Resultats de la cerca

Fill d’Esteve Marc Després d’un aprenentatge al taller del seu pare, anà a Roma, on estudià amb Carlo Maratta El seu estil, aplicat a temàtiques de natures mortes, paisatges, batalles i, sobretot, figures, té força semblança amb el de Ribera Hom en destaca, dins aquesta línia, la sèrie dels Filòsofs que pintà per al palau de Nostra Senyora de Montesa Hi ha obres seves a diverses esglésies del País Valencià i al Museu Provincial de València

Titulat el 1893 De les seves obres destaquen, entre altres, la casa de la marquesa de la Vall de Ribes, del carrer de la Diputació, 309 1888, la magnífica torre de Joaquim Pujol a la plaça dels Josepets 1900, demolida, la torre Andreu — La Rotonda —, la més coneguda de les seves construccions 1900, i les cases pròpies al carrer de Còrsega, 213-215 1907 La seva arquitectura és manifestament modernista, dins la línia imposada per Domènech i Montaner

Foren molt estimats per la mecànica i l’estètica i dominaren els circuits, especialment entre el 1924 i el 1930 entre els models més característics hi ha el 41-Royale 1927, de 8 cilindres, 12 760 cm 3 i 200 km/h de velocitat màxima, un dels automòbils més potents i més luxosos del seu temps, i el Bugatti 59 1933, de 8 cilindres en línia, 2800 cm 3 i 280 km/h de velocitat màxima 1933

Era redactat íntegrament en català En sortiren 32 números a la seva darrera etapa alterà la periodicitat i aparegué, per raons tàctiques, com a full gratuït de propaganda Dirigit per Adolf Pizcueta, en foren collaboradors, entre d’altres, Francesc Almela i Vives, Carles Salvador i Enric Duran i Tortajada mantingué una línia política democràtica, d’esquerra burgesa, i dedicà una bona part dels seus esforços a postular l’obtenció d’un estatut d’autonomia del País Valencià

Nebot i deixeble de Segundo Matilla Fou també deixeble de Santiago Rusiñol , amb qui viatjà a Itàlia i pintà a Aranjuez Exposà per primer cop a la Sala Goya de Barcelona 1916, ciutat on exposà sovint, i ho féu també a París 1922, Saragossa, Bordeus, Biarritz i París Conreà el tema de toros —fou illustrador taurí a El Día Gráfico i La Noche —, escenes de gitanos i de cafè concert, però sobretot fou un paisatgista correcte de línia impressionista

Estudià a l’Escola d’Enginyers de l’Exèrcit Fou director de la construcció de l’anomenat cinturó de ferro , defensa fortificada al voltant de Bilbao per protegir la ciutat de l’avanç de les tropes franquistes durant la Guerra Civil Espanyola El 1937 passà al bàndol rebel i donà detalls dels punts dèbils de la línia defensiva que havia dirigit, fet que propicià la caiguda de Bilbao El 1942 culminà amb èxit el disseny del tren TALGO

Dugué a terme treball de camp a Surinam 1928-29, Dahomey 1931, Brasil 1941-42 i a l’Àfrica negra el 1953, el 1956 i el 1957 Professor de la North Western University, s’interessà especialment pels processos de canvi cultural i d’aculturació en la línia de F Boas Entre les seves obres cal esmentar Dahomey An Ancient West African Kingdom 1938, The Economic Life of Primitive Peoples 1940 i Man and His Works 1948

La primera dinastia que regnà sobre el ducat de Saxònia fou la dinastia dels liudolfins ~850-961, que comprèn el duc Liudolf I de Saxònia mort el 866, descendent del duc saxó Widukind, el seu fill el duc Ot I de Saxònia , dit l’Illustre mort el 912 —que obtingué el ducat de Turíngia el 908—, el fill d’aquest, el duc Enric I de Saxònia , dit l’Ocellaire o el Saxó mort el 936, que esdevingué rei Enric I de Germània o dels francs orientals i fou pare del duc Otó II de Saxònia , dit el Gran mort el 973, que esdevingué emperador Otó I i cedí el ducat 961 al seu vassall saxó Hermann Billung, que…

Ataca l’existència d’aranzels, les restriccions quantitatives i d’altres mitjans que limitin la circulació de productes entre països, malgrat la que justifica l’existència de control i imposicions amb objectius fiscals o sanitaris Al segle XVII fou usat per a indicar la lliure entrada als gremis i companyies de comerç i més tard com el dret de mercadejar a l’estranger al marge de les companyies El lliurecanvisme prengué cos durant el segle XVIII per mitjà de la fisiocràcia laissez faire, laissez passer, le monde va par lui-même i d’Adam Smith, que establiren que la divisió internacional del…

Una característica sobresortint dels làbrids és la vistositat dels seus colors i alhora la varietat de coloracions que poden adquirir, en relació amb el dimorfisme sexual dins cada espècie i amb les etapes del seu cicle vital hermafrodites, passen per una primera etapa femenina i, amb l’edat, acaben esdevenint mascles, que poden mostrar una lliurea nupcial inicial mascles no dominants i una lliurea nupcial terminal mascles dominants En el dibuix s’ha representat el tord ver o xuclà Labrus bimaculatus , femella 1a i mascle 1b Juan A Moreno La família dels làbrids agrupa espècies marines…