Resultats de la cerca
Es mostren 9055 resultats
Abū ‘Abd Allāh Muḥamad Ḥumaydī
Literatura
Escriptor andalusí.
Fou deixeble d’Ibn Hazm quan aquest es refugià a Mallorca Establert a Bagdad 1056, escriví un diccionari biogràfic de savis andalusins precedit d’una introducció històrica que arriba al 1058, Gǎḏwat al-muqtabis fī dikrwūlat al-Andalus , única obra conservada de la seva nombrosa producció Al-Dabbī la continuà i millorà, en el seu Kitab buġyat al-multamis, fins el 1195
Max Linder
Cinematografia
Teatre
Actor cinematogràfic i teatral francès.
Còmic important del cinema mut, donà vida a un elegant gentleman , tipus que li servia per a parodiar situacions dels dandis de la fi de segle Treballà a França i als EUA Alguns films seus són Une conquête 1910, Max toréador 1913, Max et sa belle-mère 1914, Max come across 1916 i Le roi du cirque 1925 Se suïcidà
Khilderic III de Nèustria-Austràsia-Borgonya
Història
Rei franc de Nèustria, Austràsia i Borgonya (743-751).
Darrer rei merovingi, fou proclamat pels majordoms de palau Carloman i Pipí el Breu, fills de Carles Martell, que així posaren fi a l’interregne merovingi 737-43 Fou desposseït, tonsurat juntament amb el seu fill Teodoric i enviat al monestir de Sithiu actualment Saint-Bertin, prop de Saint-Omer quan Pipí el Breu prengué el títol de rei dels francs, el 751
Josep Maria Triginer i Fernández
Política
Polític.
Perit industrial, i militant socialista des del 1962, amb la fi del franquisme impulsà la reconstrucció de la Federació Socialista de Catalunya PSOE i n'esdevingué primer secretari Diputat a corts 1977, 1979, 1982 i 1986 i conseller sense cartera de la Generalitat provisional 1977-80, afavorí el procés unitari que donà lloc al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE
Companyia Holandesa de les Índies Orientals
Economia
Societat comercial per accions, fundada amb privilegi dels Estats Generals holandesos el 1602.
Tenia el monopoli del comerç amb l’Oceà Índic i collaborà en la guerra d’independència contra Castella amalgamava diverses companyies privades anteriors Pagà dividends elevadíssims als seus capitalistes passada la prosperitat del s XVII, això en consumí les reserves La invasió francesa del 1795 tallà la comunicació de la companyia amb els seus establiments colonials i en causà la fi 1798
Sacra Cathaloniae antiquitatis monumenta
Història
Obra de Jaume Pasqual, de Bellpuig de les Avellanes, en onze volums.
Conté una collecció important de còpies de documents històrics molts d’ells inèdits, de texts i de còdexs referents a tot el Principat de Catalunya, comtats limítrofs i Andorra, en especial a catedrals, monestirs i collegiates Conté també tractats d’investigació històrica i correspondència de Pasqual amb altres erudits del seu temps El material fou recollit a la fi del s XVIII
Andreu Samorera
Història
Vicecanceller de Pere III de Catalunya-Aragó.
Doctor en drets El 1329 ja havia intervingut en l’afer de l’aplicació del fur d’Aragó en algunes localitats valencianes Aconsellà i assessorà jurídicament el rei Pere en el procés contra Jaume III de Mallorca i el 1344 participà en la campanya final mallorquina i en les posteriors negociacions que havien de posar fi a la independència del regne de Mallorca
Nicolás de Ovando
Història
Conqueridor castellà.
Aristòcrata i comendador de l’orde d’Alcántara, el 1501 fou nomenat governador de les Índies a fi de pacificar la Hispaniola i imposar l’autoritat reial Introduí el sistema d' encomiendas i féu respectar els interessos de la corona castellana La seva severitat motivà un judici de residència en el qual fou absolt El 1509 fou substituït per Diego de Colón
Antàlcides
Història
Ambaixador espartà.
Al servei del rei persa Artaxerxes II negocià l’anomenada pau d’Antàlcides o del Rei 387 aC per la qual Artaxerxes es convertia en àrbitre dels afers greus, dissolia les lligues entre les ciutats i recobrava el poder sobre Jònia Aquesta pau significà la fi de les illusions espartanes i ateneses d’un domini hellènic i de l’emancipació de Pèrsia
baronia de Mur
Història
Jurisdicció senyorial, centrada al castell de Mur, que originàriament comprenia els llocs i les parròquies de Mur, Guàrdia de Noguera, Vilamolat de Mur, Collmorter, Santa Llúcia de Mur, el Meüll, Puigcercós, Estorm, Moror, l’Alzina, Beniure, les Esplugues, l’Espona i Cellers.
Pertangué als Mur fins a la fi del s XV, que passà als Carròs d’Arborea, barons de Terranova, i després als Maça de Liçana, senyors de Moixent Des del s XVI, una part de la baronia passà succesivament als Cascante, als Portugal i als Silva l’altra part de l’indivís passà als Caçador, als Cellerès, als Oliver i als Fors