Resultats de la cerca
Es mostren 3639 resultats
corba anacàmptica
Física
Corba produïda per la reflexió de la llum sobre una superfície, la posició de l’ull romanent fixa.
celobert
Construcció i obres públiques
Espai situat dins una edificació o entre edificacions, que ventila les cambres immediates alhora que els dóna llum.
Eventualment poden ésser coberts amb materials translúcids
color

Mescla additiva (a l’esquerra) i substractiva (a la dreta) de colors
© Fototeca.cat
Art
Física
Psicologia
Qualitat de la sensació produïda en un observador per l’efecte distint que provoquen en la retina les llums de diferents longituds d’ona compreses entre uns 380 i uns 760 nm.
El color resulta de la interacció de la llum amb la retina en la seva producció hi ha un component neurofisiològic, que depèn d’uns processos fotoquímics en la retina, els quals produeixen impulsos elèctrics que provoquen determinats mecanismes cerebrals visió , i un component físic, que depèn de determinades característiques de la llum, distintes de les d’espai i temps Aquestes característiques són el to, la saturació o puresa i la lluminositat o brillantor El to es refereix a aquella característica que permet de classificar un color com a vermell, blau, verd, etc la saturació descriu el…
A la descoberta de l’Univers
Una mirada de conjunt La nostra Terra és un cos minúscul perdut en la immensitat còsmica, des d’on els éssers humans contemplem l’univers que ens envolta Però és un punt d’observació que, certament, ens permet una visió molt parcial i inadequada d’aquest univers que és al nostre voltant Un observador terrestre aconsegueix copsar amb la mirada una part infinitesimal de tot el conjunt, i la imatge que n’obté és falsejada per la perspectiva i per la illusió que tots els cossos que veu estan disposats sobre una superfície esfèrica la volta celeste d’un radi que ens sembla inabastable, encara que…
Josep Usó i Mañanós

Josep Usó i Mañanós
© Alejandro Miralles Montolío ''El Fotògraf Valencià''
Literatura catalana
Escriptor.
Installat a Villareal de petit, es llicencià en químiques a la Universitat de València 1981 Professor d'institut de física i química, ha editat manuals didàctics d'aquestes assignatures i de matemàtiques A la dècada dels anys noranta s'inicià en la literatura de ficció, i el 1998 publicà La catifa maleïda A partir d'aquesta obra combina la novella amb la narrativa curta Amor amarg premi Universitat de Lleida 2001, Carme i Maria Roser d'Argent del premi Vila de Puigcerdà 2003, Civils i incivils premi Sant Carles Borromeu d'Andorra 2004, Els retrobats i els perduts premi Ciutat de Sagunt…
Isamu Akasaki

Isamu Akasaki
© Y. Nakamura / Meijo University
Física
Enginyer electrònic japonès.
Graduat en electrotècnia a la Universitat de Kyoto, obtingué el doctorat a la de Nagoya Posteriorment s’incorporà al sector privat, on treballà en el camp dels díodes electroluminescents LED De nou a la Universitat de Nagoya 1981, conjuntament amb Hiroshi Amano , el 1989 obtingué el LED blau a partir de cristalls de nitrur de galli, descobriment que ha fet possible obtenir llum blanca, afegint-lo als LED vermell i verd, amb aplicacions molt diverses, com ara en illuminació, on és molt més eficient que les tradicionals bombetes i fluorescents, o en les pantalles dels telèfons…
espai de color
Fotografia
Taula d’equivalències entre els valors numèrics d’un color i el patró universal CIELAB de color.
Hi ha espais de color RGB inicials angleses dels colors primaris Red, 'vermell’ Green, 'verd’, i Blue, 'blau’ per als dispositius que treballen amb llum, com per exemple, les càmeres digitals, els projectors, els escàners o els monitors, i espais de color CMYK inicials angleses dels colors primaris Cyan, 'cian’ Magenta Yellow, 'groc’, i Black, 'negre’ per als dispositius que treballen amb pigments o tintes, com per exemple, les impressores o les impremtes La funció d’un espai de color és convertir els valors de color d’una imatge digital creada amb un dispositiu determinat a uns…
revelador
Cinematografia
Fotografia
Bany a l’acció del qual hom sotmet les emulsions fotogràfiques impressionades per tal de transformar la imatge latent en imatge visible.
El revelador sol consistir en una dissolució aquosa d’un agent reductor, d’una substància conservadora, d’un accelerador i d’una substància retardadora L’agent reductor, que sol ésser metol, hidroquinona o amidol, redueix les sals d’argent illuminades convertint-les en argent metàllic i deixa intactes les que no han estat exposades a la llum La substància conservadora, generalment sulfit sòdic o metabisulfit de potassi, impedeix la ràpida oxidació de l’agent reductor L’accelerador, que pot ésser bòrax, carbonat sòdic o potàssic, sosa càustica, etc, permet de reduir completament les sals d’…
conjugació de fase òptica
Física
Utilització de fenòmens de l’òptica no lineal per a invertir una ona lluminosa de manera que l’ona de retorn ressegueixi exactament la trajectòria de l’ona incident.
Els disposititus capaços de produir-la s’anomenen miralls conjugadors de fase Si un feix de llum travessa una substància distorsionadora i després és reflectit per un mirall conjugador de fase, aquest fa que el feix reflectit tingui les distorsions del feix incident però de sentit contrari, de manera que, si hom el fa passar novament per la substància distorsionadora retrocedint per la trajectòria inicialment reconeguda, el feix emergent no presenta gairebé distorsions, atès que aquestes han estat compensades Per aquesta raó, el fenomen és conegut també com a reflexió d’inversió…
anivellació simple

Anivellació simple. ( métode del punt mitjà )
© Fototeca.cat
Geografia
Anivellació referida a un mateix pla de comparació, mesurada per mitjà d’una sola estació de l’aparell.
El millor mètode d’anivellació simple és el mètode del punt mitjà hom colloca l’aparell sobre l’alineació AB que formen els dos punts i a la mateixa distància d’ambdós Fent la lectura a les dues mires, collocades una a cada punt, és més alt aquell en el qual la lectura és menor, i la diferència d’altitud és la de les corresponents lectures Z = L A — L B Per aquest mètode són anullats automàticament els errors instrumentals i els produïts per l’esfericitat de la Terra i per la refracció de la llum En el mètode del punt extrem , menys precís que l’anterior, hom colloca l’aparell…