Resultats de la cerca

Aquestes juntes provincials començaren a actuar espontàniament a causa del desprestigi de la Junta Suprema Central, constituïda a Madrid per l’abril del mateix any per Ferran VII La Junta de València proposà un pacte federatiu entre totes elles, i pel setembre del 1808 es reuniren a Aranjuez i formaren la nova entitat Pel desembre s’installà a Sevilla, on acordà la convocatòria de les antigues corts del regne, i pel gener del 1810 passà a Isla de León Cadis, on fou elegit un consell de Regència Subsistí fins a l’acabament de la guerra contra Napoleó

Tenia per finalitat d’actuar com a govern interí de la zona controlada pels revoltats, en l’aspecte administratiu i judicial Afavorí la creació de juntes de corregiment a Manresa mateix i a d’altres ciutats unides a la revolta Emprà com a òrgan oficial la publicació periòdica El Catalán Realista Malgrat el seu caràcter civil, aviat intervingué en els afers militars Cap a la fi de setembre, Saperes fou substituït com a president pel guerriller Josep Bussons La Junta es dissolgué al començament d’octubre davant l’arribada de les tropes lleials a Ferran VII

Fou redactat entre el 1250 i el 1271 i és conegut per un manuscrit del segle V Té 752 estrofes en cuaderna vía , que descriuen la vida i els fets del comte Ferran I de Castella Fernán González, de base alhora real i llegendària La crítica admet la hipòtesi que l’obra fos l’elaboració i l’ampliació que un monjo, possiblement de San Pedro de Arlanza, féu d’un text joglaresc primitiu El poema, prosificat en la Primera crónica general , segueix el Libro de Alexandre , el Chronicon mundi de Lucas de Tuy, i el De laude Hispaniae , de Sant Isidor

Fou portat per primera vegada el 1307 per Robert d’Anjou, fill del rei Carles II de Nàpols Durant les lluites entre angevins i catalans aquest títol fou emprat simultàniament pels primogènits d’ambdues dinasties Foren ducs de Calàbria Joan II de Lorena mort el 1470, lloctinent a Catalunya del rei Renat I, i Ferran d'Aragó mort el 1550, lloctinent de Catalunya i de València i hereu del desposseït rei Frederic I de Nàpols Des de la incorporació del regne de les Dues Sicílies al d’Itàlia el títol és portat pels caps d’aquella casa reial

Li correspon el comandament d’un regiment, d’un aeròdrom o base aèria, o un d’equivalent La denominació, d’origen italià, fou utilitzada ja en els exèrcits castellans i catalanoaragonesos de Ferran II, organitzats en esquadrons o coronelies , sota el comandament d’un coronel A partir del segle XVI, els oficials majors dels terços i regiments dels diversos exèrcits europeus reberen, al costat del nom de mestre de camp, el de coronel, que es generalitzà a França amb la reorganització de l’exèrcit feta per Lluís XIV, la qual fou imitada per Felip V en els seus exèrcits a Espanya 1704

La descripció de catalogació conté datació, atribució, tipus, matèria, sistema d’aposició, dimensions, descripció de l’anvers i el revers i llegenda Són importants també les fórmules enunciatives Els estudis sigillogràfics, de nivell científic, nasqueren conjuntament amb els diplomàtics de l’escola de Jean Mabillon i els benedictins de Sant Maur maurí La sigillografia constitueix, a la vegada, una font d’un gran interès per als estudis heràldics i iconogràfics de persones i d’art sumptuari Per a la corona catalanoaragonesa són clàssics l’estudi i la catalogació de Ferran de…

El seu primer president fou Antonio Egea, com a president de l’associació de premsa de València, entitat que es féu càrrec del club El seu primer nom fou Hoja del Lunes Valencia fins que, al cap de pocs mesos, els empresaris Joan i Ferran Roig Alfonso n'assumiren la direcció i li donaren el nom actual Juga els seus partits al pavelló de la Font de Sant Lluís, que té una capacitat de 9 200 espectadors Ha estat campió de la Copa del Rei 1998, subcampió de la copa Saporta 1999 i subcampió de la Copa del Rei 2000

De família burgesa benestant, destacà pel seu absolutisme exaltat Intervingué a la Guerra del Francès, contra els napoleònics, i el 1816 Ferran VII li atorgà privilegi de noble del Principat Collaborà amb la Regència d’Urgell el 1823 fou nomenat corregidor de Mataró i reprimí els liberals Com a coronel de les Bandes de la Fe, fou un dels promotors de la revolta dels Malcontents 1827 i s’hagué d’exiliar a França durant set anys Formà part de la Junta Carlina del Principat 1835 En el combat d’Alpens fou fet presoner i, més tard, fou afusellat

Participà en la defensa de Catalunya contra la invasió del comte d’Armanyac 1389-90 Fou procurador del comte de Foix a Catalunya, però no secundà el seu intent d’obtenir la successió de Joan I per la força La reina Maria, muller de Martí I, l’envià, amb Simó Marimon, com a ambaixador prop del comte abans que aquest envaís Catalunya i, després, li encarregà la defensa del Berguedà i de l’Alt Urgell Durant l’interregne treballà per la causa de Jaume d’Urgell, i amb ell es revoltà el 1413 contra Ferran d’Antequera

Catorzè duc de Frías Lluità contra Napoleó A les juntes de Daroca i Segòvia aconsellà a Ferran VII d’Espanya que jurés la constitució de Cadis Durant el Trienni Liberal fou ambaixador a Londres i membre del consell d’estat que dugué el rei a Andalusia vençuts els liberals, s’exilià a França 1823-28 El 1834 fou ambaixador de París, on assolí el reconeixement del govern d’Isabel II El 1838 fou president del govern i ministre d’estat Deixà obres literàries, com la llegenda Don Juan de Lanuza 1837 i l’oda La muerte de Felipe II 1842