Resultats de la cerca
Es mostren 7269 resultats
Abū-l-Qāsim al-Zahrawī
Metge andalusí, conegut a l’Occident per Abulcasis
i Albucasis
.
Exercí a la cort cordovesa És autor d’una enciclopèdia mèdica, Kitāb al-taṣrīf liman ‘aǧiza ‘an al-ta'ālīf , traduïda al llatí per Gherardo da Cremona, i després també al provençal i a l’hebreu, i amb nombroses edicions llatines al llarg de l’edat mitjana L’obra d’al-Zahrawī constituí un dels texts més importants per a l’estudi de la ciència mèdica occidental, sobretot per les seves descripcions de malalties i llurs tractaments i per les seves innovacions en cirurgia, acompanyades de dibuixos de diversos instruments que ell mateix ideà
Banc de Llavors de Svalbard

Entrada del Banc de llavors de Svalbard
Landbruks- og matdepartementet (CC BY-NC 2.0)
Banc de llavors subterrani construït a l’illa noruega de Spitsbergen.
Inaugurat el 2006, el seu objectiu és conservar una àmplia varietat de llavors, aprofitant les baixes temperatures de l’àrtic i el recobriment natural de pergelisòl, especialment de cereals i altres plantes importants de consum humà És administrat per un consorci format pel Govern noruec, el Consorci Global de Diversitat de Plantes de Consum Humà Global Crop Diversity Trust i el Centre de Recursos Genètics Nòrdics Té una capacitat per emmagatzemar 4,5 milions de tipus de llavors diferents, amb una mitjana de 500 llavors de cada planta
unicorn
Religions de Grècia i Roma
Animal fabulós en forma de cavall o de boc blanc amb una llarga banya recta al front.
Símbol de la força i de la virginitat, les primeres representacions apareixen en relleus assiris, i la descripció més antiga és deguda al grec Ctèsies ~400 aC, que li atribuïa poders guaridors la banya, reduïda a pols i beguda, era un antídot contra les metzines A l’edat mitjana hom l’identificà amb l’animal bíblic re'em bé que actualment hom creu que es tracta del búfal, el qual, segons la interpretació allegòrica, simbolitzava el Crist “corn de salvació”, encarnat en el si de la Verge Maria
coraller | corallera
Història
Mercader de corall.
Tingueren molta importància als Països Catalans, especialment a Barcelona, Cadaqués, l’Alguer i Portvendres, durant l’edat mitjana corall Formaven confraria sota l’advocació de Santa Maria, però no arribaren a constituir gremi Als corallers que manufacturaven el corall els era interdit de tenir més d’un esclau aprenent, i el 1446 els fou prohibit de traslladar-se a països musulmans Les ordinacions de la confraria de Barcelona foren confirmades el 1458 i el 1461 els contractes de treball conservats, dels s XV i XVI, especifiquen que el treball era a preu fet
brodador | brodadora
Història
Menestral que brodava.
Durant l’edat mitjana els brodadors o les brodadores treballaven al servei de l’església o de la cort Al s XV, a Barcelona s’integraren a la confraria dels freners i alguns d’ells formaren veritables dinasties, com els Sadurní A València estigueren units amb els armers A Mallorca s’organitzaren, el 1512, conjuntament amb els pintors, sota la confraria de Nostre Dona de la Clastra Més tard, el 1578, s’uniren al gremi dels escultors, i el 1602 se separaren dels pintors La confraria desaparegué el 1651 per decadència de l’ofici
gerrer
Història
Menestral que fabricava gerres.
El gremi de gerrers, d’ollers i de rajolers, sota l’advocació de sant Hipòlit, apareix a Barcelona als segles XIII i XIV Les ordinacions del 1402 foren renovades i retocades el 1528, el 1557 i el 1614 Els rajolers se’n separen el 1531, i el 1597 es produí un plet per rivalitat amb els escudellers A Perpinyà hi havia, a l’edat mitjana, un gremi d’ollers, que al segle XVII apareix com de teulers i de rajolers A Mallorca, el gremi de gerrers s’organitzà el 1582
ric home
Història
Nom o títol donat als regnes de Castella i Lleó als comtes, barons i grans vassalls d’il·lustre i antic llinatge que gaudien d’ampli ascendent sobre el rei.
Tenia annex el tractament de don , que a l’edat mitjana només era donat als reis, infants i prelats No podien ésser acusats sense llicència dels reis i seien davant i entre els jutges S'hostatjaven on volien mentre no fos a casa d’un hidalgo Podien armar cavallers, firmaven els privilegis reials i portaven com a insígnies de llur qualitat un penó i una caldera Aquesta denominació acabà en desuetud i fou substituïda per la de gran del regne i després per la de gran d’Espanya gran
àrea
Biologia
Part de la superfície terrestre ocupada per un tàxon (espècie, raça, etc); dintre l’àrea, els individus del tàxon ocupen únicament les residències ecològiques que els són favorables.
Les àrees de distribució geogràfica dels organismes poden ésser de dimensions molt variades unes s’estenen per una gran part del món organismes subcosmopolites, d’altres tenen una extensió mitjana i d’altres cobreixen una sola localitat Els límits de l’àrea d’un organisme responen, en general, a la presentació de factors ecològics desfavorables clima, sol, etc, però hom només arriba a explicar-se certs aspectes de llur configuració general quan té en compte la diposició geogràfica general de les terres en el temps actual i durant les èpoques geològiques pretèrites
cal·ligrafia
Escriptura i paleografia
Art d’escriure les lletres d’un alfabet d’una manera artificiosa, segons un model, amb intenció estètica.
S'oposa a l’escriptura espontània, que, per la seva relativa velocitat, tendeix a les formes cursives, que donen un encuny personal a l’escriptura En algunes cultures orientals la calligrafia ha gaudit tradicionalment d’una gran consideració Així, a la Xina ha estat considerada un art, fins i tot superior a la pintura, i a Pèrsia i entre els pobles àrabs ha constituït un important element artístic i de decoració A l’Occident, la calligrafia fou conreada principalment a l’edat mitjana pels copistes dels monestirs escriptura
ata
Entomologia
Gènere de formigues de la família dels formícids que conreen fongs de l’espècie Rhozites gongylophora
.
Llurs societats, molt nombroses, són formades per la reina, pels mascles i per tres tipus d’obreres les grosses, que defensen el niu, les de mida mitjana, que surten en corriolades a cercar fulles dels arbres, i unes de petites, que conreen els fongs Les fulles dels arbres, triturades i barrejades amb saliva i matèries fecals, esdevenen una massa porosa i negra, entre la qual creixen els micelis dels fongs Les ates constitueixen un veritable flagell per als boscs, ja que desfullen els arbres Són pròpies de l’Amèrica tropical