni storici i director de la collecció “Microstorie” de l’Editorial Einaudi Ha publicat L’erità immateriale Carriera di un…

Fill de Santiago Udina, era llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, en sociologia per la de París-Vincennes i en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona Entre el 1970 i el 1975 fou corresponsal a París de diversos mitjans de comunicació “El Noticiero Universal”, “Cambio 16”, “La Vanguardia䀁d, etc En aquest període collaborà amb el president de la Generalitat de Catalunya a l’exili, Josep Tarradellas, que el 1978 el nomenà cap de premsa de la restablerta Generalitat Posteriorment treballà a “La Vanguardia”, “El Món”, Radio…