Situació
Tres de les sis sepultures excavades a la roca situades al nord del turó de Maldanell.
ECSA-J.Bolòs
Aquest conjunt de sepultures excavades a la roca està repartit en tres indrets diferents del turó del castell i antic vilatge de Maldanell, al N, al S i a l’W. (JMMR)
Mapa: 33-15 (389).
Necròpoli
El conjunt més important de sepultures és situat al N del turó de Maldanell. Es tracta de sis tombes excavades en una roca, la més gran de totes les roques que contenen enterraments. Aquest conjunt de sepultures és d’un interès remarcable per les característiques especials que presenta. Les tombes estan comunicades entre elles per una xarxa de conductes o reguerons que parteix d’una pica, la qual té alhora una ramificació de petits regatons que tenen llur origen en minúscules concavitats o piquetes. Quatre de les sis tombes estan clarament orientades E-W. Els peus del difunt es trobaven encarats a orient i el cap, lògicament, al costat oposat. Aquesta orientació de les fosses es troba ja en sepultures eneolítiques amb indubtable significat religiós.
Sepultura solitària excavada en una gran roca a l’est del turó de Maldanell.
ECSA-J. Bolòs
Una altra sepultura es troba solitària en una gran roca a l’est del turó. En aquesta sepultura hi ha una cassoleta amb un conducte o regató que s’introdueix a la fossa. Al voltant d’aquesta sepultura resten senyals d’una vorera, arranjada per adaptar-hi una llosa o tapa a l’hora de dipositar-hi el cadàver.
El tercer grup es troba al sud del turó. Es tracta de dues tombes separades uns 4 m l’una de l’altra. A la sepultura situada més a ponent s’observa com l’eina amb què es féu la tomba és la mateixa que executà dues petites piques que hi ha al seu costat nord, cosa que demostra que aquestes piquetes cupuliformes foren realitzades conjuntament amb la sepultura. L’altra sepultura és situada en una roca a manera de monòlit, ja que n’ocupa tota la superfície, i a un nivell més alt que l’anterior sepultura. Orientada també E-W, conté restes d’una vorera al seu voltant que devia servir per a ajustar la tapa en el moment de realitzar l’enterrament. Aquesta tomba és voltada per quatre piques, dues d’elles amb regatons en direcció a l’exterior de la sepultura i les altres dues perfectament circulars i sense cap mena de conducte.
Les cassoletes o piques —anomenades pels arqueòlegs francesos cupules— que acompanyen bona part de les sepultures, motiu d’aquest estudi, són petites concavitats de dimensions variables; en el cas que estudiem tenen entre 2 cm i 11 cm de profunditat per 4 cm i 15 cm de diàmetre circular. Els reguerons són, sens dubte, conductors d’un líquid, amb tota probabilitat aigua, usat en un ritu que actualment no coneixem, que també es va practicar en altres enterraments d’altres punts de Catalunya.
Fem avinent aquí la importància que té en el cristianisme l’aigua, com a element cosmogònic.
El símbol de l’aigua és arquetípic i universal, el trobem gairebé en totes les religions ja que com a símbol cosmogònic assegura la vida eterna. Alimentat per la devoció popular, és en aquest context de la sacralització de l’aigua que hem d’incloure, al nostre entendre, el conjunt de concavitats i reguerons que, a manera de xarxa, condueixen a les sepultures ja descrites, especialment les del primer conjunt.
Hem d’estar atents també a les petites piques que sense cap mena de conducte trobem en aquestes sepultures. Aquestes piquetes devien ésser receptacles d’ofrenes alimentàries: formen part de les idees i els costums ancestrals del culte dels morts.
Bona part d’aquestes tombes presenten una planta lleugerament trapezial; d’altres, la minoria, són de planta rectangular; no obstant això, pensem que és probable que totes tinguin una mateixa cronologia. De difícil datació, aquestes sepultures de Maldanell mostren la persistència d’un ritual d’origen pagà, degut a un sincretisme religiós. La nostra hipòtesi, encara que arriscada, ens fa situar aquestes tombes entre el món tardoromà i l’altmedieval, ja que el primer document que trobem de Maldà (segle XI) no exclou la suposició de permanència continuada de població en aquests llocs, i sí, més aviat, sembla defensar-la. (JMMR)
Bibliografia
- Capdevila, 1919, IX, pàg. 26; Miró, 1979, 2, pàgs. 11-14; Bolòs, Padilla, Pagès, 1980, vol. I, 2, pàgs. 75-76; Miró, 1982, pàgs. 29-45; Riu, 1982, pàgs. 36-37.