Resultats de la cerca

S’inicià a la Unió Esportiva Horta, passà pel Club Patí Congrés, l’Hoquei Club Palau de Plegamans i el Club Patí Voltregà, fins que el 2006 arribà al Club Patí Vilanova, amb el qual debutà a l’OK Lliga i guanyà la Copa de la CERS 2007 Al final del 2008 marxà a Itàlia per jugar al Forte del Marmi, on es convertí en el líder ofensiu de l’equip i fou el segon màxim golejador de la Lliga italiana la temporada 2011-12

Es formà al CK Les Roquetes, equip amb el qual debutà en la màxima categoria 2004-06 Posteriorment, passà al Club Esportiu Vilanova i la Geltrú, també de la màxima categoria Ha estat internacional amb Catalunya, primer com a universitari, i des del 2010 com a absolut, i ha disputat el Campionat d’Europa 2010 i el Mundial 2011, en el qual aconseguí vint-i-quatre gols i fou considerat un dels millors jugadors del torneig, fet que li permeté entrar a l’equip ideal del campionat

Començà practicant gimnàstica artística amb el CE Eulàlia Castañé i el Centre Gimnàstic Vilanova, tot i que s’especialitzà en gimnàstica aeròbica l’any 1994 En la prova de parelles, fou campiona de Catalunya 1997 i d’Espanya 1998, i en individual aconseguí ambdós títols l’any 2000 En competi-cions internacionals, fou campiona d’Europa 1995 i subcampiona 1998, a més de medalla de bronze en el Mundial del 1997, sempre en individual Un cop retirada de la competició, fou instructora d’aeròbic i de fitnes

Arribà a Barcelona l’any 1955, on fins el 1958 fou secretari tècnic de la Unió Esportiva de Sants Entrenà el Club Esportiu Europa 1958-59, el Centre d’Esports l’Hospitalet 1959-62, el Gimnàstic de Tarragona 1963, el Club de Futbol Reus 1964-65, el Terrassa CF 1966 i el CF Vilanova 1967-69 El 1969 obtingué el títol d’entrenador espanyol Entre el 1969 i el 1978 treballà al RCD Espanyol, primer com a entrenador i posteriorment com a secretari tècnic

El 1958 jugà a l’Universitari i el 1959, amb dinou anys, arribà al FC Barcelona Romangué al club blaugrana deu temporades, en les quals guanyà un Campionat de Catalunya 1960 i una Copa d’Espanya 1963 També jugà puntualment al CP Vilanova i al CP Vic i amb les seleccions espanyoles júnior, amb les quals guanyà el Campionat d’Europa 1956, i l’absoluta, amb la qual guanyà la Copa de les Nacions 1964 Fou directiu de la secció d’hoquei patins del Barça 1979-89

Jugà al FC Barcelona, el CH Catalunya, el CD Universitari, el CT Barcino i el RCD Espanyol, club en el qual es retirà També fou internacional amb la selecció espanyola a l’europeu del 1959, en el qual Espanya acabà subcampiona Com a tècnic dirigí l’Espanyol, el Vilanova –amb el qual fou campió d’Espanya–, el Picadero, l’Sferic de Terrassa i el Piera Fou seleccionador espanyol juvenil en dues etapes i absolut 1985-86 Guanyà dos europeus juvenils 1973, 1974 i un europeu sènior 1985

Estudià a Madrid, on residí uns quants anys com a professor de la facultat de medicina De nou a Barcelona, collaborà en diversos diaris, fundà una “Revista de Ferrocarriles” 1887 i el butlletí “Pro Patria” 1895, òrgan de la Biblioteca Museu Balaguer, de Vilanova i la Geltrú, de la qual fou conservador Compilà diversos catàlegs de colleccions artístiques i publicà, a més a més, Armas y armaduras 1895, La joyería y la orfebrería en España 1908 i Cau Ferrat Colección de hierros de Santiago Rusiñol sd

Ingressà a l’orde el 1865 Fou capità carlí en 1872-76 Retornat a l’orde, practicà la docència a Mataró i a Vilanova i la Geltrú Passà a l’Argentina 1892-99, on fou vicari provincial, i fundà el collegi de Buenos Aires De retorn, fou provincial de Catalunya 1899-1909 i fundà collegis a Terrassa, Caldes de Montbui i, en especial, a Lovaina per a la formació dels seus religiosos Fou vicari general de les Escoles Pies entre el 1919 i el 1925

Coneguda amb el nom de casada d' Anita Solà d’Imbert Autodidacta Concorregué als Salons d’Octubre de Barcelona, on exposà Sala Vinçon 1948, Sala Gaspar 1952, Galeries Laietanes 1955, Galeries Syra 1970 Projectà una pintura al fresc per a l’ermita de Sant Cristòfol a Vilanova i la Geltrú i decorà l’església de Merlant Gironès Passà per un cert ingenuisme, en paisatges, flors i natures mortes Posteriorment s’acostà a l’estil de Raoul Dufy i en una darrera etapa arribà a l’abstracció

Titulat a l’Academia de San Fernando de Madrid 1852 Autor, dins un estil eclèctic, de l’església de la Immaculada i el cementiri de Vilanova i la Geltrú 1853, de les de Sant Cristòfol de Premià 1854, de Sant Francesc de Paula de Barcelona 1853-60, de Torroella de Foix 1855, i cases particulars a l’Eixample de Barcelona, com la torre Ferrer-Vidal 1871, on ara hi ha la Pedrera El 1868 esdevingué membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona