Resultats de la cerca

Fou descrit per primer cop només a partir de dents i alguns fragments mandibulars Durant algun temps, es pensà que l' Ankarapithecus meteai era en realitat una espècie del gènere Sivapithecus , descrit en nivells d’edat semblant al Pakistan A favor d’aquesta adscripció hi havia el fet que el molars d’ankarapitec mostraven un esmalt gruixut com el del Sivapithecus Finalment, la troballa del fragment cranial d’ankarapitec mostra que l' Ankarapithecus meteai no pot ésser adscrit al Sivapithecus , encara que hi pot estar relacionat i que de fet té més afinitat amb una forma molt…

A quinze anys entrà al monestir del Sant Sepulcre de Jerusalem El 711 fou nomenat metropolità de Creta, càrrec que desenvolupà fins a la seva mort, juntament amb el conreu de la poesia i la música Fou el primer poeta músic de l’Església Grega a utilitzar el cànon, bé com a creador bé com a reelaborador o difusor del gènere, i n’escrigué més de 100, entre els quals destaca el Gran Cànon , composició de més de 250 troparis cantada el dijous de la cinquena setmana de la quaresma Autor de nombroses oracions, se n’han publicades vint-i-dues, d’argument marià

Estudià amb C Candi i amb B Sabater, i alhora cursà estudis de dret Fou un dels directors de sarsuela, i del gènere líric en general, més actius del final del segle XIX i començament del XX Exercí també com a professor de cant, una pràctica habitual entre els directors d’aquell temps Fou mestre de Maria Barrientos Compongué diverses sarsueles, entre les quals Lo diari ho porta -estrenada a Reus el 1860-, Dos carboners i El pobre Maneja -aquestes dues darreres potser les obres que assoliren més anomenada-, i també La gardènia i Los mosquiteros grisos A més dirigí la Societat…

Estudià composició amb Nicolas Bernier i orgue amb Louis Marchand Nen prodigi, quan tenia sis anys actuà davant de Lluís XIV i a vuit anys dirigí un salm compost per ell mateix, per a cor i conjunt instrumental A partir de dotze anys ocupà diferents càrrecs d’organista a esglésies parisenques i el 1739 fou nomenat organista del rei La seva obra conservada és molt minsa en destaquen les quatre suites de peces per a clavicèmbal, entre les quals hi ha Le coucou , obra molt divulgada i vulgaritzada ja durant el segle XIX També es conserva un llibre de noëls , gènere típicament…

Juntament amb Eurípides i Sòfocles, és considerat un dels principals escriptors d’aquest gènere És autor de més de vuitanta obres teatrals de gèneres diversos, de les quals només s’han conservat vuit tragèdies Hi ha dubtes sobre l’execució de música en les tragèdies d’Èsquil Tanmateix, les nombroses referències musicals que contenen -des de l’esment directe d’instruments fins a les analogies amb modes i expressions musicals a través de les quals el cor o els personatges subratllen estats d’ànim, generalment lamentacions, o els intercanvis de natura ’coral’ entre ambdós- fan…

El 1681 fou admès com a arpista de la capella de música de la catedral de Toledo Fou autor d’un important tractat d’acompanyament titulat Compendio numeroso de zifras harmónicas para harpa de una orden, de dos órdenes y de órgano El llibre s’organitzava en tres parts, de les quals només es van publicar les dues primeres Madrid, 1702 i 1704, respectivament Bé que dedicat especialment a l’arpa diatònica i cromàtica, també s’estenia als altres instruments polifònics, seguint l’habitud hispànica del segle XVI Per la seva organicitat i modernitat, aquesta obra és considerada pels estudiosos com…

Militar de carrera, ocupà càrrecs de responsabilitat en l’administració militar Fou un gran apassionat de l’òpera italiana, tema en el qual centrà les seves investigacions La seva obra més important fou Crónica de la ópera italiana en Madrid desde 1738 hasta nuestros días Madrid, 1878, on es detallen totes les òperes representades als teatres de Madrid i els seus intèrprets La riquesa de dades aportades per aquesta obra l’han feta indispensable per a l’estudi del desenvolupament del gènere operístic a Madrid També publicà diversos articles i pamflets de temàtica musical i alguns…

El 1478 apareix documentat al servei de la cort de Ferran II de Catalunya-Aragó com a cantor i instrumentista i el 1493, com a violista a la capella d’Isabel I de Castella Les referències d’autors de l’època lloant les seves habilitats com a instrumentista i compositor són múltiples Set composicions seves són recollides en el Cancionero Musical de Palacio i tres més en el Cançoner de Barcelona manuscrit M454 de la Biblioteca de Catalunya La major part de les seves obres encaixen en el gènere del villancet polifònic, sigui de caràcter sacre o bé profà, i són escrites a tres veus

Format musicalment a la catedral d’Àvila com a escolà de cant, fou mestre de capella de Medina del Campo del 1638 al 1648, any en què passà a ser-ho de la catedral de Lleó, fins el 1651 El 1654 fou nomenat per al mateix càrrec a Valladolid, on l’exercí fins a la seva mort El seu llegat epistolar -178 documents- és indispensable per al coneixement de l’activitat dels mestres de capella del barroc hispànic Pel que fa a la seva obra compositiva, destaquen especialment els villancets, que palesen un alt grau de flexibilització i d’obertura del gènere en aquesta etapa del barroc…

Ordenat el 1635, fou successivament mestre de capella de les catedrals de Carpentràs, Arles, Ais de Provença, Nimes i Avinyó Li han estat atribuïts amb poc fonament algunes misses i motets, però de fet és conegut per les nadales que escriví a partir del 1660, publicades en sis reculls 1669-74, en les quals, tot i el gènere religiós, adopta sovint un to maliciós i lleuger, que entronca amb la pastorella i els gèneres populars més profans Els felibres reeditaren aquests cançoners el 1856, i la música d’una de les nadales fou emprada per a musicar la Cansoun de la Coupo , himne de…