Resultats de la cerca

El poblament reptilià del territori continental Les consideracions bàsiques que cal tenir en compte en l’anàlisi de l’estructura, composició i origen del poblament herpetològic dels Països Catalans i de les causes de la seva evolució coincideixen, evidentment, amb les exposades en parlar dels amfibis Les espècies reptilianes són, però, més nombroses, molt independents de l’aigua i els resultats finals, com significa la distribució actual, són ben diferents L’origen del poblament Factors històrics La fauna reptiliana actual dels Països Catalans continentals és neògena Els rèptils dels períodes…

Comprèn les famílies dels dendrocolàptids, els funàrids, els formicàrids, els conopofàgids, els rinocríptids, els cotíngids, els píprids, els oxirúncids i els fitotòmids que habiten a l’Amèrica Central i del Sud, els tirànids que habiten a tot el continent americà, les illes Galápagos i les Antilles, els acantisítids que habiten a Nova Zelanda, els pítids que habiten a l’Àfrica, Austràlia, el sud-est asiàtic, Nova Guinea i Indonèsia i els filepítids que habiten a Madagascar

Les principals illes són Kola, Wokam, Kobror, Maikoor i Trangan i a la petita illa de Wamar, a l’oest de la de Wokam, hi ha la localitat més important, Dobo La terra és fèrtil, amb una àrea litoral pantanosa, i hom hi conrea arròs, blat i tabac Hom pesca ostres de perles Els habitants, de raça melanèsida, tenen una cultura indonèsia primitiva L’arxipèlag fou descobert pels neerlandesos el 1606 i començat a colonitzar després del 1623

Els presidents dels governs del País Valencià, Eduardo Zaplana, i de les Illes Balears, Jaume Matas, signen a València un conveni perquè Notícies 9, el segon canal de la televisió valenciana, que emet íntegrament en català, es pugui veure a les Balears El conveni també comprèn un protocol d’intencions de cooperació en altres àmbits, com l’elaboració conjunta d’una llei de costes i collaboracions en els camps del turisme, el comerç i la cultura

Nia als arbres i és migrador parcial, bé que principalment sedentari, amb tendència a desplaçar-se cap al S a l’hivern Habita als boscs i, si no és objecte de caça, als parcs i jardins extensos de tot Europa, llevat de l’extrem septentrional, a les illes mediterrànies i al N d’Àfrica És comú als Països Catalans, i a l’hivern la població sedentària és reforçada pels individus provinents del nord que hi passen l’hivern

De publicació bimensual i en llengua castellana, està especialitzada en les diverses modalitats esportives eqüestres i es distribueix a Catalunya, Andorra i les Illes Balears Editada per l’empresa Edisgrat, la redacció es troba a Cardedeu i el seu director és Antoni Valentí Arbós Disposa d’una llarga relació de collaboradors, com l’Associació de Criadors i Propietaris de Cavalls de Raça Menorquina o l’Associació de Cavallistes en Defensa dels Camins i Rutes Públiques de Mallorca

Ingressà en el Futbol Club Barcelona la temporada 1910-11 Aquella campanya, en què jugà de davanter centre, marcà 41 gols en 20 partits i fou el màxim golejador de l’equip La temporada següent retornà a les illes Britàniques, però es desplaçà a Barcelona per jugar tres partits, en els quals marcà 2 gols Amb el Barça guanyà una Copa d’Espanya 1912, un Campionat de Catalunya 1911 i dues Copes dels Pirineus Orientals 1911, 1912

Són en general animals de mida reduïda, puix que els exemplars més grossos només arriben a fer 35 cm De cua llarga i prima, el cos és cobert d’escates de diferents colors que van del gris al verd grogenc, cosa que els permet de confondre's amb les fulles Són arborícoles i completament inofensius per a l’home, i s’alimenten d’insectes Viuen al sud d’Àsia, a les illes de la Sonda i a les Filipines

S’inicià a La Salle Horta i a la UE Horta, abans de passar a l’equip formatiu del Segle XXI 1989-92, amb el qual debutà a la primera divisió B Posteriorment jugà al BF Cornellà, BF l’Hospitalet, CB Santa Rosa de Lima, de nou al BF l’Hospitalet, AD Cortegada, CB Illes Canàries, Universitat Barcelona BF, CB San José de Lleó, Basket Zaragoza, Cadí la Seu d’Urgell, CB Perfumerías Avenida, Uni Girona i Unión Navarra

Baró de Sant Boi Fill d’Antoni de Cardona i Enríquez Lluità contra els turcs en defensa de les illes de Gerba 1560 i de Malta 1565 i, sobretot, a Lepant 1572, on fou del consell privat de Joan d’Àustria i comandà les set galeres que constituïen l’avantguarda Participà en la lluita contra els moriscs de Granada 1569-70 Es casà amb una dama sarda, que aportà als seus descendents la baronia de Galtelli