Resultats de la cerca
Es mostren 9864 resultats
Antonio Peña y Goñi
Música
Musicògraf i crític basc.
Estudià a Madrid, on fou crític musical del diari El Imparcial 1866-96, des del qual defensà Wagner Publicà La obra maestra de Verdi Aida 1875, Barbieri 1875, Carlos Gounod 1879, l’obra d’investigació La ópera española y la música dramática en España en el siglo XIX 1881, Cajón de sastre 1894 i Iparaguirre y el árbol de Guernica 1896 Fou també crític taurí
Julio Martínez Santa Olalla
Prehistòria
Prehistoriador castellà.
Deixeble d’Obermaier i de Bosch i Gimpera, en 1939-56, com a comissari general d’excavacions, fou cap de l’arqueologia oficial espanyola La seva nova nomenclatura de la prehistòria peninsular tingué molt de ressò Catedràtic de les universitats de Saragossa, València i Madrid, publicà Esquema paleontológico de la península hispánica 1941 i 1946 i treballs monogràfics, alguns sobre la cultura talaiòtica a les Illes Balears
Josep Mallart i Cutó
Educació
Pedagog.
Estudià a Barcelona, a Ginebra i a Madrid, i estudià psicotècnia i orientació professional a Berlín Membre de diverses entitats científiques espanyoles i estrangeres, publicà importants estudis pedagògics i laborals, com La educación activa 1925, La Escuela del Trabajo 1928, La escuela productiva 1928 i La formación profesional en España 1933, i collaborà en diverses revistes Fou condecorat per la seva obra pedagògica 1975
Tomàs Maestre i Pérez
Metge.
S'establí a Múrcia, on es distingí en la lluita contra el còlera, en l’epidèmia del 1885 El 1894 s’establí a Madrid, on ocupà, més tard, la càtedra de medicina legal de la universitat Publicà estudis sobre dactilografia, l’allegat Un error judicial 1905 i una Introducción al estudio de la psicología positiva 1905, i estrenà l’obra teatral Los degenerados 1896
Josep Cabré i Piera
Medicina
Metge dermatòleg.
Amplià estudis a França i Alemanya, i aprofundí en el camp de la histopatologia cutània Catedràtic de dermatologia de la facultat de medicina de Cadis, passà el 1971 a la de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou rector 1975 El 1976 es traslladà a la Universitat de Madrid Treballà principalment en l’estudi de l’epidemiologia infecciosa, la patologia tumoral i les dermatitis mucinoses
Francesc Fabra i Soldevila
Antropologia
Filosofia
Metge, antropòleg i filòsof.
Estudià a Barcelona i a Montpeller 1794-1803, on es doctorà en medicina, estudis que revalidà a Cervera i a Barcelona Installat a Madrid, contribuí a fundar l’Academia de Medicina y Cirugía 1835 És autor d’escrits filosòfics i científics, com La filosofía de la legislación natural fundada en la antropología 1838 D’idees filosòfiques sensualistes, en matèria social es basà en Rousseau i Montesquieu
Francesc Esteve i Botey
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Gravador i pintor.
Format a l’Escuela Especial de Pintura, Escultura y Grabado de Madrid, on després fou professor, com també ho fou a les escoles nacionals de mestres i mestresses de Barcelona Participant habitual de les Exposiciones Nacionales, guanyà primeres medalles 1920 i 1929 Publicà diversos llibres Grabado 1914, El desnudo en el arte, El grabado en la ilustración del libro i Ex-libris y ex-librismo 1949
Emiliano Barral
Escultura
Escultor castellà.
Autodidacte, el 1917 conegué l’escultor Juan Cristóbal, que orientà la seva vocació Féu un realisme robust i esquemàtic, sovint tenyit d’un cert Romanticisme És autor de la tomba de Pablo Iglesias 1935, a Madrid, i de molts busts, entre els quals el del seu amic Antonio Machado 1926, a Segòvia Morí com a combatent republicà en la guerra civil de 1936-39
Joan Baptista Bru de Ramon
Disseny i arts gràfiques
Biologia
Dibuixant i naturalista.
Fou pintor i dissecador del Real Gabinete de Historia Natural de Madrid 1771-99 i féu un gran nombre de dibuixos de peces de la institució, en particular les d’un esquelet de Megatherium que fou el primer d’un animal fòssil reconstruït a Europa També collaborà amb Antonio Sáñez en el seu Diccionario histórico de los artes de la pesca nacional 1791-95
Jordi Bosc i de Verí
Música
Orguener.
Construí l’orgue de la catedral, el dels franciscans i el dels dominicans de Palma, el de la Capella Reial de Madrid, d’on fou nomenat orguener titular 1778 i el de la catedral de Sevilla, aleshores un dels més grans del món Publicà Reglas para la construcción de los órganos Construí altres aparells, entre els quals dues màquines per a recuperar bastiments submergits