Resultats de la cerca
Es mostren 6642 resultats
barrufet | barrufeta

Els barrufets, de Peyo
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Nom donat, en la versió catalana, als personatges de còmic creats pel dibuixant belga Peyo (pseudònim de Pierre Culliford; Brussel·les 1928—1992).
Els barrufets són una mena de gnoms de color blau, el llenguatge dels quals presenta la particularitat d’utilitzar un únic verb ‘barrufar’ per a totes les accions Anomenats schtroumpfs en la versió original belga, aparegueren per primer cop el 23 d’octubre de 1958 en la revista Spirou com a personatges secundaris de La flauta de sis forats , aventura protagonitzada per Jan i Trencapins, inventats pel mateix dibuixant Posteriorment, el seu gran èxit els ha fet protagonistes de successives aventures, que han estat traduïdes a nombrosos idiomes, i també han donat lloc a produccions…
Woody Herman
Música
Nom amb què és conegut el clarinetista, saxofonista i director d’orquestra de jazz nord-americà Woodrow Charles Herman.
Fou un nen prodigi als sis anys ja actuava en espectacles Del 1934 al 1936 tocà a la banda d’Isham Jones i quan aquest es retirà fundà la seva pròpia orquestra, amb la qual tingué un gran èxit comercial La seva millor època correspon al període 1944-46, en què per l’accent i el swing que tenia era l’orquestra blanca que més s’acostava a les negres L’orquestra va destacar per l’extrema subtilitat amb què usà els saxofons En aquest sentit fou pionera en la combinació de tres saxofons tenors i un de baríton
Jody Williams

Jody Williams
Nobelprice.org
Dret
Advocada nord-americana.
Graduada en dret per la John Hopkins School of Advanced International Studies, exercí d’advocada durant onze anys Posteriorment, coordinà el projecte educatiu Nicaragua-Hondures i fou directora associada de Medical Aid al Salvador El 1991 començà a treballar per a la Fundació Americana de Veterans del Vietnam, i poc després impulsà, juntament amb sis institucions, la constitució de la Campanya Internacional per a la Prohibició Total de les Mines Antipersones 1992 El 1997 rebé, en nom d’aquesta associació, el premi Nobel de la pau És autora del llibre After de Guns Fall Silent…
llíssera

Llísera llobarrera
Adelma Hills (CC BY-NC)
Ictiologia
Gènere de peixos teleostis de l’ordre dels mugiliformes, de la família dels mugílids, d’aspecte de fusell, amb el cap pla i amb dues aletes dorsals molt separades.
La boca és petita, i els llavis, carnosos En general són peixos litorals, que poden entrar dins els corrents d’aigua dolça, i no és gens estrany de trobar-los prop dels llocs de sortida de les aigües residuals A la Mediterrània occidental hom pot trobar-ne sis espècies, bé que els criteris d’especiació no són prou definits La llíssera llobarrera , també anomenada cabeçut o capgròs , Mcephalus d’uns 70 cm, Mauratus , de 45 cm, i Msaliens , de 40 cm, són les més corrents a les costes dels Països Catalans Són comestibles, però poc apreciades
Nicolau de Pròixida i Carròs
Història
Alt funcionari reial.
Fill segon d’Olf de Pròixida i d’Estefania Carròs, adoptà aquest cognom com a hereu de la seva mare o perquè el seu oncle Nicolau Carròs el féu hereu de diverses viles a Sardenya 1347 Adquirí tot el patrimoni familiar quan el seu germà Joan seguí la carrera eclesiàstica Es distingí a la guerra de Castella, contra l’intent de Du Guesclin d’entrar al Regne de València Lluità a Sardenya contra el jutge d’Arborea 1376 Fou governador d’Oriola Assistí a les reunions de Calataiud, on es tractaren qüestions del Cisma 1380 Casat amb Elvira de Centelles, deixà sis fills
Policarp
Cristianisme
Bisbe d’Esmirna, un dels Pares Apostòlics.
Deixeble de Joan Evangelista i amic d’Ignasi d’Antioquia, anà a Roma 155 per defensar contra el papa Anicet l’ús quartodecimà de la datació de la Pasqua a l’Àsia Menor, però no arribà a cap acord allí pogué refutar amb èxit els gnòstics gnosticisme i lluità contra marcionites i valentinians Escriví una carta als cristians de Filipos Hom conserva una carta de l’Església d’Esmirna que descriu el martiri de Policarp, condemnat a morir pel foc a l’estadi d’Esmirna, quan tenia vuitanta-sis anys La seva festa se celebra el 23 de febrer
Lluís Maria Llubià i Munné
Arts decoratives
Especialista en ceràmica.
Conservador de ceràmica dels Museus d’Art de Barcelona 1950-64, esdevingué director del nou Museu de Ceràmica el 1964 Féu importants excavacions a Muel, Terol i Villafeliche, així com viatges d’investigació al sud i al centre de la península Ibèrica Gràcies a les seves gestions enriquí el museu esmentat amb sis peces de ceràmica de Picasso Publicà, entre altres títols, Cerámica catalana decorada amb ABatllori, 1949, Aragón-Muel amb MAlmagro, 1952, La cerámica de Teruel amb MAlmagro, 1962 i Cerámica medieval española 1967 Fou membre de la Spanish Society of America i de l’Acadèmia…
Domènec Moli i Serra
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura
Escriptor, crític d’art, impressor i editor.
Resident a Olot des del 1958 S'ha dedicat a l’estudi de diversos temes lligats a l’Empordà i, sobretot, a la Garrotxa Decatrilogia 1970, Un núvol apretat per la tramuntana 1971, Olot, au de tardor 1974, Quatre visions de l’Empordà 1977, La nòria del temps a Olot 1978, Olot art 1980, A la recerca d’una cuina garrotxina 1982 i Olot íntim 1985-87 Ha publicat estudis monogràfics d’artistes olotins Pere Gussinyé 1980, Ramon Barnades 1981, Josep Pujol 1985 i Xavier Viñolas 1985 Ha recopilat i editat Sis llegendes olotines de Josep Berga i Boada
Francesca Adrover i Tirado
Música
Música, pedagoga i folklorista.
Formada al Conservatori Professional de Música i Dansa de les Balears, centrà la seva activitat en la investigació i recuperació de la música i la dansa tradicionals de les Balears, especialment del ball de plaça Professora de guitarra popular durant més de vint anys a l’Escola de Música i Dansa Pare Aulí de Felanitx, fou cofundadora del grup Sis Som 1978 i membre dels grups S’Estol d’es Gerricó i Tramudança Actuà habitualment en el Festival Tradicionàrius, en el Cap de Setmana de Ses Illes i en la Festa dels Foguerons del barri de Gràcia de Barcelona
crotàlids
Herpetologia
Família de serps caracteritzades pel fet de posseir una fossa sensorial peculiar entre l’orifici nasal i l’ull.
Bé que hom discuteix la funció d’aquest òrgan, sembla que és un receptor sensible a la calor, la qual cosa serviria a la serp per a detectar, fins i tot de nit, la presència d’animals de sang calenta, dels quals s’alimenta Tots els crotàlids són verinosos Inclouen sis gèneres, el més conegut dels quals és Crotalus cròtal La resta són Bothrops Lachesis i Sistrurus , a l’Amèrica, i Trimesururus , a l’Àsia Un darrer gènere, Agkistrodon , comprèn tres espècies americanes i nou d’asiàtiques una d’aquestes darreres, A halys , arriba fins a Europa