Resultats de la cerca
Es mostren 2029 resultats
música de Palestina
Música
Música desenvolupada a Palestina, regió històrica de la costa mediterrània de l’Orient Mitjà, que inclou l’actual estat d’Israel i la Palestina autònoma de Gaza i Cisjordània.
Bressol del judaisme i del cristianisme, patí nombroses invasions durant l’antiguitat, sobretot de cananeus i semites, i després caigué successivament sota les dominacions romana, bizantina, islàmica i otomana 1517-1917 Des del principi dels anys vint del segle XX, els britànics administraren la regió La proclamació de l’Estat d’Israel el 1948 tingué com a conseqüència l’èxode i el desplaçament de molts palestins als països àrabs veïns, sobretot cap a Jordània La música dels palestins comparteix moltes característiques amb les altres músiques dels països àrabs de l’Orient Mitjà, com per…
serra de Sant Amanç
Serra
Contrafort meridional del Taga, que culmina a 1 845 m al puig de Sant Amanç, entre el coll de Jou i el coll del Vent.
El pla de Pena, a ponent del puig, recorda el nom del castell de Pena s XI-XIV és possible que el nom de Sant Amanç correspongui al titular de la seva església Segons una llegenda, en aquest indret hi hauria hagut un convent de monges molt visitat pel Comte Arnau Només hi ha un clap de rocs, sense restes visibles del castell ni de l’església
Riguala

Vista de la caseria de Riguala
© Carolina Latorre Canet
Caseria
Caseria del municipi d'Isàvena, que pertanyia a l'antic terme de Serradui (Ribagorça), al vessant de ponent de Brocoló, proper al coll del Vent.
cicle de l’índex de circulació zonal
Meteorologia
Variació més o menys cíclica de l’índex de circulació zonal, paràmetre que indica la intensitat del component zonal del vent en una regió determinada.
Les circulacions amb un alt índex zonal, típicament de l’oest i en latituds mitjanes, sovint donen pas a circulacions meridianes de vents del nord o del sud, amb conseqüències importants pel que fa al règim termomètric de les àrees afectades
paraneu
Construcció i obres públiques
Barrera construïda al costat d’una via de muntanya, per a impedir o limitar la invasió de la plataforma per la neu arrossegada pel vent.
clau
Música
Peça metàl·lica per mitjà de la qual hom pot tancar i obrir fàcilment els forats de molts instruments de vent (de fusta o de metall).
ràfega
Meteorologia
Fluctuació del vent en direcció i velocitat, que s’esdevé a intervals curts inferiors quasi sempre a un minut i, a vegades, de pocs segons.
Són degudes a moviments verticals ràpids i irregulars de l’aire
blizzard
Meteorologia
Vent fred, acompanyat de tempestes de neu, localitzat a l’Amèrica septentrional i a l’Antàrtida, on arriba a atènyer els 160 km per hora.
harmònica

Harmònica
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent que consisteix en una caixa de forma rectangular i dimensions reduïdes, dividida en canals arrenglerats cadascun dels quals conté dues llengüetes metàl·liques.
L’intèrpret obté els diferents sons bufant o aspirant en una cambra sonora o altra, tot desplaçant lateralment l’instrument En la classificació Horbonstel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu amb més d’una llengüeta El nom d’harmònica deriva de la facilitat que posseeix l’instrument per a tocar acords, en bufar o xuclar en diversos canals alhora Per a obtenir sons aïllats, la tècnica consisteix a tapar els canals no desitjats amb la llengua L’instrument data del segle XIX i la seva invenció és atribuïda a Christian Friedrich Luwdig Buschmann 1805-1864, que construí un primer model anomenat Aura…
cilindre
Música
En alguns instruments de vent-metall, mecanisme que permet canviar a voluntat i instantàniament la llargària del tub sonor i modificar-ne el so fonamental.
És un tipus de vàlvula rotatòria que gira damunt el seu eix dins un revestiment cilíndric comandada per un sistema de lleves o claus Normalment, el sistema bàsic de cilindres n’inclou tres, disposats de tal manera que l’ús de la primera clau -la més propera a l’intèrpret- abaixi l’altura del so un to, la segona mig to i la tercera un to i mig Poden combinar-se i accionar-se’n dues o tres alhora per tal d’aconseguir llargàries del tub que permetin fer sons encara més greus La invenció del cilindre, patentat a Viena el 1832, sa J Riedl S’aplica a diversos instruments de metall, sobretot a les…