Resultats de la cerca

Membre del partit socialista, fou redactor i director d’ Avanti fins el 1926 Amb motiu de la dictadura feixista s’exilià a França, i intervingué, amb la brigada Garibaldi, en la Guerra Civil Espanyola El 1942 fou detingut pel govern de Vichy, però tornà a Itàlia, on fou empresonat fins a la desfeta del govern de Mussolini 1943 Començà llavors una agitada i brillant carrera política secretari general del Partito Socialista Italiano 1944, els anys 1945-46 fou vice-primer ministre, i el bienni següent, ministre d’Afers Estrangers Refusà la collaboració amb els comunistes, però no…

Advocat de professió, fundà despatx propi Inicià la carrera política a l’Ajuntament de la seva ciutat el 1977, i el 1987 fou elegit diputat per primer cop al Parlament finlandès L’any 1995 fou nomenat ministre de justícia en el Govern de Paavo Lipponen, però l’any següent passà a ocupar la cartera de finances, que mantingué fins el 2003 en els dos mandats de Lipponen El 2006 fou candidat a la presidència del seu partit, el conservador Partit de Coalició Nacional que presidí en 1994-2001, però fou derrotat per Tarja Halonen Del 2007 al 2011 fou portaveu de l’oposició…

Dependent de comerç, s’afilià al CADCI , on el 1933 organitzà un corrent d’opinió oposat a la direcció política del consell directiu, la MOM Minoria d’Oposició Mercantil Arran dels fets revolucionaris del Sis d’Octubre de 1934 fou nomenat secretari general del Partit Català Proletari i secretari general del comitè del CADCI L’any 1936 fou elegit president del CADCI i diputat a les Corts de la República, i participà en la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC El 1939 s’exilià a Santiago Xile Distanciat del PSUC, s’afilià, juntament amb la seva dona…

La coalició, que fou abandonada per EHAS abans dels comicis i pel MC després, aconseguí de situar dos dels seus líders més destacats FLetamendia i Juan MBandrés al Congrés i al Senat, respectivament, i evolucionà posteriorment cap a tesis més properes a l’eurocomunisme Malgrat que mai no acceptà la violència en la seva pràctica política, rebé en diverses ocasions el suport de l’organització ETA-PM i el 1982 dugué a terme negociacions amb el ministeri de l’interior de l’Estat espanyol per tal de resoldre la situació jurídica de certs militants d’aquesta organització De resultes de la fusió amb…

El 4 de maig de 1977 quedà legalitzat com a partit El gruix de la seva militància procedia del falangisme especialment del Frente de Juventudes Es declarà socialista i democràtica, però no acceptava la ruptura democràtica A Catalunya es declarà republicana i federalista i defensà l’autonomia i l’Estatut de 1932 i, fins i tot, de 1931 Concorregué a les eleccions legislatives de 1977 per Barcelona i Lleida 9525 vots Es distingí per la campanya pel retorn del president Tarradellas Dirigents Manuel Almodóvar Reina, Antonio Carrasco, Josep M Merino Coll, Joan Clua Soler i Jeroni…

El retard en el procés de registre dels electors va obligar a ajornar les eleccions legislatives, previstes per al 18 de novembre Segons el Govern, un dia després de la data de la consulta, només s’havien registrat el 70% dels electors Amb les eleccions, Guinea-Bissau havia de superar la crisi institucional causada per l’enfrontament entre el president José Mário Vaz i Domingos Simões Pereira, cap del Partit Africà per la Independència de Guinea-Bissau i Cap Verd PAIGC, la principal formació, iniciat amb la destitució de Simões Pereira per part de Vaz l’agost del 2015 A l’abril,…

Fill del rei Borís III, que succeí sota un consell de regència, i de la princesa Joana d’Itàlia El 1945, en ésser proclamada la república al seu país, es veié obligat a exiliar-se El 1962 es casà a Suïssa amb la noble espanyola Margarita Gómez-Acebo y Cejuela L’any 2001 fundà el partit Moviment Nacional Simeó II, que guanyà, per àmplia majoria, les eleccions legislatives de Bulgària al juny del mateix any, i assumí el càrrec de primer ministre Seguí fidelment les directrius de l’FMI, però el descontentament per les males condicions de vida afavorí l’elecció de l’excomunista…

Fill de Manuel Silvela, que fou ministre d’estat amb Prim 1869 i amb Cánovas 1877 net de Francisco Agustín Silvela, ministre del govern Ferraz, constituït a Barcelona per la reina governadora 1840, i besnet d’un afrancesat, Manuel Silvela, amic i biògraf de Moratín Milità sempre en el partit conservador Fou ministre de la governació 1879 i de gràcia i justícia 1885 i altre cop de governació 1890-91 En morir Cánovas passà a ésser cap del partit conservador i formà el govern dit “de regeneración nacional” 1899, arran de la desfeta militar del 1898, en el qual foren…

Fill de Francesc Villalonga i Escalada Fou un dels primers militants del partit democràtic i del republicanisme a les Illes Els anys seixanta actuà a l’Ateneu Balear Membre de la junta revolucionària del 1868, fou, amb M Quetglas, R Manera i I Vidal, l’organitzador del Comitè Republicà Federal de les Balears i del Partit Republicà Federal de l’Estat Balear Després fou alcalde de Palma febrer-juliol del 1872 i diputat a corts elegit l’abril del 1872 i el maig del 1873 Fou empresonat el 1875 a València, amb la Restauració Tanmateix, continuà sempre fidel al republicanisme federal i…

Educat a Oxford, durant la Segona Guerra Mundial serví en l’exèrcit Diputat pel Partit Laborista 1948, on ocupà diversos càrrecs, en els governs laboristes fou canceller de l’Exchequer 1967-70 i secretari de l’interior 1965-67 i 1974-76, càrrec des del qual afavorí la despenalització de l’homosexualitat i de l’avortament Europeista convençut, protagonitzà la campanya favorable a la permanència a la CEE en el referèndum del 1975 i fou president de la Comissió Europea 1977-81, des d’on impulsà la creació del Sistema Monetari Europeu El 1980 abandonà el partit laborista…