Resultats de la cerca

Dedicat a l’art gairebé des d’infant, es formà a Barcelona i a París Integrat en la Colla del Safrà , fou amic de joventut d’Eduard Marquina — que esdevingué cunyat seu — i de Luis de Zulueta Malgrat la diferència d’edat, s’integrà al grup de Rusiñol i Casas i fou un dels entronitzadors dels Grecos a Sitges 1894 Participà en les exposicions de Belles Arts de Barcelona 1894, 1896, 1898 El 1895 exposà, amb Casas, a can Parés, on participà sovint a les exposicions de Belles Arts que s’organitzaven anualment El 1898 participà al Salon National de París Illustrà els Fulls de la vida…

Llicenciat en filologia catalana 1995, fou delegat del Llibre de la Generalitat de Catalunya 2000-03, treballà a l’editorial Destino dirigint la secció de llibres en català i fou director literari de l’editorial Moll És collaborador habitual en revistes i diaris, com ara Serra d’Or , Lluc , El Mirall , El Temps , Avui , Diari de Balears , Diario de Mallorca , Ara  i Ara Balears , on escriu un article diari des de la seva fundació 2010 i 2013, respectivament Com a poeta es donà a conèixer molt jove amb el volum Rafel 1994, formalització de l’experiència de la mort d’un amic adolescent, i la…

Visqué durant el regnat del faraó Djoser I ~2680 aC i bastí la piràmide esglaonada de Sakkara Deïficat i venerat, després, pels egipcis com a déu de la medicina, els grecs l’identificaren amb Asclepi

Estudià a París amb Massenet, Saint-Saëns i CFranck Autor de música de cambra i simfònica, de la cantata Patria 1900 i d’òperes, com Les girondins estrenada a Lió el 1905 i La catalane , basada en Terra baixa , d’Àngel Guimerà llibret francès de PFerrier i LTiercelin, estrenada a París el 1907, sense èxit Considerant-se perjudicat per l’èxit de Tiefland , d’Ed’Albert, basada en la mateixa obra de Guimerà, Le Borne els demandà, i guanyà el plet

Establert a París el 1808, hi assolí gran rellevància com a virtuós de la guitarra i compositor d’obres per a aquest instrument, com ara duos, trios, quartets, concerts, variacions, etc La seva fama perdurà ben bé fins el 1823, any en què Ferran Sor s’installà a París i dominà amb la seva guitarra l’escenari parisenc Escriví també tractats per a guitarra, entre els quals destaquen Méthode complète de guitare ou lyre i L' Harmonie appliquée a la guitare 1825

El 1616 anà a Itàlia, residí uns quants anys a Florència i Roma i passà també per Venècia i Milà El 1634 anà a París, on Richelieu el nomenà pintor del rei Poca cosa resta de la seva obra de tipus oficial Clèlia passant el Tíber amb les seves companyes castell de Fontainebleau Entre els quadres de tema religiós destaquen el Baptisme de Crist església de Saint-Louis-en-l’Isle, París i Jesús entre els doctors església de Les Andelys, Alta Normandia

Residí a París des del 1921 Després d’un període de temàtica de paisatge ciutadà evocant escenes parisenques, passà per un altre d’abstracció Se situà molt a prop del surrealisme en la seva producció posterior, en la qual les visions còsmiques emergeixen d’un fluid immaterial en el qual es difonen i confonen la terra, la vegetació, els núvols, etc Exercí també la crítica d’art i escriví per a revistes txeques cròniques de París i notes de viatges

Guanyà el Prix de Rome al conservatori de París 1822 Succeí GSpontini a l’Institut 1851 i DFE Auber en la direcció del conservatori de París 1871 Tingué un talent predominantment dramàtic, que reflectí en les òperes Le Caïd 1849, Le songe d’une nuit d’été 1850, Mignon 1866, que superà el miler de representacions, Hamlet 1868, també molt cèlebre, Françoise de Rimini 1882 i el ballet La Tempête 1889 Oscillà entre la influència italiana i la de la música germànica

Sacerdot 1898 i professor del seminari de Laval, bisbe de Bayeux i Lisieux 1928 i de Reims 1930, fou creat cardenal 1931 i arquebisbe de París 1940 Conscient de la descristianització de les masses obreres i camperoles, fundà la Mission de France 1941 i, a petició d’HGodin, la Mission de Paris 1943, de la qual nasqué l’experiència dels sacerdots obrers Foren cèlebres les seves cartes pastorals Essor ou déclin de l’Église 1947 i Le prêtre dans la cité 1949

Establert a París el 1623, aviat fou introduït a la cort pel pintor del rei, Du Chesne Protegit per Maria de Mèdici i per Richelieu, esdevingué pintor oficial Conreà els retrats Influït en un primer moment per Rubens i Van Dyck, una crisi mística, que l’apropà als jansenistes, el féu evolucionar després vers un classicisme auster La mère Agnés Arnauld et soeur Catherine de Sainte-Suzanne, Musée du Louvre, París Conreà també, amb fortuna desigual, la pintura religiosa històrica