Resultats de la cerca
Es mostren 4193 resultats
Celtibèria
Història
Regió antiga de la península Ibèrica on eren establerts els pobles celtibèrics durant la segona meitat del darrer mil·lenni aC.
Comprenia l’alta conca del Duero arevacs i pelèndons, les valls del Jalón, del Jiloca i part de la conca central de l’Ebre belles, tites i lusons i les terres de més al nord d’aquesta part de l’Ebre fins als límits d’Aragó i Navarra celtibers en sentit estricte Hom distingia la Celtibèria ulterior, ocupada pels pelèndons i els arevacs, de la Celtibèria citerior, on hi havia els altres pobles esmentats Per desconeixement geogràfic, alguns autors clàssics anomenen Celtibèria tota la Meseta castellana celtiber
camí riberenc
Construcció i obres públiques
Camí que segueix la vorera d’un corrent fluvial.
Pot ésser una simple sendera, un camí de bast i també de carro No és condicionat per la importància del corrent, i, per això cal distingir-lo del camí de sirga , que és exclusiu dels rius que permeten el trànsit de barques El fons de les valls principals de muntanya és recorregut de llarg a llarg per camins que passen ara a l’una riba ara a l’altra, salvant el corrent fluvial a gual, per passeres o per mitjà de ponts, i són típics camins riberencs
boira de refredament
Meteorologia
Boira causada pel refredament nocturn de la superfície terrestre, a causa de l’emissió de radiació calorífica durant la nit. Amb aquest refredament la humitat relativa de l’aire augmenta.
Quan la temperatura arriba al valor del punt de rosada, l’aire està saturat i a partir d’aquest moment s’inicia la condensació del vapor d’aigua en gotes minúscules que formen la boira Les boires de refredament es formen habitualment a les nits de la tardor i de l’hivern a les valls i fondalades amb condicions de cel serè i de vents fluixos o encalmats, típiques de les situacions anticiclòniques, i solen dissipar-se durant el dia amb l’escalfament solar
Segona Defenestració de Praga
Història
Cop d’estat protestant a Praga esdevingut el 23 de maig de 1618.
Un grup de nobles bohemis calvinistes, dirigits pels comtes de Thurn i Slik, assaltà el palau on deliberaven quatre consellers reials Dos d’ells i un secretari foren tirats per una finestra als valls Immediatament un govern provisional substituí el consell del rei, i les forces protestants ocuparen tot el país, proclamaren un nou ordre polític, armaren les milícies burgeses i feren cara a l’emperador en defensa dels privilegis bohemis Aquest incident fou una de les causes de la guerra dels Trenta Anys
Val di Noto
Història
Divisió administrativa del SE de Sicília des de l’època normanda fins al 1812.
Durant el domini catalanoaragonès era delimitada per les costes de la mar Africana i de la mar Jònica entre els rius Salso i Alcantara, i, a l’interior, per les valls del Salso i del Simeto Hi tingué preponderància el partit català bé que hi era també representat el partit llatí A mitjan s XVI tenia una població d’uns 250 000 h, que augmentà a partir del s XVIII El 1817 el territori fou dividit en tres valli de Catània, de Siracusa i de Caltanisseta
Robert Aleu Consegal
Atletisme
Atleta especialista en salt amb perxa.
Membre de la nissaga Consegal, es formà al Centre Gimnàstic Barcelonès i també competí amb el Futbol Club Barcelona, el Club de Natació Montjuïc i el Club Atletisme Valls d’Andorra Fou campió de Catalunya juvenil i campió d’Espanya juvenil i jú-nior 1981-83 i participà en el Campionat d’Europa júnior En categoria sènior aconseguí la medalla de bronze al Campionat d’Espanya 1984 També fou campió de Catalunya 1987 Saltà 5,36 m el 1990, la seva millor marca personal
història de la música
Música
Disciplina que s’ocupa de l’estudi de l’evolució de la música.
A Occident, el concepte de música, a causa de la tensió entre teoria i pràctica, del canvi constant de formes i de la permanent aparició de música nova, n’inclou en ell mateix la història La música, en la seva historicitat, és un fenomen que tan sols existeix en la cultura occidental Davant d’aquesta concepció apareix contraposada la formació natural del so, prehistòrica i premusical HH Eggebrecht, és a dir, no influïda per la cultura europea, que no pot denominar-se pràctica, ni coneix la teoria, i que es caracteritza per la seva relativa ahistoricitat La història de la música occidental va…
vescomtat de Vilamur

Els Vilamur, vescomtes de Vilamur
Geografia històrica
Jurisdicció feudal de l’antic comtat de Pallars que comprenia, a l’origen, la vall de Siarb —avui, de Soriguera—.
Els vescomtes de Pallars, després d’un breu temps d’anomenar-se vescomtes de Siarb, adoptaren el nom definitiu de Vilamur el 1135, però no signaren com a vescomtes fins el 1149 el primer a fer-ho fou Pere II de Vilamur vescomtat de Pallars Al s XII actuaven a les altes valls dels Pirineus frontereres amb l’Urgell, i signaren pactes dels bisbes d’Urgell i dels vescomtes de Castellbò Al s XIII foren convocats a corts, tingueren accés a l’episcopat i establiren un doble matrimoni amb la casa comtal pallaresa 1250, acordat entre el vescomte Pere IV de Vilamur i el comte Roger I com a garantia el…
Oriol Martorell i Codina

Oriol Martorell i Codina
© Fototeca.cat
Historiografia
Música
Director musical, musicòleg, pedagog i historiador.
Vida Influït per l’ambient familiar i per l’escoltisme, estudià música amb MLl Torrà de Gibert, N Carbonell i també amb E Toldrà, de qui, a més, fou secretari Compaginà els estudis musicals amb els de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en història Des del 1983 fou catedràtic d’història de la música en aquesta mateixa universitat, de la qual ja era professor des del 1970 El 1947 cofundà la Coral Sant Jordi , que dirigí fins el 1991 Especialista en direcció coral, professà sobre aquesta matèria en diferents països Mantingué una intensa activitat en el terreny de la…
,
A Barcelona
Literatura catalana
Poema èpic de Jacint Verdaguer publicat el 1883, conegut com Oda a Barcelona.
L’obra Constitueix un cant triomfal a la transformació soferta per Barcelona des de mitjan segle XIX Format per quaranta-sis quartetes de versos alexandrins, de rimes encadenades, planes els parells i agudes els senars, és el fruit d’un laboriós procés de redacció iniciat entre el 1874 i el 1875 i reprès el 1883, any en què l’autor l’amplià i esmenà tres vegades, les dues darreres poc abans de la seva publicació Les tres primeres estrofes presenten la ciutat protegida per la muntanya de Montjuïc, identificada amb Alcides Hèrcules, el mític fundador de Bàrcino segons una llegenda que Verdaguer…
,