Resultats de la cerca
Es mostren 7455 resultats
Ciutat de Dertosa (Tortosa)
Plànol del nucli antic de la ciutat de Tortosa, amb indicació de les troballes corresponents a l’antiguitat tardana i el traçat hipotètic de la muralla JVM Arbeloa La ciutat de Dertosa a l’antiguitat tardana és encara una gran incògnita per a l’arqueologia, com ho són també els períodes històrics anteriors La gran potència estratigràfica que s’acumula a la major part del nucli urbà, d’una banda, i l’aparició del nivell freàtic a una profunditat determinada 5-6 m, han dificultat l’estudi d’aquest període en les diferents intervencions efectuades els darrers anys La primera incògnita és la…
Sant Jaume de Rifà
Convent
Antiga església i antic convent de donades del municipi de Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental), dependent de la parròquia de Sant Julià del Fou.
La villa de Rifà existia ja el 941 i des d’abans del 1002 pertanyia al monestir de Sant Cugat Hi fou construïda una capella dedicada a sant Cugat 1098, i als segles XII i XIV s’hi establí una comunitat de monges donades Com passà amb la majoria d’esglésies dedicades a sant Cugat, pel fet que se'n celebrava la festa el mateix dia que la de sant Jaume des del segle XIV, la capella fou dedicada també a sant Jaume, que acabà desplaçant l’antic titular El convent s’extingí vers el 1360 Resta l’antiga capella amb l’absis i els murs, però no la volta, de l’antiga església romànica del…
illa de Pasqua
Illa
Illa del Pacífic, la més oriental de la Polinèsia.
És una dependència de l’estat de Xile des del 1888, agregada a la regió de Valparaíso Ocupada, probablement segles X i XIII pel llegendari Hatu-Matua, fou descoberta, el 1686, pel pirata anglès Edward Davis, i batejada per l’holandès Roggeveen el dia de Pasqua del 1722 amb aquest nom La població autòctona pertany, sembla, per raça, per llengua i per cultura al grup polinèsic, però a causa de l’isolament geogràfic han desenvolupat una forma particular de civilització Posseïa una escriptura jeroglífica Hom hi trobà més de 300 escultures antropomòrfiques d’enormes proporcions moai en la llengua…
Paros

Paros Vista de Parikia
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Cíclades, a la mar Egea, Grècia.
Separada de l’illa de Naxos per un canal de 5 km de llargada, és de forma oval i presenta en la costa occidental una petita badia, al fons de la qual es troba la població homònima Conreus de cereals i tabac Famosa a l’antiguitat pel seu marbre marbre de Paros , pertangué a la ‘cultura de les Cíclades’ fins al segle XVII aC Després de l’època micènica segles XIV-XII aC, els jonis li donaren un impuls important, sobretot en el comerç i en les colonitzacions Grècia la recuperà als turcs el 1821 Conserva restes de la seva història antiga l’acròpolis, les muralles i els santuaris d’…
Meteors

Meteors
Gonzalo Serrano (CC BY-NC 2.0)
Monestir
Muntanya
Grup de relleus rocallosos a la part septentrional de la plana de Tessàlia, Grècia, al NW de Tríkala, enfront de la serralada del Pindos; hi destaquen diversos monestirs construïts a partir del segle XIV.
S'originaren d’una massa de conglomerats que, formada en el Miocè per deposició deltaica, en el Pliocè i en períodes successius sofrí l’acció de falles, aixecaments i erosions, que li han donat un aspecte característic, semblant al de les roques de Montserrat A partir del segle XIV hi foren fundats diversos monestirs, entre els quals es destaquen els de la Transfiguració o Gran Meteor, Varlaam, Rossani, la Santíssima Trinitat i Sant Esteve Construïts com a refugi, hom hi accedia antigament fent-s’hi pujar amb una corda posteriorment foren excavats graons a la roca La vida monàstica hi és…
els Arcs

Vista del santuari de la Mare de Déu dels Arcs a Santa Pau
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari de la Mare de Déu dels Arcs , situat 2 km al sud-oest de la vila de Santa Pau (Garrotxa), a l’esquerra del torrent dels Arcs (que neix a la serra de Finestres i desemboca al Ser).
Una primera església devia ésser bastida entre els anys 866 i 877 com a cella del monestir benedictí de Sant Julià del Mont, incorporat aquells mateixos anys a Sant Esteve de Banyoles El 1157 consta ja amb el nom de Santa Maria dels Arcs era església parroquial de la vall de Santa Pau Un terratrèmol del 1427 la destruí anys més tard 1441 fou iniciada la restauració, però aleshores la parròquia ja havia estat traslladada a l’interior de la vila de Santa Pau Durant els segles XVII i XVIII fou construïda l’hostatgeria, el cambril de l’església i un gran retaule tallat per l’…
Ani
Ciutat antiga
Antiga ciutat d’Armènia, situada a la vora dreta de l’Arapaçayi, actualment en territori turc i en ruïnes.
Als segles X i XI, amb la dinastia dels bagràtides, assolí la capitalitat d’Armènia d’aquesta època daten les millors obres d’art i restes de fortificacions hom troba arcs ogivals a la capella del Bon Pastor 970-980 i al pòrtic de l’església dels Sants Apòstols segle XI i restes de cúpules sobre petxines a la catedral 989-1001, obra de Tirídates Malgrat les restauracions del segle XIII, és un complet conjunt monumental precedent de l’arquitectura medieval de l’occident europeu La ciutat fou abandonada a causa de les invasions dels tàtars i del terratrèmol de l’any 1319 L’any 2016…
Aberdeen

El Marischal College, a Aberdeen
Elena Gabrielli (CC BY-NC-ND 2.0)
Ciutat
Ciutat d’Escòcia, capital de la regió dels Grampians, Gran Bretanya, situada en una plana litoral de la mar del Nord, entre el Don i el Dee.
Port de mar, aeroport i nus ferroviari, ciutat administrativa i universitària Universitat d’Aberdeen, fundada el 1494, és el centre regional de l’Escòcia del NE L’extracció de granit, la pesca salmó, areng i les conserves de peix, la construcció naval, les indústries tèxtils jute, llana, cotó i químiques superfosfats són les activitats econòmiques a destacar Des de la dècada de 1970-80 s’ha convertit en la base principal per a l’explotació de petroli a la mar del Nord Fundada per flamencs vers el 1130, durant el regnat de David I, Guillem el Lleó li atorgà carta de ciutat cap al…
monestir de Font-rúbia
Monestir
Priorat benedictí (Santa Maria del Coll de Font-rúbia) del terme de Barcelona, vora el coll de Font-rúbia, obert entre el turó de la Creueta del Coll i el del Carmel, en un dels contraforts meridionals de la serra de Collserola.
L’església actual té encara elements de la primitiva, romànica, del segle XI El 1098 el lloc i l’església, disputats pel monestir de Sant Cugat i Guerau Mir, esdevingueren priorat filial de Sant Cugat, dotat amb tots els béns d’aquest monestir situats entre Collserola i el Besòs Als segles XV i XVI ja no tenia cap regularitat, i fou secularitzat el 1592 Roma se n'apoderà, però Sant Cugat protestà i restaurà el priorat al començament del segle XVII, i des d’aleshores fins al 1835, que fou incendiat, tingué més caire de santuari que de monestir Fou molt restaurat al segle XIX, i també el 1929,…
Farfa

Interior de l’abadia de Farfa
gengish skan (CC BY-NC-ND 2.0)
Abadia
Abadia benedictina situada a la Sabina, a la regió del Laci, Itàlia.
Fou fundada el 680 sota la protecció dels ducs de Spoleto i dels papes Rebé privilegis dels longobards i dels francs sota Carlemany Envaïda pels sarraïns el 898, reflorí al segle XI Tingué un escriptori cèlebre bé que la gran Bíblia illustrada dita Bíblia de Farfa és en realitat de Ripoll Implicada en les qüestions polítiques de l’època, afavorí la facció imperial Passada, però, al domini del papa, aquest aviat hi nomenà abats comendataris El 1841 en fou suprimida la comunitat, i el monestir passà a mans privades Fou restaurat el 1919 per monjos de la congregació cassinesa L’edifici té parts…