Resultats de la cerca
Es mostren 8044 resultats
El Noticiero Universal
Periodisme
Diari en castellà, editat a Barcelona des del 15 d’abril de 1888 fins a l’octubre del 1985.
Fundat i dirigit per Francesc Peris i Mencheta, fou el primer diari del vespre que sortí a Barcelona Els directors foren, successivament, Julián Pérez Carrasco, Josep Palou i Garí, Enric Tubau, Enrique de Angulo, Josep Palou i Garí segona vegada, Lluís GManegat, José María Hernández Pardos, Manuel Tarín i Iglesias, Àngel Elias i Riquelme, Josep Tarín i Iglesias i Jordi Domènech i Mateu Periòdic independent, liberal i receptiu al catalanisme, aconseguí i conservà una notable audiència Tingué una àmplia nòmina de collaboradors literaris Publicà els articles de Jacint Verdaguer En defensa pròpia…
Sigebod
Cristianisme
Arquebisbe de Narbona (~873-885).
És mencionat per primera vegada el 873 Assistí al concili de Chalôns-sur-Saône 875 juntament amb els bisbes Frodoí de Barcelona i Teuter de Girona El papa Joan VIII li adreçà almenys cinc cartes, on es tracten qüestions disciplinàries Cridat per Frodoí, anà a Barcelona per tal de cercar la tomba d’Eulàlia de Barcelona el 877 Quan Guifré el Pelós recuperà la plana de Vic, el Lluçanès, el Moianès i el pla de Bages el 879, posà aquests territoris sota la jurisdicció immediata de Sigebod, fins a la restauració del bisbat ausetà el 888
Sança I de Lleó
Història
Reina de Lleó, Galícia i Oviedo (1037-65) i comtessa i després reina de Castella.
Filla gran del rei Alfons V i d’Elvira Meléndez, fou promesa en matrimoni pel seu germà el rei Beremund III amb el comte Garcia II de Castella, amb el qual s’anava a casar quan fou assassinat 1029 Arran de les paus entre Lleó i Pamplona fou casada ~1032 amb el comte Ferran I de Castella rei des del 1035, fill segon del sobirà pamplonès En morir el seu germà fou coronada reina, amb el seu espòs, a Lleó 1037 Des d’aleshores els regnes de Castella i Lleó restaren units Sembla que, una vegada vídua 1065, es retirà en un monestir
Esteve Terrús

Esteve Terrus
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Format a l’École des Beaux-Arts de París S'establí al seu país natal i exposà a Perpinyà, alguna vegada conjuntament amb AMaillol, gran amic seu Participà a l’Exposició dels Artistes del Rosselló, que, patrocinada per la revista Forma , tingué lloc a la Sala Parés de Barcelona el 1905, i exposà al Salon des Indépendants de París el 1911, on Apollinaire qualificà la seva obra de seductora Convisqué amb els joves fauves i avantguardistes de l’escola de Ceret, tot i que conreà un paisatgisme d’arrel tradicional, amb una gran sensibilitat/> Fou també un mestre de l’aquarella
Sant Salvador de Rocafort de Vallbona (Sant Martí de Riucorb)
Art romànic
La parròquia del poble de Rocafort apareix esmentada per primera vegada en una relació de parròquies del bisbat de Vic de la segona meitat del segle XI El bisbe de Vic la lliurà entre el 1145 i el 1154 a l’arquebisbe de Tarragona Bernat Tort Els anys 1279 i 1280 el rector de Roccaforti pagà 42 sous en concepte de dècima papal L’església de Rocafort de Vallbona fou sufragània de la de Nalec en alguns períodes El temple antic fou engrandit el 1859 i el campanar fou bastit el 1868 L’església actual sembla que fou acabada vers el 1861
Parròquia de Losor (Montoliu de Segarra)
Art romànic
Aquesta parròquia és una de les més desconegudes de la Segarra No se sap amb exactitud on era, i és només a través de les relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on consta Losor , que se’n pot documentar l’existència El lloc de Losor és esmentat per primera vegada el 1026 entre les afrontacions del terme del castell de Cervera Potser la parròquia de Losor s’ha de relacionar amb la capella de Sant Julià que és al nord de Montoliu, a la riba esquerra del torrent de Vilagrasseta
‘Abd al-Malik
Història
Cinquè califa omeia (685-705).
Fill de Marwān I, en pujar al tron hagué de reconquerir l’Iraq 690, on no era reconegut, i hagué de lluitar contra ‘Abd Allāh ibn Zubayr , que a Aràbia li oposà resistència fins a la seva mort 692 Suprimí la moneda bizantina i féu encunyar, per primera vegada, moneda d’or islàmica on hi havia gravada la confessió de fe musulmana Això provocà la represa de la guerra amb Bizanci Per Àfrica, els seus exèrcits, després de diverses alternatives, arribaren fins a Cartago, que fou conquerida 697 Féu construir la mesquita de la Roca dita d’Omar a Jerusalem
Constantí IV
Història
Emperador bizantí (668-685).
Fill de Constant II Hagué de compartir el govern amb els seus germans Tiberi i Heracli fins que aconseguí d’eliminar-los Durant cinc anys 673-677 resistí els intents dels àrabs de penetrar a Constantinoble, i sembla que una de les raons del seu èxit fou la utilització per primera vegada del foc grec Aconseguí que els serbis i els croats reconeguessin la sobirania de l’Imperi i es convertissin al cristianisme La campanya contra els búlgars 679, que havien traspassat la frontera del Danubi, no tingué èxit Convocà el tercer concili de Constantinoble, sisè ecumènic 680-681, que…
Johannes Ingen-Housz
Botànica
Física
Metge, físic i botànic holandès.
Exercí com a metge a Holanda, Anglaterra i Àustria, on variolitzà la família imperial Durant la seva estada a Anglaterra conegué el químic nord-americà Joseph Priestley, s’interessà per la pneumàtica i inventà un aparell per a estudiar la conductivitat tèrmica dels metalls El 1779 publicà Experiments upon Vegetables, Discovering Their Great Power of Purifying the Common Air in the Sunshine and of Injuring It in the Shade and at Night , on són descrits per primera vegada els efectes de la respiració vegetal i de la funció clorofílica, la importància de la qual posà en relleu en…
Juan Díaz de Solís
Història
Navegant.
Amb Vicente Yáñez Pinzón explorà les costes caribs de Nicaragua i Hondures i arribà per primera vegada a la península de Yucatán 1508 En morir Amerigo Vespucci fou nomenat pilot major de Castella 1512 El 1515 explorà la costa del Brasil a la primeria del 1516 descobrí l’estuari del Riu de la Plata recorregué l’actual costa de l’Uruguai i arribà fins a l’illa que anomenà Martín García , i en desembarcar-hi fou mort pels indis guaranís El seu darrer viatge serví per a consolidar el dret de Castella sobre la regió del Riu de la Plata