Resultats de la cerca

Són freqüents a dics i a colades basàltiques, com a Castellfollit de la Roca

Situació Aspecte de la fossa, situada, com en molts casos, al costat d’uns camps i a ran de l’estimball J Bolòs Sepultura excavada a la roca, situada a la part baixa d’un conjunt de camps i feixes dit el Quadre Blanc aquest nom és modern Aquesta clariana de conreus enmig del bosc té prou extensió com per a ésser, antigament, les terres d’un mas si tinguéssim més documentació podríem, potser, relacionar aquest indret amb el mas “Torrent Pregon Sobirà” o “Torrent Pregon Jussà”, amb el mas “Llobató” o amb algun altre dels masos que trobem als documents medievals i que no podem…

Situació Vora uns 250 m del quilòmetre 18 de la carretera que uneix Manresa i Calaf N-141, a mà esquerra venint de la capital comarcal, al costat mateix d’una casa, hi ha un ferm bloc petit que presenta dos forats Es troba al punt on l’esmentada carretera fa una forta corba a partir de la qual davalla en direcció a la vall d’Aguilar Long 1°37’40” — Lat 41°45’55” Necròpoli Aquest conjunt, així com el del Grauet, fou recollit bibliogràficament en una simple nota per Josep M Claret, membre de la secció arqueològica del Centre Excursionista Montserrat, de Manresa Es tracta d’un parell de…

Situació Sepultura excavada a la roca, la més ben conservada de les tres que formen la necròpoli EFS Aquesta necròpoli se situa a l’oest de Lloberola i va ser descoberta per Jaume Coberó Mapa 34-13 329 Situació 31TCG638387 S’hi pot accedir seguint la pista que comunica Biosca amb Lloberola Abans d’arribar a aquesta darrera població, a poc menys d’1 km, trobem a l’esquerra, a la zona del Soler, una petita elevació rocosa on hi ha les tombes Al seu peu hi ha referències d’haver-se trobat tombes de lloses en un camp abans erm Necròpoli Es tracta de tres sepultures excavades a la…

Situació Antic camí de Clarià a Fígols, que mostra sobre les roques les roderes dels carruatges que el recorrien ECSA - V Roca Antic camí de bast que anava des de la serra del Port del Comte a Escales Mapa 34–11253 Situació 31TCG666745 Per a anar a Clarià, cal dirigir-se a Fígols i agafar l’antiga pista de Fígols a Alinyà, sempre per la pista més transitada A 6 km es troba la cruïlla de pistes A dalt es pot veure el tossal de la Bala Cal seguir per la pista que puja a la dreta A 4 km s’arriba a la Collada de Cal Penya Aquí cal agafar un camí de bast en direcció a ponent quasi pel…

Es publica a Barcelona el periòdic cooperativista "La Asociación", dirigit per Josep Roca i Galés

El Partido Reformista Democrático PRD impulsat per Miquel Roca celebra a Madrid el seu congrés constituent

Situació A la Baga de Serrateix, a la vall del Navel, en unes penyes, hi ha una sèrie de forats horitzontals cavats a les cares laterals de les roques en aquest indret, segurament a l’edat mitjana, es bastí una casa amb les seves dependències Aquesta construcció figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 96,3 —y 44,4 31 TCG 963444 Les roques on hi ha aquests forats són situades a sota de la pista que va del Molinet de Navel al mas Capdecosta de Serrateix, prop del trencall del mas Trems Vista d’allò que era la part central…

Situació Forats excavats a la penya que constitueix un dels escassos vestigis de l’antic poblat d’aquesta força ECSA - J Bolòs Es tracta de restes d’una fortificació i de diversos habitatges medievals situats prop de la capella de Sant Francesc, al costat occidental del poble d’Araós, a la Vall Ferrera Mapa 34-9182 Situació 31TCH571111 Des d’Araós surt un camí que porta cap a la capella de Sant Francesc Havent sortit del poble es bifurca el camí de dalt ens portarà fins al cim del castell Les restes dels habitatges són al vessant sud JBM-JJBR Història La senyoria d’Araós, com la resta de la…

El 1896 acompanyà l’espeleòleg francès Édouard Alfred Martel a la Fou de Bor Cerdanya i a partir d’aleshores es dedicà a l’espeleologia, de la qual fou l’introductor a Catalunya Amb el patronatge del Centre Excursionista de Catalunya establí un “Catàleg Espeleològic de Catalunya” Explorà diverses coves, entre les quals l’avenc de can Sadurní 1897, l’avenc del Bruc 1898 i la Ferla de Garraf 1898, on assolí els 170 m de profunditat Feu una campanya espeleològica pel Priorat i les muntanyes de Prades 1899, i davallà al Forat de Sant Ou 1901, al Montgrony, i a l’avenc d’en Roca 1907…