Resultats de la cerca

La seva activitat s’ha concentrat en l’edició de diverses publicacions, en la concessió de beques per a estudis i treballs i en la creació de noves fundacions Fundació Enciclopèdia Catalana , Fundació Agrícola Catalana, Fundació Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i Fundació Catalana per a l’Estudi de les Malalties del Fetge

Fomentà les noves tècniques agrícoles a les comarques gironines i fou president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1872-75 i 1882-89 D’idees regionalistes, milità en el partit conservador i fou diputat per Barcelona 1856 i per Girona 1876, 1879, i també senador El 1878, Pius IX li concedí el marquesat de Camps

Marquès de Monistrol d’Anoia i d’Aguilar i baró de Beniparrell Com a diputat a les corts per Olot 1883-95, defensà el proteccionisme El 1890 fou nomenat director general d’agricultura, indústria i comerç Presidí la Societat Catalana d’Horticultura i fou secretari de la comissió permanent de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, a Madrid

La seva obra palesa la influència de VGBelinskij, dels socialistes utòpics francesos i de MV Petraševskij Cal destacar Gubernskie očerki ‘Articles de províncies’, 1856, descripció de l’antiga Rússia agrícola, i Gospoda Golovl’ovy ‘Els senyors Golovliovi’, 1875, on satiritza les contradiccions de l’època postreformista i desemmascara la classe dels terratinents i la dels nous capitalistes

Mercat agrícola important Possessió dels comtes de Provença durant l’edat mitjana, el rei Renat I de Provença en féu el centre del seu mecenatge La ciutat és dominada pel castell s XIV-XV, i té l’església de Santa Marta, reconstruïda als s XIV-XV damunt d’una altra d’anterior, romànica, on és venerat el sepulcre considerat de la santa

Centre agrícola i comercial, té algunes indústries pastes, destilleria, ceràmica Sorgí entorn del monestir camaldulenc del Santo Sepolcro 1012, del qual depengué fins al s XIII Seu episcopal sufragània de Florència 1515 Conserva la catedral antiga església abacial, 1012-45, restaurada diverses vegades Ciutat natal de Piero della Francesca, hom en conserva notables pintures a la pinacoteca de l’antic palau comunal

És situada a la riba del riu Torbes, a 826 m d’altitud Gràcies a les millores de les comunicacions s’ha transformat en un centre agrícola i comercial i la seva població ha experimentat un fort augment el 1950 tenia solament 54 000 ha Hi ha destilleries i indústries alimentàries i de tabac És un centre turístic i un nus de carreteres

Inicialment es trobava al cordó litoral que separava la mar de l’Albufera, però els aterraments fets per a l’aprofitament agrícola d’aquesta han convertit les terres vers l’W en terres d’arròs Les recents urbanitzacions de tipus turístic, així com els incendis forestals, han posat en perill l’equilibri ecològic de la Devesa Pertany a l’antic terme de Russafa

Comprèn la província de Lecce i part de les de Tàrent i Bríndisi, amb uns 5 800 km 2 de superfície i uns 138 km de llargària i 54 km de màxima amplària Formada per materials calcaris, ofereix un paisatge on abunden els fenòmens càrstics dolines i conques superficials La riquesa principal és l’activitat agrícola amb conreus d’oliveres, vinya i cítrics

Dominada per la mola del castell construït per Frederic II de Suàbia, és un important centre de comerç agrícola Els reis de Catalunya-Aragó la donaren en feu als Ventimiglia, als Alagona i als Montcada el 1397 tornà al domini reial El 14 de maig de 1860 Garibaldi s’hi proclamà dictador de Sicília, en nom de Víctor Manuel II