Resultats de la cerca

Durant el son, l’hemòlisi s’aguditza i es produeix hemoglobinúria, que dona un color fosc a l’orina Hom creu que la malaltia és deguda a un defecte congènit dels eritròcits que n'afavoreix la destrucció pel complement del sèrum Durant les aguditzacions hi ha icterícia, febre, cefalea i dolor abdominal La diagnosi es confirma en el laboratori provocant l’hemòlisi amb sèrum acidificat prova de Ham-Dacie És anomenada també hemoglobinúria paroxismal nocturna

L’efecte porta el nom del seu descobridor, el nigerià EBMpemba Durant molt de temps la comunitat acadèmica es negà a acceptar l’existència d’aquest efecte, ja que viola la llei de conducció de la calor No s’ha pogut explicar del tot, però hom creu que és produït per una combinació de l’evaporació de l’aigua, l’acció dels gasos dissolts, els mecanismes de transmissió de la calor i, especialment, el superrefredament

Formà part de la plantilla del FC Barcelona que la temporada 1949-50 pujà a la màxima categoria després de guanyar el Campionat de Catalunya i d’Espanya de segona divisió Després jugà al Creu Roja 1951-52, 1953-55, a l’Apolo 1952-53 i l’Arrahona de Sabadell 1955-59, amb el qual fou campió d’Espanya el darrer any Acabà la seva carrera a l’Hispano Olivetti de Barcelona, a segona divisió

Publicat a Barcelona des del 5 de maig de 1900 al 27 d’abril de 1902, fou fruit de la suspensió voluntària de La Creu del Montseny Per no entrar en conflicte amb l’autoritat eclesiàstica, atesa la situació de Verdaguer, declarà continuar l’esperit de l’antic setmanari La Veu de Catalunya Hi collaboraven Serra i Boldú, Font i Sagué, Abril Virgili, Oliva i Bridgmann i Joan B Codina, entre altres escriptors

Del 1370 al 1375 succeí el mestre Cascalls en la direcció de les obres del claustre i el campanar de la seu de Lleida El 1390 planejà el gran pòrtic dels Apòstols, i és autor dels relleus i de les imatges, llevat de la de la Mare de Déu, al nínxol central, que hom creu posterior i que s’atribueix a Jordi Safont, deixeble seu El 1410 treballava en el coronament de la torre major

Estudià a la Universitat de Barcelona i amplià estudis a París i a Heidelberg, on visqué alguns anys Fou lector a la Universitat de Tübingen i professor a la Universitat Catòlica de Washington Especialista d’epigrafia semítica antiga sud-aràbic, fenici, estudià inscripcions feniciopúniques del sud de la península Ibèrica i d’Eivissa Publicà també alguns articles sobre els arabismes en català i castellà L’any 2000 rebé la Creu de Sant Jordi

Participà a la decoració del Palau Reial a Poblet 1398-1408, obra dirigida per l’arquitecte Arnau Bargués Hom li atribueix la imatge de Sant Rafael a la façana gòtica de la casa de la ciutat de Barcelona, deguda segons altres estudiosos a Pere Sanglada Hom el creu introductor d’un nou corrent a l’escultura gòtica catalana que es decanta vers una aproximació més imaginativa i alhora més expressiva de la realitat

Antic president de l’Associació Excursionista de Reus, és coautor, amb Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna, de la tercera edició de la guia itinerària Les muntanyes de Prades, el Montsant i Serra la Llena 1960 A més, publicà diversos llibres de toponímia, com Els topònims de la ciutat i del terme de Reus 1957, premi Eduard Brossa 1955 de la Societat Catalana de Geografia El 1997 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi

Fill d’un professor d’oboè italià establert a Barcelona A divuit anys guanyà la plaça d’oboè de l’orquestra del Teatre de la Santa Creu Fou músic major de regiments a Barcelona i a Madrid, ciutat on residí des del 1865, oboista de la capella reial i professor d’aquest instrument al conservatori de Madrid Compongué l’òpera Il proscritto di Altemburgo 1843 i una peça per a quatre orquestres 1852

El 1596 contractà un retaule per a la confraria del Roser, de Premià de Mar, i dos anys més tard, en collaboració amb Bernat Muntaner, esculpí les gàrgoles del pati dels Tarongers del palau de la Generalitat, a Barcelona El 1611 treballà en uns capitells de marbre de l’altar major de la seu de Barcelona, i l’any següent intervingué en l’obra, desapareguda, de la creu del portal de Mar