Resultats de la cerca

Juntament amb el seu collega de la Universitat de París, PPortier, i amb independència de NMArthus que arribà a conclusions semblants al mateix temps, creà el concepte i el nom d’anafilaxi per a explicar tots aquells fenòmens de sensibilització provocats per la introducció d’un antigen que, en lloc de suscitar immunitat, deixa l’organisme en condicions de sofrir trastorns greus si es repeteix el contacte Féu també valuosos estudis sobre la fisiologia del sistema nerviós i s’interessà per la metapsicologia Rebé el premi Nobel de medicina l’any 1913

Arribà a Catalunya el 1921 i féu amistat amb Josep Pla, Carles Riba, Marià Manent, etc Residí molts anys al Maresme i a la Costa Brava Divulgador de temes històrics i psicològics, fou oficial durant la Segona Guerra Mundial i corresponsal a Espanya durant la guerra civil Publicà, entre d’altres obres, Dancing Catalans 1927, Behind the Spanish Barricades 1936, Gatherings from Catalonia 1953 i Sex, Sin and Sanctity 1963 Durant la guerra civil organitzà la tramesa periòdica de queviures per a una dotzena d’escriptors catalans, de diverses ideologies

Marquès de Brandenburg i cosí germà de Joaquim I Nèstor, elector de Brandenburg Arribà a la península Ibèrica en el seguici de Carles I Aquest, interessat a assegurar-se el vot de l’elector, disposà el casament de Joan amb Germana de Foix, vídua de Ferran II de Catalunya-Aragó, que se celebrà a Barcelona el 1519 Després d’assistir a la coronació imperial de Carles V a Aquisgrà, fou nomenat 1523 capità general del regne de València i lloctinent de la seva muller, que n'era lloctinent general

Inicià una sèrie de reformes en l’orde benedictí que s’estengueren per tot Itàlia, Normandia i Anglaterra, i que perduraren alguns segles Tingué un interès especial en la remodelació de l’ofici diví, i fou autor d’un de dedicat a sant Benigne, que es cantava als monestirs de l’orde encomanats al sant Promogué l’ús conjunt de la notació neumàtica i l’alfabètica, que, si bé apareix freqüentment en manuscrits procedents dels centres en els quals s’implantaren les seves reformes, mai no s’arribà a emprar de manera sistemàtica

També visqué a Saragossa, Sicília i Roma El 1510 estava vinculat a la catedral de Barcelona, però el mateix any fou nomenat mestre de capella de la seu de Tarragona, càrrec que ocupà fins el 1516 Cap al 1518 retornà a Andalusia i fou cantor de la catedral de Granada, d’on arribà a ser mestre de capella el 1521 La seva contribució més important és el tractat Libro de música práctica Barcelona, 1510 Els seus plantejaments teòrics, molt conservadors, mostren una gran influència de Guillem Despuig, la tradició pitagòrica i S Boeci

Vers el 1713-14 es traslladà a Madrid, on probablement fou deixeble de José de Torres El 1717 accedí al càrrec d’organista de la catedral de Salamanca, i per l’octubre del 1733 obtingué el lloc de mestre de capella de la catedral de Màlaga, càrrec que exercí fins l’abril del 1766, pocs mesos abans de la seva mort Autor d’una copiosa obra litúrgica i de romanç que frega el miler de composicions, Iribarren palesa una evolució que, partint del Barroc tardà, arriba a les galanteries típiques del preclassicisme mediterrani

Vida Germà de l’escriptor carmelità Jaume Montanyes Pertanyé a l’orde augustinià, en el qual arribà a ocupar càrrecs importants Fou prior del convent de Saragossa i vicari general de l’orde Participà en controvèrsies teològiques i filosòfiques a Roma Des del 1556 ocupà una càtedra de retòrica i lògica a la Universitat de Lleida, i des del 1565, la d’arts a la de València Publicà diverses obres de teologia i filosofia, i el tractat musical In musicam liber unus 1566 Bibliografia Complement bibliogràfic Montanyes, Vicent In musicam liber unus , 1566

La conquilla és senzilla, en forma de sac i amb un lleu enrotllament És micròfag i filtrador Viu sobre pedres i sobre conquilles de musclos i ostres i quan arriba a adult no abandona el lloc on es fixa És hermafrodita proteràndric els joves mascles s’installen sobre les conquilles de les femelles, que són més velles, i quan a llur torn es transformen en femelles reben al damunt nous mascles Arriben a formar cadenes de sis a deu individus superposats És freqüent a les costes dels Països Catalans

Es crià al Mississipí, bressol del blues , tocant un violí de fabricació casolana en orquestrines El 1920 emigrà a Chicago, aprengué a tocar la guitarra i, el 1927, enregistrà el seu primer disc L’èxit no li arribà fins al final dels anys trenta Durant els cinquanta actuà molt per Europa, incloent-hi Barcelona El seu estil, originat en la tradició, era evolutiu i fou un dels músics que actuaren de pont entre el blues rural i l’urbà És considerat un dels predecessors més directes del rock-and-roll

D’estil semblant al de la giga , sorgí al segle XVI i fou molt popular durant el XVII Diego Pisador la cità per primera vegada el 1552 Ben aviat arribà a França, on es consolidà pel seu caràcter exòtic T Arbeau en parla a l' Orchésographie 1588 "advertiu que els passatges són animats, encara que estranys i extravagants, propers a les danses dels salvatges" Posteriorment, C Negri i M Praetorius l’inclogueren als seus reculls de danses Altres compositors com H Purcell, GB Lulli i Couperin també l’empraren en la seva producció