Resultats de la cerca
Es mostren 1761 resultats
quinzet
Numismàtica i sigil·lografia
A València i al segle XIX, ral de billó castellà, primerament unitat de compte i posteriorment moneda d’argent d’aquest valor.
Des del 1864, moneda equivalent a deu cèntims d’escut
qüern
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent barcelonesa de valor de sis diners (quarta part del croat) de la qual es coneix un exemplar del 1609.
Disc de Teodosi
Escut circular d’argent de 74 cm de diàmetre trobat a Almendralejo i conservat a l’Academia de la Historia de Madrid.
El gravat representa l’emperador Teodosi i els seus fills asseguts en solis sota un pòrtic i amb vestit de cerimònia a la part baixa hi ha la figura de Ceres Una inscripció en dóna la data 18 de gener del 388 Sembla una obra oriental enviada a Mèrida
ducató
Numismàtica i sigil·lografia
Nom genèric de la moneda d’argent del pes d’un scudo d’argento, molt corrent als estats italians al s XVI.
alumini
Propietats físiques de l’alumini
Química
Element metàl·lic, pertanyent al grup III de la taula periòdica, de color blanc d’argent, dúctil i molt mal·leable, de valència 3.
Friedrich Wöhler l’aïllà pur per primera vegada el 1827, bé que Ørsted l’havia obtingut impur dos anys abans L’alumini terrestre és constituït exclusivament pel núclid 27, però en els meteorits hom troba el núclid radioactiu 26, que és el més important dels 6 isòtops radioactius que han estat obtinguts artificialment Constitueix el 8,13% de l’escorça terrestre i és, per ordre d’abundància, el tercer dels elements i el primer dels metalls No existeix a l’estat natiu, i hom el troba sobretot en forma de silicats argiles, caolí, aluminosilicats, d’òxid alúmina anhidra o hidratada i de fluorur…
àbac
Tecnologia
A l’antiguitat, taula destinada (als santuaris, a les cases) a mostrar les ofrenes, els objectes d’or i d’argent, etc.
morabatí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de compte medieval castellana amb la qual hom taxava el valor de la moneda corrent d’or, d’argent o de billó.
Ocasionalment es materialitzà en un valor monetari real A l’edat moderna fou unitat de la moneda de coure Els darrers morabatins foren batuts en temps d’Isabel II, i també són coneguts com a maravedisos
liti
Química
Element químic, d’un color blanc d’argent, pertanyent al grup I A o dels metalls alcalins, descobert el 1817 per J.A. Arfvedson.
Es fon a 180,54°C, i és format per dos isòtops, de masses 6,017 i 7,018, respectivament Els minerals que en contenen més d’un 2% són rars apareix sobretot en forma de silicats i de fosfats, com la lepidolita, l’ambligonita i la petalita Hom l’obté per electròlisi del clorur de liti fos a 410°C El liti descompon l’aigua amb menys violència que els altres metalls de la mateixa família el vapor d’aigua a 100°C ataca el metall sec, es combina amb el nitrogen i dona un nitrur esponjós, Li 3 N, emprat en anàlisi química Les sals de liti volàtils produeixen, a la flama no lluminosa del bec Bunsen,…
pàtera
Vas votiu o pàtera de l’anomenat tresor de Tivissa, procendent del poblat ibèric del Castellet de Banyoles
© Fototeca.cat
Arqueologia
Plat de poca fondària, al més sovint de metall (argent o or), emprat a l’antiga Roma per als sacrificis i les libacions.
Equivalent a la φιάλη grega, podia tenir un relleu cònic al centre pàtera umbilicata
ralet
Numismàtica i sigil·lografia
Al segle XVII, la moneda d’argent barcelonesa valorada en mig croat com a conseqüència d’assimilar el croat barcelonès al ral castellà.
A causa de la guerra dels Segadors 1640-52 i del fet que les darreres emissions foren del 1632, la circulació de ralets quedà restringida a la segona meitat del s XVII