Resultats de la cerca
Es mostren 2605 resultats
Josep Maria Meléndez Fernández
Basquetbol
Jugador i entrenador de basquetbol.
S’inicià a l’A Sant Martí-Clot, d’on passà al Futbol Club Barcelona, amb el qual fou campió de Lliga i Copa 1959 Com a entrenador, exercí en els equips CCC Rodó, PEM, Aismalíbar, CB Mollet, Sferic Terrassa, Joventut de Badalona, UER Pineda, Agrupació Bàsquet Premià de Mar i APD Mataró Aconseguí el Campionat d’Espanya d’Educación y Descanso amb l’Aismalíbar, i dues Lligues del grup català de segona divisió amb el CB Mollet 1966 i l’Sferic 1969 Amb el Joventut de Badalona guanyà el Campionat d’Espanya júnior 1976 i la Copa 1976 Amb l’AB Premià de Mar assolí l’ascens a segona divisió i a primera…
Monreale
L’absis de la catedral de Monreale
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat de la província de Palerm, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Situada a les vores meridionals de la Conca d’Oro, es dreça sobre una terrassa d’uns 300 m d’alçada, a la falda del mont Caputo Seu arquebisbal, cresqué entorn d’un monestir benedictí fet construir per Guillem II de Sicília Durant els segles XIII-XIV fou víctima de continuades devastacions a causa de la rivalitat angevina i catalanoaragonesa Té una catedral molt notable, última resta de l’arquitectura normanda a l’illa, amb tres naus, que excelleix, sobretot, pel conjunt riquíssim de mosaics bizantins dels segles XII i XIII Són també notables les portes de bronze, de Bonanno de…
L’Ajuntament de Vic retira els honors a Felip VI
Amb els vots dels regidors de Capgirem Vic, Vic per a Tots, ERC, el PSC i alguns de CDC, el ple de l’Ajuntament de Vic aprova la moció presentada pel primer d’aquests grups per a declarar el rei Felip VI de Borbó persona non grata a la capital d’Osona És una més de les ciutats catalanes que al llarg de l’any aproven per majoria alguna mena de rebuig institucional al rei d’Espanya Entre d’altres, ho han fet Olot 29 de gener, Cervera 31 de gener, Terrassa 26 de febrer i Torelló 1 de març Posteriorment s’hi afegeixen municipis com Alpicat 5 d’abril, Esparreguera 14 d’abril i Sitges 28 de …
magdalena
Cristianisme
Membre dels convents dedicats a Santa Maria Magdalena formats, de bon principi, per a la reclusió de les anomenades repenedides
.
El més antic és el de Santa Maria Magdalena de València, erigit vers el 1240, que seguí la regla de sant Agustí, fins que el 1286 adoptà la de sant Domènec Poc temps després es fusionà amb els convents dels servites 1297 i el de pecadores repenedides 1416 El convent de Barcelona existia a mitjan s XIV, en una capelleta pròxima a la riera de Sant Joan Entre el 1365 i el 1372 el Consell de Cent patrocinà l’erecció d’una nova casa, amb la qual es fusionà el 1450 el monestir de Conangle les Masies de Roda i un altre de situat prop de Terrassa, al Puig Barral 1535 El 1880 el convent fou traslladat…
adventista del setè dia
Religió
Membre de l’Església Cristiana Adventista del Setè Dia, organització religiosa estructurada el 1863 pels deixebles del pastor baptista americà William Miller.
Admet dos sagraments el baptisme per immersió i la Cena Els adventistes del setè dia creuen que amb ocasió del retorn de Jesucrist els justos ressuscitaran, i mil anys després ho faran els injustos aleshores, els impenitents, inclòs Satanàs, seran anihilats El dia consagrat a Déu és el dissabte Treballen en obres culturals i assistencials, i prediquen l’abstinència de l’alcohol i del tabac Els pastors són ordenats per imposició de mans dels altres pastors Compten amb dos milions i mig de membres batejats arreu del món, dels quals uns 33 000 són membres actius Tenen tres temples a Barcelona i…
schola cantorum
Música
Cristianisme
Institució romana ja existent als s. VI-VII al servei del cant per a la litúrgia cristiana.
En l’alta edat mitjana es trobava ja en moltes seus i monestirs d’Europa Metz, Sankt Gallen, Ripoll, etc, on era conreat el cant eclesiàstic o gregorià En aparèixer les capelles de música polifònica disminuí la importància de la schola cantorum Modernament, hom en donà el nom als grups dedicats al gregorià per a la litúrgia A Catalunya en fou iniciat el moviment entre els laics a Terrassa, el 1905, sota l’impuls de mossèn CSabater A la institució terrassenca se n'afegiren de noves per tot el país fins a tenir milers de cantaires Els dirigents més importants de les scholae cantorum foren l’…
Joan Valls León
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
Format al Club Natació Barceloneta, fou campió del món júnior 1987 El 1988 passà al Club Natació Montjuïc i el 1992, al Club Natació Terrassa En el període 1985-93 fou 164 vegades internacional amb la selecció espanyola, amb la qual disputà tres Copes del Món 1987, 1989, 1991 medalla de bronze, tres Campionats d’Europa 1987, 1989, 1991 medalla d’argent, els Jocs Mediterranis 1988, medalla d’argent i els Campionats del Món 1991, medalla d’argent De la federació espanyola té la medalla de serveis distingits de bronze 1987 i d’or 1992 i l’extraordinària al mèrit esportiu 1987, 1991, i de la…
Castell Arnau o torre Berardo (Sabadell)
Art romànic
Les referències documentals del castell Arnau són molt tardanes La primera menció d’aquesta fortalesa és del 1310, quan n’era el propietari Simó de Castell Arnau Aquest castell, que pertanyia a la jurisdicció de la vila i terme de Terrassa, era situat dins la parròquia de Sant Julià d’Altura El 1356 la possessió correspon a Borrell de Castell Arnau Al segle XV la propietat encara romania en poder dels seus descendents El 1662 la torre fou venuda a un genovès anomenat Francesc Berardo Sembla que les restes que encara se’n conserven pertanyen a una construcció feta a l’inici del segle XIII…
Francesc Guàrdia i Vial
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1905 Gendre i collaborador de Lluís Domènech i Montaner, fou l’arquitecte director de l’important grup d’artistes i ajudants que intervingueren en l’obra del Palau de la Música Catalana El 1912 feu l’ampliació de la casa Thomas, del seu sogre, a Barcelona Guanyà amb Enric Catà el concurs per al Teatre Principal de Terrassa 1909, i el 1910, amb Alexandre Soler i March , el del Mercat Central de València acabat el 1928 És autor de nombrosos edificis de Barcelona Fou president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya i degà del Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears…
Adolf Joarizti i Lasarte
Història
Periodisme
Política
Polític i escriptor.
Fou redactor dels diaris La Corona de Aragón , de Barcelona, i de La Discusión , de Madrid, on anà a residir participà en la revolta del Cuartel de San Gil 1866 i en la Revolució de Setembre 1868 i fundà el diari La Igualdad Tornà a Barcelona, fou diputat per Manresa 1869 i es destacà en la revolució federalista 1869 Després d’un breu exili fou novament diputat per Terrassa, 1870 Deixà diverses obres, com Los progresistas, los demócratas y los individualistas 1861 i un Viaje dramático alrededor del mundo 1864 El seu germà Miquel Joarizti i Lasarte Barcelona ~1840 — 1910 s’especialitzà en…